Treballar amb les famílies i per les famílies

En ple Nadal, el record i l’exemple de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, ens invita a mirar cap a tres llocs: Betlem, Egipte i Natzaret. Són els llocs on la Sagrada Família visqué. Ens apropen a l’amor arrelat que aquelles tres persones visqueren, sempre unides. Amor per acollir amb coratge el do d’un fillet, que és portador del Misteri del Déu fet home. Amor que venç la por quan toca viure les dificultats dels exiliats. I Amor que es fa vida silenciosa, pregària, treball, abnegació, servei, unió i casa oberta... Els grans reptes que tota família ha de viure avui, també se’ls van fer seus Jesús i els seus pares. Per això avui els consagrem totes les famílies del món.

"Us animo a seguir treballant amb la família i per la família, aconsella el Papa Francesc. És un treball que el Senyor ens demana fer d'una manera particular en aquest temps, que és un temps difícil tant per a la família, com a institució, com per a les famílies a causa de la crisi". D'una banda resulta evident que hi ha una situació de crisi de la institució familiar, d'una altra hi ha un desig de família clarament rellevant, justament en les noves generacions. La família és la institució més valorada en totes les enquestes. Se suma el creixement rellevant del nombre de casos de famílies 'ampliades', especialment amb la presència de fills de diverses parelles, amb la sempre més difosa autoreferencialitat de la gestió dels propis desitjos i aspiracions, i la consegüent 'privatització' de la realitat familiar. En aquest quadre, també és cert que molta gent, especialment els joves, perceben el valor de la relació familiar estable i duradora, un veritable i propi desig de matrimoni i família, en el qual es valora molt poder accedir a un amor fidel i que no es trenqui, que ofereixi serenitat per al creixement humà i espiritual de tots els seus membres. Hem de saber acollir aquest desig de família.

Davant d'aquesta situació, l'Església sent la urgència de proposar una visió oberta de la família, font de capital social, font de virtut, que és essencial per a la vida comuna. I que a més subratlli la importància d'un desenvolupament integral de les persones i mostri com la família és fonamental per a madurar els processos afectius i de coneixement, decisius per a estructurar la persona. El mateix Papa en el Discurs de Clausura del Sínode l’octubre passat, donava una síntesi dels reptes pastorals que hem d’afrontar a les Diòcesis: "Idear una pastoral familiar renovada, que es basi en l'Evangeli i respecti les diferències culturals. Una pastoral capaç de transmetre la Bona Notícia amb un llenguatge atractiu i alegre, i que tregui del cor dels joves la por a assumir compromisos definitius. Una pastoral que presti particular atenció als fills, que són les veritables víctimes de les ferides familiars. Una pastoral innovadora que aconsegueixi una preparació adequada per al sagrament del matrimoni i abandoni la pràctica actual que sovint es preocupa més per les aparences i les formalitats que per educar envers un compromís que duri tota la vida".

Caldrà saber formar les noves generacions. I sortir enfora per buscar, acollir i guiar, manifestant i difonent la misericòrdia de Déu a les famílies amb necessitats diverses i situacions d’allunyament. Il·luminar les consciències i guanyar més confiança en l’Església. I sobretot recolzar les famílies sanes, fidels, així com les famílies nombroses, que han acollit i estimat molt, i que donen testimoni de fidelitat al Senyor i als manaments de l’Església.