El bisbat, sense excloure la possibilitat d'un origen més remot, era ja constituït al començament del segle VI. El primer bisbe conegut, Sant Just, figura entre els participants al concili de Toledo (531) i als de Lleida i València (546). Els seus successors també prengueren part regularment en els concilis de Toledo celebrats al llarg del segle VIIè. La successió episcopal, malgrat la incertesa de noms i de cronologia, no fou interrompuda, segons sembla, per la invasió sarraïna del 714. Això no obstant, durant el pontificat del bisbe Fèlix (781-799), acusat d'adopcionisme pels teòlegs carolingis i, per aquest motiu, deposat i confinat a Lió, la ciutat d'Urgell i la seva església foren completament destruïdes pels àrabs, entorn de l'any 793. Amb l'establiment de la Marca Hispànica, el bisbat, talment els altres recentment restaurats, formà part de la província eclesiàstica de Narbona fins a produir-se el restabliment de la seu metropolitana de Tarragona (1091). Els reis francs intervingueren eficaçment en la reconstitució del país, impulsant-ne la reconquesta i posant els fonaments del seu govern. I lliure ja el territori, en bona part, del poder de la morisma, promogueren, ben assistits pels nostres primers comtes, l'obra d'una nova catedral, aixecada en la segona meitat del segle IX, a la què s'assignaren 289 pobles o llocs, tota l'àrea nord-occidental del Pirineu.