“Hi ha esperances per al teu futur” (Jer 31,17)

“No ploris més, eixuga’t les llàgrimes, perquè les teves penes seran compensades. Hi ha esperances per al teu futur” (Jer 31,16-17), consola el profeta al poble d’Israel, anunciant-li la salvació i la nova aliança. Ens convé tant refer la nostra esperança amb el consol de Déu, amb l’amor sempre actiu de l’Esperit Sant, ara que s’obre al davant nostre un nou curs pastoral, un temps de gràcia i de servei humil i generós com a preveres i diaques.

Tinguem presents alguns esdeveniments que marquen aquest curs 19-20:
  • El Papa Francesc, que acaba de viatjar un cop més a les perifèries de Madagascar, Moçambic i Illa Maurici, vol que ens interessem pels llocs menys afavorits del planeta, captem la seva situació i estimem les comunitats cristianes que hi ha i que treballen amb esperança i amb vitalitat.
  • Això també va marcant la renovació del Col·legi de Cardenals com la que tindrà lloc a primers d’octubre, entre els quals l’Arquebisbe de Rabat, Card. Cristóbal López, salesià molt vinculat a Catalunya des de la infància.
  • Convé no deixar d’acollir les millors aportacions de l’Exhortació apostòlica postsinodal “Christus vivit” del 25 de març 2019, amb moltes propostes que ajudaran a millorar la pastoral juvenil, i l’acollida de l’aportació dels joves en l’Església, així com del discerniment vocacional.
  • Ja des de l’octubre, amb la celebració del Mes Missioner, estem cridats a revifar l’esperit missioner de les comunitats cristianes, estimant els nostres missioners i missioneres, ajudant-los i acollint la crida del Senyor a anar pertot arreu, sense tancar-nos, anunciant l’Evangeli de la pau i de l’amor.
  • Del 6 al 23 d’octubre tindrà lloc el Sínode de Bisbes sobre l’Amazònia que amb 6 milions de km² constitueix la selva tropical més extensa del món i la "gran reserva verda". Els bisbes s’aplegaran per formular i respondre els seus reptes pastorals, mediambientals i d’atenció als pobles i cultures indígenes. L'objectiu principal és identificar nous camins per a l'evangelització d'aquesta porció del Poble de Déu, especialment dels indígenes, freqüentment oblidats i sense la perspectiva d'un futur serè, també com a resultat de la crisi dels boscos amazònics.
  • La inestabilitat política a Catalunya i a Espanya també marca l’inici d’aquest nou Curs: les sentències del judici del procés que podrien aportar crispació forta, la necessitat de trobar camins reals de diàleg i de reconciliació pel bé de tota la societat catalana i espanyola, i la necessitat que tenim de buscar solucions ni que siguin parcials que apuntin a un futur de pau, concòrdia i progrés que tothom anhela.
  • Durant el 2020 s’escaurà la commemoració del 25è. aniversari del Concili Provincial Tarraconense, i serà bo repassar-ne les resolucions i adonar-nos del valor d’aquell esdeveniment col·legial entre les Diòcesis amb seu a Catalunya i com podria ser referent encara avui en molts aspectes.
  • I al març 2020 hi haurà renovacions a la Conferència Episcopal Espanyola, com n’hi ha hagut ja a la Conferència Episcopal Tarraconense, amb el nou Metropolità i President.
Estiguem oberts a l’acció de l’Esperit. “Hi ha esperances per al nostre futur”, ens diu el profeta... Bon Curs 2019-2020!

Respectar els drets dels refugiats i emigrants

Aquest estiu hem viscut amb molta preocupació la sort de diversos vaixells sobrecarregats de persones buscant refugi, que enmig del Mar Mediterrani els havien recollit quan estaven a la deriva –com obliguen els tractats de mar-, i que cercaven refugi al països europeus veïns, a l’Europa que es vanta de ser bressol dels drets humans. Després de moltes negociacions es va acabar trobant una solució que donés resposta al clam de moltes associacions i de tants i tants ciutadans europeus que volien i que volen acollir aquests refugiats amb els braços oberts, perquè són persones que fugen de situacions d’injustícia i que cerquen un futur millor. No ens podem tancar en l’egoisme. La Bíblia en la seva llei reclama: “Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l'exploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d'Egipte” (Lv 19,33-34). Un text que Jesús va recollir per unir en un únic manament l’amor a Déu i l’amor al pròxim, com a tu mateix.

