Visquem els dies més sants de l’any

Si l’Any sant de la misericòrdia el vam iniciar amb el pas per la Porta santa, entrem avui espiritualment, amb Jesucrist, pel Diumenge de Rams o de la Passió, a la ciutat santa de Jerusalem. És en aquesta ciutat on hi ha el Temple del Senyor, i per això és “la ciutat beneïda per Déu”, on Ell visqué la total donació de la seva vida a la Creu, -“el Misteri Pasqual”- i nosaltres, amb Ell, podrem experimentar fins on ha arribat l’amor misericordiós del Pare, i podrem mirar de “tenir els mateixos sentiments que tingué Crist Jesús..., el qual s’abaixà i es féu obedient fins a la mort i una mort de Creu” (Fil 2,5ss). La litúrgia del Diumenge de Rams, juntament amb les del Tridu Pasqual (dijous, divendres i dissabte sants), formen les celebracions principals de l'any. Visquem-les a fons! El Diumenge de Rams té un doble significat, triomf i passió, ja que la litúrgia d'aquest diumenge combina elements de la celebració primitiva de l'Església de Roma (on es commemorava la Passió) amb elements de la celebració a Jerusalem en els primers segles del cristianisme, amb la processó de les palmes i branques d’olivera.

El Misteri pasqual del Senyor fou únic i roman en la seva eficàcia. El Catecisme de l’Església Catòlica expressa bellament com la Misericòrdia divina roman per sempre: «Quan arribà la seva Hora, Jesús visqué l'únic esdeveniment de la història que no passa: Jesús mor, és sepultat, ressuscita d'entre els morts i és assegut a la dreta del Pare “una vegada per sempre” (Rm 6,10; He 7,27; 9,12). És un esdeveniment real, que succeí en la nostra història, però és únic: tots els altres fets de la història succeeixen un cop, i després passen, engolits en el passat. El misteri Pasqual del Crist, en canvi, no pot quedar-se en el passat únicament, ja que amb la seva Mort destruí la mort, i tot el que el Crist és i tot el que ha fet i sofert per tots els homes participa de l'eternitat divina i es projecta així a tots els temps i s'hi fa present. L'Esdeveniment de la Creu i de la Resurrecció roman i ho atreu tot cap a la Vida» (CEC 1.085).

Comencem els dies de la Setmana Santa de la misericòrdia amb esperit de fe. Aquests dies, a més de temps per a la família o sortides, temps de major treball per als qui estan en el món dels serveis o fins temps de petites vacances... han de ser de debò dies de fe i d’estimació, temps de guardar-nos alguns moments per a la pregària i la lectura de la Sagrada Escriptura, de participació activa i fecunda en les celebracions litúrgiques de l’Església, tan expressives i profundes, i per gaudir de les nostres tradicions ben arrelades (rams, processons, via-crucis, caramelles, mones, aplecs...). Per tant, renovem el nostre compromís baptismal de viure units a Jesucrist, d’acollir la seva misericòrdia, d’aprendre a estimar de veritat, des de l’amor crucificat del Fill de Déu, d’aprendre a esperar pacientment en el silenci, i acollir la joia de la Resurrecció per esdevenir testimonis coratjosos i coherents de la vida nova que l’Esperit Sant ens regala cada Pasqua.

Entrem amb Jesús a les celebracions de la Setmana Santa, que culminaran amb la Vetlla Pasqual i la festa de la cinquantena pasqual. En l’any de la misericòrdia, adonem-nos del gran tresor de misericòrdia que hi ha en el Cor traspassat del Senyor, d’on brolla la misericòrdia per a tot el món. Oferim-nos a l’amor misericordiós, per viure estimant a semblança de Jesucrist, que dóna la vida per les ovelles i ens ensenya a donar-la nosaltres pels germans.