“Aquests ulls vostres, tan misericordiosos, gireu-los envers nosaltres”

Enmig de l’Advent del Senyor, a punt d’iniciar l’Any sant de la Misericòrdia tot preparant el Nadal, mirem amb fe i esperança la nostra Mare del cel, Immaculada, tota pura, i sempre “Reina i Mare de Misericòrdia”! Ella ens ajudarà a comprendre i a viure tot aquest any, essent “misericordiosos com el Pare”. Un Any jubilar d’indulgència i misericòrdia que el Papa Francesc ha convocat per a commemorar els cinquanta anys de la Clausura del gran esdeveniment eclesial que fou el Concili Vaticà II (1962-1965).

A la butlla de convocatòria del Jubileu titulada “El rostre de la misericòrdia” (Misericordiae vultus), el Papa Francesc ensenya sobre la Verge Immaculada, que fou “elegida per ser la Mare del Fill de Déu, Maria va ser preparada des de sempre per l’amor del Pare per ser Arca de l’Aliança entre Déu i els homes. Va custodiar en el seu cor la divina misericòrdia en perfecta sintonia amb el seu Fill Jesús” (n. 24). Per l’Encarnació, obra de l’Esperit Sant, però sobretot per la Creu i Resurrecció del seu Fill, Maria va poder entendre i unir-se al do sacrificial del seu Fill, per redimir el món. “Ningú com Ella no ha acollit en el seu cor aquest misteri; aquella dimensió vertaderament divina de la redempció, portada a efecte en el Calvari per mitjà de la mort del seu Fill, juntament amb el sacrifici del seu cor de mare, juntament amb el seu ‘fiat’ definitiu (...) Aquest sacrifici seu és una participació singular en la revelació de la misericòrdia, és a dir, en l’absoluta fidelitat de Déu al seu propi amor” (Sant Joan Pau II, Dives Mis. 9). Acudim per tant a Maria per contemplar i aprendre el que significa la Misericòrdia de Déu per la humanitat, i alhora per comprendre com hem de ser nosaltres també misericordiosos com el Pare, generosos en l’amor, servidors dels pobres en tots els sentits, pobres d’amor i de perdó sobretot, i saber unir així justícia i misericòrdia.

La Immaculada Verge Maria ens ensenya a viure els seus dos sís a Déu, els seus dos “fiat”, el del Nadal i el del Calvari, les seves dues grans experiències de la misericòrdia. Certament, Ella hagué de creure i confiar, “contra tota esperança”. Coneixia com ningú el misteri de la Concepció virginal de Jesús, però al Calvari, en veure’l abandonat i que el Regne aparentment no arribava, hagué de creure –“feliç Tu que has cregut”-  que el Pare no abandonava pas el Fill, sinó que l’oferia per a la salvació de tot el món, de tota la humanitat. I ens adonem, des de la fe, que Ella mateixa va ser unida a aquest misteri de salvació, ja que el seu Fill i Fill de Déu, en el mateix Calvari, l’associava a l’amor misericordiós envers la humanitat, quan li deia “Aquí tens el teu fill!” i volia que Ella assentís a ser Mare de tots els homes i dones, nova Eva, que participava de l’amor redemptor de Déu. Tenim en Maria una mestra de misericòrdia.

Tot això ho podem fer nostre, amb una senzilla i emotiva oració. Cada cop que resem la Salve ens acollim a la Mare que gira sempre els seus ulls misericordiosos sobre tots els seus fills, nosaltres, i ens mostra Jesús, fruit beneït del seu ventre virginal. Advent, Nadal i Any de la misericòrdia s’uneixen en un mateix clam: “Déu vol salve, Reina i Mare de Misericòrdia, vida, dolcesa i esperança nostra...!”