Reivindicar el dret d'asil, fomentar l'acollida i generar actituds solidàries cap als refugiats que s'escapen de la violència, és un deure indefugible per part dels països europeus, i els cristians hi trobem una concreció indefugible de l’amor i la compassió que Jesús reclama dels seus amics. Ens ho han recordat recentment les organitzacions catòliques que integren a Espanya la xarxa “Migrants amb Drets” -Càritas, CONFER, Justícia i Pau, i la Comissió Episcopal de Migracions de la CEE- que van denunciar la manca d'iniciativa de molts governs perquè les persones rescatades a bord dels vaixells de socors (com per exemple “Open Arms”) poguessin ser auxiliades i dirigides a port segur, per després ser acollides en països europeus que al final els acaben necessitant, ja que Europa envelleix ràpidament i perillosament.


Aquestes organitzacions, en el seu Comunicat “Migrants amb Drets”, valoraven que gràcies a la tasca d'aquests abanderats de la mar, milers d'emigrants i refugiats poden ser atesos, acompanyats i reconeguts en la seva dignitat i els seus drets. “Cada vida compta -deien-, cada ésser humà és insubstituïble i és un projecte de futur. És una qüestió d'humanitat que ni una sola d'aquestes vides s’estronqui. És també un deure ètic de la Unió Europea i els seus Estats membres arbitrar respostes eficaces i respectuoses amb els drets humans davant aquestes situacions. La manca de resposta suposa un incompliment flagrant dels Acords internacionals i una gravíssima responsabilitat per omissió, davant les morts que es puguin arribar a produir en el present i en el futur”. I instaven els poders públics a arbitrar una solució a les situacions de greu desemparament que s'estan vivint al Mediterrani i a liderar el coratge polític necessari per concedir la protecció urgent que necessiten.

El Papa Francesc en el seu missatge per a la propera Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, que se celebrarà el 29 de setembre, recorda que "la resposta al desafiament plantejat per les migracions contemporànies es pot resumir en quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar, que expressen la missió de l'Església en relació a tots els habitants de les perifèries existencials". Inspirats per la compassió, la visió de futur i la valentia, hem d’avançar en la construcció de la pau, derrotant la indiferència.

“La Mare de Déu de Núria anem tots a visitar”

Pugem espiritualment a Núria en aquest diumenge, com a pelegrins! S’hi escau la festa de la Mare de Déu de Núria, Patrona principal del nostre Bisbat d’Urgell. Des de totes les contrades del Bisbat agraïm amb cor de fills i venerem amb amor la nostra Mare i Patrona, entronitzem-la a les nostres famílies, perquè les protegeixi i les faci fecundes de bones obres, i demanem-li que beneeixi tot Catalunya amb el do de la pau i la concòrdia.

“«Aquí tens el teu fill... Aquí tens la teva mare”, li digué Jesús al deixeble estimat, “i d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva” (Jn 19,26-27). Tenim la Verge Maria, la Mare del Senyor Jesús, sota l’advocació de Núria, com a Patrona des de 1956, i des de 2014 el seu Santuari ha estat honorat pel Papa Francesc amb el títol de Basílica Menor. L’Evangeli ens urgeix a estimar-la, a “tenir-la per Mare” i a “acollir-la” a casa nostra, amb fe i alegria espiritual. Qui l’acull, no perdrà mai la seva protecció i ajuda. I en comptes de pensar que nosaltres l’acollim a Ella, creiem que és Ella qui ens acull, i ens guarda sota el seu mantell misericordiós i protector. Gràcies a Maria, al seu sí en l’Encarnació, Ella va concebre Jesús, per obra de l’Esperit Sant, i Ell ens pogué redimir i omplir de benediccions des de dins de la natura humana: “Quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills” (Ga 4,4). I no hi res de més gran que ser fills de Déu.

Des del bell Santuari situat a 2.000 metres d’altitud, Maria protegeix els pastors i els ramats, la vida dels muntanyencs i de forma especial les famílies que desitgen ser fecundes en vida d’amor i en fills, i a tots beneeix amb la fecunditat de les bones obres. Aquell ermità Sant Gil, vingut d’Orient al segle VII, i que després s’instal·là al país occità, Sant Gèli o Saint Gilles-du-Gard, on reposen les seves restes venerades, ens predicà l’Evangeli i ens modelà, segons la tradició, la imatge de Maria. Fou amagada i després retrobada al segle XI, amb els 3 símbols de Núria que Sant Gil forjà: la campana, l’olla i la creu.

