“Via lucis” - Pel camí de la Llum (3)

Reflexionem avui sobre les estacions 5ª a 8ª del camí de "llum" i de vida que conformen el Via-lucis. Són altres aspectes del ric Misteri de la Pasqua que contemplem i celebrem cada diumenge i a cada Eucaristia.

5. Jesús s'apareix a Maria Magdalena i la fa apòstol dels seus apòstols. Podem llegir el text de Joan, 20,11-18, i contemplar. Aquella dona que havia estat salvada del pecat i valorada com a filla de Déu és la que restà fidel al peu de la creu i en la intenció d'ungir el cos mort del Senyor. Perquè estima molt, arrisca molt aquell matí del diumenge i el Senyor li surt a l'encontre. N'hi ha prou amb el seu nom dit pel Mestre Estimat, Maria!, perquè el reconegui i cregui, Rabbuni!. I l'envia als seus amics que dubtaven i tenien por: la fa apòstol dels seus apòstols! Som estimats de Déu i la Resurrecció ens ho demostra de nou. Comptem per a Déu. Podem buscar-lo de tot cor com Maria, i el trobarem. Fem-lo conèixer a tots els qui ens envolten, proclamem les nostres conviccions amb coratge.

6. Jesús retorna l'esperança a dos deixebles desanimats. Text: Lluc 24,13-35. Aquells que marxaven decebuts cap a Emmaús, el senten proper, amb el cor ardent, i aprenen de Jesús mateix a rellegir amb fe les Escriptures, a pregar, a viure d'esperança, i a reconèixer-lo en partir el Pa. Demanem-li també que "es quedi amb nosaltres, que es fa tard", que ens ajudi a creure, que ens retorni sempre l'esperança, que ens ajudi a tenir uns ulls nous i ben oberts que el reconeguin en el camí de la vida i en la celebració de l'Eucaristia, especialment quan la temptació del desànim sigui més forta. Ressuscitar ha de ser ja des d'ara viure amb esperança i alegria, perquè el Senyor camina amb nosaltres, ens sosté i ens fa forts.

7. Jesús mostra als apòstols i a Tomàs en especial, la seva carn ferida i vencedora. Text: Joan 20,24-29. "No siguis incrèdul, sinó creient" se'ns diu també a cadascú de nosaltres. La fe és el camí més sensat, més raonable, més humà... Crec, Senyor, però ajuda'm a creure sense veure. "Feliços els qui creuran sense haver vist". Fer confiança al testimoniatge dels apòstols i dels creients que ens han precedit. I rendir-se amb actitud obedient i confiada: "Senyor meu i Déu meu!". Podem repetir aquestes paraules sovint i deixar que calin fons: Jesús és el "meu" Senyor i el "meu" Déu! La llum del Crist esvaeix els dubtes i mostra el camí humil de la fidelitat mantinguda.

 

8. Amb el seu cos gloriós, Jesús explica que també els morts ressuscitaran. Text: Lluc 24,36-49. Jesús menja amb els seus apòstols perquè vol que creguem que no és una fantasma ni una imaginació, sinó que està realment viu, amb un cos ressuscitat, espiritual, que ja pertany a la vida de Déu. I com als apòstols, també a nosaltres ens fa testimonis de la seva vida "nova" que dóna esperança més enllà d'aquesta vida terrenal. Els morts ressuscitaran, i podem creure en la resurrecció de la carn i la vida perdurable. Tot el que ara és dolor, feblesa i finitud un dia serà glòria i felicitat sense fi, amb una carn transfigurada. Aquest és el nostre real destí: viure per sempre!