La participació dels cristians en la política (1)

En aquests mesos d’abril i maig els ciutadans del nostre bisbat d’Urgell estem cridats a emetre el nostre vot, en moltes eleccions de participació política. Ja hem tingut les eleccions al Consell General o Parlament del Principat d’Andorra (7 d’abril) i a les de Corts Espanyoles diumenge passat (28 d’abril). I aviat, el 26 de maig, tindrem les eleccions municipals als Ajuntaments i al Conselh Generau d’Aran, així com al Parlament Europeu, que sembla lluny però que després té molta importància per a la legislació de les nacions que formem la Unió Europea. Podríem cansar-nos de tants processos electorals, és cert, i abandonar les nostres responsabilitats de ciutadans en una abstenció “indiferent” a les necessitats. La plaga de la indiferència, de què parla el Papa Francesc.

Ben al contrari, us animo a informar-vos bé, a no votar només per emotivitat o atenent a polèmiques cridaneres, sinó després de reflexionar i cercant les persones més valuoses i els programes que millor aportin compromís envers els nostres valors cristians. O si més no, els menys contraposats. Ja sé que no és fàcil, i estem escarmentats. La política actual, segons molts analistes, s’ha fet odiosa perquè viu a cop de tuits o piulades, de populisme, de sentiments, i no deu ser aquest el camí. A Catalunya tot es complica encara més, i sembla que costa canviar el rumb de la confrontació i encaminar-nos cap al diàleg real i la participació de totes les sensibilitats en el bé comú que ens ha d’unir en projectes de justícia, de servei, de solidaritat i de pau social.

Fa poc un article interessant donava les 10 claus del Papa Francesc per a la participació dels cristians en la política. Era d’Ary Waldir Ramos Díaz, corresponsal d’“Aleteia” i antic professor de comunicació a la Univ. Gregoriana de Roma. Aporta 10 claus del Papa per entendre la política i participar-hi:

1. La política també és caritat. Davant d'un món tan ple de violència i egoisme, el Papa convida els joves i a tots a no "tancar-se en petits grups", oblidant que "la vocació laïcal és abans que res la caritat en la família, la caritat social i la caritat política" (Ch.Vivit n.168).

2. Viure la caritat sense buscar la propaganda, ja que la política "és una de les formes més precioses de la caritat", perquè busca el bé comú i il·lumina les "relacions socials, econòmiques i polítiques" (Ev.G. 205), a més de superar el proselitisme i la propaganda.

3. Ser llevat de la política. Es tracta que els catòlics siguin aquest petit "llevat de les benaurances i l'amor fratern" en cada societat i "suscitar transformació, estupor i compassió" (Catedral de Rabat, 31.3.19). "Ser llevat de valors" especialment en l'àmbit de la cultura i de la vida social. I així junts, poder renovar l'entusiasme del poble a través del lliurament en causes desinteressades i que toquin la vida dels membres de la comunitat.

4. Acceptar embrutar-se les mans. "Avui calen profetes d'esperança", que no tinguin "por d’embrutar-se les mans" (23.11.19). Una invitació perquè homes i dones busquin el diàleg en la política, a la manera de Jesús, "amb un amor fervent i desinteressat, sense càlculs i sense límits, respectant la llibertat de les persones". (Continuarà)