Aprendre a fer vacances

Aquests dies hem iniciat l’estiu i acabem el curs de les activitats més habituals durant l’any. El dia és més llarg, la natura està bellíssima, tot sembla que ens reclama quin descans podrem fer, o quins canvis d’activitats, què farem a les vacances (si en tenim!) o com repartirem els dies, què podran fer els més joves i els més petits de la família, com atendrem les persones grans... Fem projectes i tenim il·lusions. I això és bo. Però cal aprendre a fer vacances.

Final de curs és moment oportú per a donar gràcies pel que hem viscut al llarg d’aquests mesos, per descobrir-hi la mà de Déu que ens ha anat acompanyant en el pelegrinatge de la vida. I és bo trobar algun moment per a revisar com hem actuat i com hem preparat les coses, com hem sabut aprofitar les experiències i els moments bons de la vida viscuda, que ja no tornaran. Sempre hi ha coses que no faríem de la mateixa manera, equivocacions i fins pecats que hem d’esmenar, demanar perdó i fer els canvis o millores que entenem que cal fer. I sobretot ens convé millorar en allò que sigui important per a nosaltres, quasi sempre una més gran i confiada relació amb el Senyor, així com una més intensa vida de família i de comunitat, de les relacions al treball, al poble o ciutat, la solidaritat amb els altres i la cura de les coses que considerem importants per a nosaltres, més enllà de la salut i la diversió.

En bastants llocs del nostre Bisbat, aquests propers mesos acollirem molts antics veïns i feligresos dels pobles, que retornaran per vacances o, sobretot, acollirem molts turistes que hi vénen a gaudir de les nostres muntanyes, de les tradicions i de la bellesa del nostre art i de les esglésies, sobretot. Igualment molts vindran per a uns dies de colònies, campaments o activitats de lleure en grups o en família. Tindrem noves oportunitats de viure el que el Papa Francesc anomena “la cultura de l’encontre”, en lloc de la cultura del “descartar”, no avaluant les persones pel seu èxit o en funció del poder que aconsegueixen o del que tenen, sinó pel que val cadascú als ulls de Déu. I això ens porta a la solidaritat i a l’amor. Aquest estiu, i tot l’any, siguem a tot arreu imatges coherents i testimonis de Crist, que estima i dóna la seva vida per les ovelles, i tinguem sempre l’anhel d’estimar com estima el Sagrat Cor de Jesús.

Bon estiu a tots! Que sigui temps aprofitat. Per a descansar i per a servir. Per a viure més en família i obrir-nos a gent nova. Per a reflexionar, llegir, pregar més descansadament i repassar les activitats que hem viscut i que viurem a la tardor. Cal trobar temps per a cada membre de la família i regalar temps als amics. Temps per a l’esport, el passeig i el contacte amb la natura. Recordem, però, que “El guardià d’Israel mai no s'adorm, sempre vigila. El Senyor et guarda, el Senyor t'empara al teu costat mateix. El Senyor et guarda de tota desgràcia, et guarda la vida. El Senyor guarda tots els teus passos, ara i per tots els segles”, diu el salmista (Sl 121,4-8). D’alguna manera, “no hi ha vacances” de ser cristià, de ser persona autèntica. Sempre cal vetllar, estar “sempre a punt”, com diuen els escoltes. Sense angoixa per tot el que sempre resta per fer, però aprenent a descansar. El Senyor ho feia amb els apòstols, i els ensenyava a pregar i a estar més llargament amb el Pare del cel. Bon final de curs i bons dies de descans o almenys de canvi en les dedicacions!

Déu Trinitat habita en nosaltres

Al sermó de comiat al Cenacle, Jesús ens prometia: “Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell” (Jo 14,23). Un “vindrem” misteriós que l’Església sempre ha interpretat com la vinguda de la Trinitat Santa a habitar en el cor dels creients. En la festa de la Santíssima Trinitat, volem que Déu sigui adorat i estimat i servit, ja que Déu és l’Amor. En Ell hi ha unes relacions que són d’Amor, i tot el que fa, activament, ho fa per Amor. Ho expressa bellament Sta. Caterina de Siena, patrona d’Europa: “Trinitat eterna, sou com un mar profund en el qual com més cerco més trobo, i com més trobo més us busco”. Cercar Déu ha de ser un moviment d’amor que ha de durar tota la vida. Cercar, estimar i testimoniar.

