Visquem l’Advent i l’Any litúrgic

El llibre de l'Apocalipsi, i amb ell tota la Bíblia, acaba dient: "El qui dóna testimoni de tot això, diu: «Sí, vinc de seguida.» Amén! Veniu, Senyor Jesús! Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb tothom." (Ap 22,20-21). Paraules profètiques solemnes que marquen la vida de l'Església, que espera la vinguda/retorn del Senyor, any rere any, i dia rere dia. Són paraules que anirem repetint a l'Advent que avui comencem, però que van més enllà de l'Advent com a preparació del Nadal, ja que indiquen la manera cristiana de viure, "sempre en advent", sempre amb esperança, amb l'anhel ardent que el Senyor arribi i que l'Esperit "acabi l'obra de Crist en el món, duent a terme la santificació de totes les coses" (Pregària eucarística IV). Intensifiquem la pregària, la lectura de la Sagrada Escriptura, la conversió, la reconciliació amb tothom, la caritat i el servei, la solidaritat amb els qui passen necessitats.

Aquest diumenge, doncs, iniciem l'Advent, i amb ell l'Any litúrgic. Cal que estimem fondament la litúrgia, que a tots ens interessa, ja que "per mitjà de la qual s'exerceix ‘l'obra de la nostra Redempció', sobretot en el diví sacrifici de l'Eucaristia, (que) contribueix en summe grau al fet que els fidels expressin en la seva vida i manifestin als altres, el misteri de Crist i la naturalesa autèntica de la veritable Església. És característic de l'Església ser, a la vegada, humana i divina, visible i dotada d'elements invisibles, lliurada a l'acció i donada a la contemplació, present en el món i, no obstant això, pelegrina; i tot això de manera que en ella l'humà estigui ordenat i subordinat al diví, el visible a l'invisible, l'acció a la contemplació i el present a la ciutat futura que cerquem. Per això, en edificar dia a dia els qui estan dintre per a ser temple sant en el Senyor i estatge de Déu en l'Esperit, fins arribar a la mesura de la plenitud de Crist, la Litúrgia enrobusteix també admirablement les seves forces per predicar el Crist i presenta així l'Església, als qui estan fora, com a signe dreçat enmig de les nacions, per tal que, sota seu, es congreguin en la unitat els fills de Déu dispersos, fins que hi hagi un sol ramat i un sol pastor" (Sac. Conc. 2). La litúrgia no solament és l'activitat pròpia de l'Església, l'eficàcia de la qual, per ser obra de Crist sacerdot i del seu Cos, no és igualada per cap altra acció eclesial (cf. S.C. 7) sinó que realment és "el cim vers el qual tendeix l'activitat de l'Església i, al mateix temps, la font d'on brolla tota la seva força" (S.C. 10). És de la litúrgia que anirem celebrant acompassadament al llarg de l'any que hem de viure, i és d'ella que n'hem de treure les forces per a fe, l'oració, l'evangelització, el servei i el testimoniatge cristians.

Acollim amb agraïment i fruits de bones obres, la gràcia del Misteri Pasqual del nostre únic Mitjancer, Jesucrist, al llarg de tot l'any. Ajudem-nos a viure millor les celebracions, i donem gràcies pels sacerdots que ens presideixen, així com per aquells que col•laboren amb lectures, cants, pregàries, instruments, etc. perquè tot es faci segons el voler de l'Església i cadascú hi aporti els seus dons. Quan l'Església prega litúrgicament, és presència activa de Crist enmig de la humanitat, i actualitza la història de la salvació. Ens ho recordava bellament el Papa Joan Pau II, beatificat el maig passat: "La litúrgia és el cor palpitant de tota l'activitat eclesial" (Vicesimus quintus annus 4).