La campana és símbol de la veu de Déu, que ens fa enlairar els cors i ens crida a l’oració; que convoca el poble sant a l’assemblea dominical i ens acompanya al llarg de la vida, ritmant les nostres activitats i esdeveniments vitals. L’olla és signe dels àpats gratuïts de germanor, on tot es comparteix; ens remet a l’Eucaristia, l’aliment de Vida eterna; i ens esperona a la solidaritat envers els pobres i els necessitats, amb els quals s’identifica el mateix Crist. I la creu és el senyal de la salvació i l’amor que ens ha vingut per la Creu redemptora del Crist; uneix l’amor a Déu –vertical- i l’amor al pròxim –horitzontal-, i ens ensenya fins on ens cal estimar, fins a donar la vida per amor.

Arribem-nos a Núria per pregar Maria, la nostra Patrona, per mantenir la fe, escoltar la veu de Déu i ser germans amb tots els qui ens envolten. A Núria la Mare sempre ens espera “voltada de soledats”. Com canten els Goigs: “Ja que per sa gran clemència nostres vots vol escoltar, la Mare de Déu de Núria anem tots a visitar”.

Pregar per la cura de la Creació

El dia 1 de setembre el Sant Pare Francesc ha instituït que, cada any, en unió amb els germans ortodoxos, i amb l'adhesió d'altres Esglésies i comunitats cristianes, celebrem la «Jornada mundial de pregària per la cura de la creació». La jornada vol oferir «a cada creient i a les comunitats una valuosa oportunitat de renovar l'adhesió personal a la pròpia vocació de custodis de la creació, elevant a Déu una acció de gràcies per la meravellosa obra que Ell ha confiat a la nostra cura, invocant la seva ajuda per la protecció de la creació i la seva misericòrdia pels pecats comesos contra el món en què vivim».

En el III Seminari d'Ecologia Integral celebrat a Madrid el proppassat juliol, s’ha constatat la necessitat de treballar més pel compliment de Laudato Si’. L'objectiu ha estat donar resposta a la pregunta que donava títol al Seminari: “Laudato Si' Comencem per casa?”. Amb aquesta finalitat, s'han escoltat i compartit diferents experiències en parròquies, associacions juvenils, monestirs i cases d'espiritualitat, així com grups de persones excloses que, a través de l'ecologia, s'estan integrant en la societat. La conversió ecològica és un procés que ha d'afectar tota la societat i ha d’afectar les persones, els creients. Cal que es treballi conjuntament amb les estructures eclesials, les parròquies i altres confessions, en la mateixa bona línia de les experiències dutes a terme a França per Església Verda (Église Verte). Igualment, el Moviment Catòlic Mundial pel Clima fa adonar d'altres llocs del món on aquesta conversió ja s'està duent a terme. També l’Escoltisme mostra que es pot gaudir del temps lliure sense consumir combustibles fòssils, convivint en harmonia amb l'entorn i veient la naturalesa com un lloc sagrat de trobada amb Déu, amb el nostre interior i amb qui ens envolta.

El model de desenvolupament actual va deixant en el camí una sèrie de persones que no compten: són les descartades, les excloses. Convé continuar creant empreses d'inserció social que a més lluitin contra la cultura d'usar i llençar (Solidança i Moda re- de Càritas). A la presó de Castelló es donen experiències d'educació ambiental molt interessants. I en ordre a alimentar una espiritualitat que faciliti la cura de la Creació, les experiències del Monestir de Poblet i de Casa Velha, de Portugal, donen profunditat a una espiritualitat contemplativa i agraïda pel do de la Natura regalat per Déu a tots.

És fonamental crear i acompanyar processos de conversió ecològica vinculats a comunitats; la improvisació i els personalismes no són viables. Per això cal disposar d'equips d’experts que assessorin, acompanyin, dinamitzin, facin ecodiagnòstics integrals i, si s’escau, certifiquin el compliment de Laudato Si'. Amb la destrucció del medi ambient es constata que les dones són les que més estan patint les conseqüències del canvi climàtic i les principals víctimes en la defensa del territori dels pobles indígenes en front dels qui l’estan destruint per acaparar els recursos naturals. El proper Sínode de l'Amazònia és una oportunitat per a tota l'Església de fer una escolta atenta al crit de la Terra i de les persones empobrides, perquè es guareixin totes les nostres vides; perquè protegim el món i no el depredem; perquè sembrem vida i bellesa i no contaminació i destrucció.