Déu estima i ens estima. Aquesta gran veritat és d’aquelles que ens transformen, que ens fan millors. Perquè penetren l’enteniment, se’ns hi fan del tot evidents. I penetren la nostra acció, i la van perfeccionant cap a una acció tota d’amor, lliure d’egoismes. I com més pur és l’amor, sense egoismes ni interessos, més gran es fa, i més perfecte.

El Sant Pare Francesc comenta sobre la festa de la Santíssima Trinitat que avui celebrem, que “Déu no vol tant revelar-nos que Ell existeix, sinó més aviat que és el 'Déu amb nosaltres', proper a nosaltres, que ens estima, que camina amb nosaltres, que està interessat en la nostra història personal i que té cura de cadascun de nosaltres, començant pels més petits i necessitats” (27.5.2018). El misteri de la glòria de Déu s’il·lumina i es fa visible en el Crist, veritable Déu i veritable home. Ell és l’únic que ens revela l’autèntic amor diví. Se’n parla molt de l’amor, però potser n’hem perdut l’originalitat. I és tan important aprendre a estimar, aprendre a saber què és l’amor autèntic, el que prové de Déu, el que l’Esperit Sant recrea constantment en nosaltres...!
  • Amor és l’estimació que Déu ens té i que fa feliç.
  • Amor és donar la vida per aquells que estimem.
  • Amor és gratuïtat i senzillesa.
  • Amor és buidar-se d’un mateix, per esperar-ho tot de Déu.
  • Amor és acudir amb diligència al servei de l’altre que ens necessita.
  • Amor és sofrir amb el sofriment de l’altre.
  • Amor és perdre per recobrar-ho al cent per u.
  • Amor és viure sense passar comptes del que un va fent i donant.
  • Amor és perdó de l’enemic.
  • Amor és compromís d’acció per la justícia i opció pels pobres.
  • Amor és el que fa que ens assemblem a Déu.
  • Amor –i només l’amor- és l’eternitat ja dintre nostre!
Avui festa de la Trinitat Santíssima, astorem-nos perquè Déu s’ha fet humà, feble, humil en Crist. “Déu és amor; el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell” (1Jo 4,16). Si confessem que Déu és Pare, Fill i Esperit Sant, ho fem perquè així ens ho ha revelat Jesucrist i li fem confiança. Deixem-nos guiar per l’amor i serem conduïts a l’autèntica veritat. Deixem que la pregària vagi afaiçonant la nostra vida, i sense saber com s’ha realitzat, ens trobarem, feliços i alegres, vivint en la presència de Déu, “ja que en Ell vivim, ens movem i som” (Ac 17,28).

Veniu Esperit Sant!

Veniu Esperit Sant Defensor, Esperit d’amor i de pau,
Creador de les obres de Déu i Mestre de la pregària.
Enfortiu la nostra feblesa, dissipeu tota foscor,
ensenyeu-nos a pregar,
i vesseu en nosaltres els set dons sagrats:
saviesa i enteniment, consell i fortalesa,
ciència, pietat i temor de Déu.
 
Vós sou l’Esperit que ens ensenya a ser pobres
a estimar els pobres, com Déu els estima,
i a descobrir que tota persona és un germà.
Poseu dins nostre el perdó i l’obertura a la misericòrdia,
la tendresa i el goig que mai no s’acaba.
 
Veniu, Esperit, Vós que sou vent de llibertat,
aigua viva que amoroseix tot el que és ressec,
llum que sempre il·lumina en la fosca,
foc d’amor que ens abrusa i empeny,
pau que endolceix l’ànima
i comunió amb el Pare per Jesucrist.
 
Veniu, Esperit, Vós que sou l’ànima de l’Església,
i no deixeu de suscitar carismes i dons
en les nostres comunitats.
Ajudeu-nos a ser Església oberta i missionera,
hospitalària i fidel a l’acollida de tothom,
mestra d’humanitat i servidora humil de tots.
 
Veniu, Esperit, i feu néixer la fraternitat entre nosaltres,
doneu vida a les estructures que estiguin esmorteïdes,
feu-nos créixer en amor i fidelitat a l’oració,
ensenyeu-nos a tenir consciència moral afinada,
a ser valents per testimoniar la fe amb paraules i obres,
i a viure compromesos a prop dels qui sofreixen.
 
Veniu Esperit Sant! Renoveu l’Església d’Urgell,
pastors i fidels; infants i joves i grans;
perquè ens assemblem a Crist i oferim al Pare
la glòria que només Ell es mereix.
 
Santa Pasqua de Pentecostès!

Acollim amb afecte i comunió el nostre Arquebisbe Metropolità

Un nou Arquebisbe Metropolità de Tarragona serà ordenat de bisbe el proper dissabte dia 8. Es tracta de Mons. Joan Planellas i Barnosell i és gironí nascut a Verges fa 63 anys. És doctor en teologia i professor, i actualment era Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha estat elegit pel Sant Pare Francesc com a nou Arquebisbe Metropolità de Tarragona, successor de Mons. Jaume Pujol i Balcells que ha servit durant quinze anys aquella arxidiòcesi. En donem gràcies a Déu i supliquem ja des d’ara pel ministeri episcopal que és cridat a viure entre els germans de l’Arxidiòcesi metropolitana i primada de Tarragona, així com pel seu lliurament a la comunió que està cridat a exercir envers les seves 6 Diòcesis sufragànies, com la nostra d’Urgell.

Hem d’encomanar el servei de comunió interdiocesana entre les 10 Diòcesis amb seu a Catalunya, que formem la Conferència Episcopal Tarraconense, que per dret presideix l’Arquebisbe de Tarragona. És necessària una nova empenta de presència evangelitzadora i de cooperació interdiocesana, en una societat catalana cada vegada més interrelacionada. Es tracta de reafirmar la nostra voluntat de servir amb amor i de forma unida el que ha estat una unitat pastoral que formem ara aquestes deu Diòcesis amb seu a Catalunya, Barcelona amb les seves dues sufragànies Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, i Tarragona amb les seves, Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, Urgell i Vic, especialment si volem continuar fidels al que l’Esperit Sant ens va fer descobrir a través del Concili Provincial Tarraconense de 1995.

Acceptant les sorpreses de Déu, hem de creure que és Jesucrist qui, per l’Esperit Sant, continua guiant la seva Església. És Ell el primer interessat a fer-la lluminosa enmig del món i Ell ja sabrà ajudar-nos amb la fortalesa de l’Esperit Sant, perquè els descoratjats reprenguin l’alè i sigui la fe la nostra força. Tenim molt de treball evangelitzador i de servei caritatiu al davant. Cridats a ser Església samaritana, enviada a les perifèries, que afavoreix la cultura de l’encontre i el diàleg social. Fem-ho amb confiança i amb inventiva! Els reptes de l’Església a Catalunya, a Espanya i a Europa són molts i variats. El perill és agafar por, recels o desànims. Cal la confiança i el coratge que brollen de la fe en Crist Ressuscitat. Hem de  saber convertir aquests reptes en oportunitats d’engrescament per a la missió, com a cooperadors del Regne de Déu i portadors de la seva salvació a tots.

La nostra Diòcesi d’Urgell, la més gran de les deu en territori (7.630 km2), però modesta en fidels (215.000), rica en visitants i noble per la seva història, saluda i acull amb afecte especial el seu nou Arquebisbe metropolità Mons. Joan Planellas que ara és posat al davant dels germans perquè guiï l’Arxidiòcesi de Tarragona i presideixi les reunions dels Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense. Encomanem-lo fervorosament. Estem convençuts que Déu acompanya el camí de la seva Església i el fa evangèlicament eficaç. Ell suplirà les nostres mancances i farà arribar un devessall de gràcia i de consol a totes les Esglésies que fem camí a Catalunya.