La participació dels cristians en la política (i 2)

Continuo la reflexió del diumenge dia 5 sobre 10 claus del Papa Francesc per a entendre la política i participar-hi, per si ens ajuda en aquest temps de processos electorals. Per al Papa, el cristià ha d’estar més preocupat per obrir processos esperançadors, guaridors, que no pas per ocupar espais de poder. La mala política alimenta el cansament quan eixampla la corrupció, l’avarícia i la injustícia social. Un mal que es nodreix de la por a la diversitat, el desgast físic i moral, el neguit i la impotència i, en definitiva, l’exclusió dels més vulnerables, menystinguts en la presa de les decisions. En canvi, cal treballar per una primavera de la política i sortir de la insatisfacció. Continuant amb les 5 darreres claus per a entendre la política segons el Papa:

5ª. Els catòlics no hem de voler ser insignificants. A les societats secularitzades, cada cop més el vot catòlic es mostra fragmentat i perd influència. "El problema no és ser pocs, sinó ser insignificants, convertir-se en una sal que ja no té gust d'Evangeli, o en una llum que ja no il·lumina”.

6ª. No ser reclutes dels partits polítics. Es tracta d'entaular un diàleg a l’interior dels grups i partits, per fidelitat a la pròpia fe, és a dir, moguts per l'amor. "Ser catòlic en la política no significa ser un recluta d'algun grup, una organització o partit, sinó viure dins d'una amistat, dins d'una comunitat" (Audiència 3.4.19).

7ª. No als partits polítics catòlics. No són el camí actualment.

8ª. I sí als catòlics en política. Ja que és necessària la presència de catòlics en política. Amb tot, això no implica un 'maquillatge' amb cares noves a les campanyes electorals, sinó mètodes originals per fer política amb un estil crític i constructiu (Audiència 3.4.19). Una política que es converteixi en pràctica del diàleg en nom de la fraternitat humana que abraça tots els homes i dones, els uneix i els fa iguals, lluny de la injustícia d'una economia que mata, del sistema de guany insaciable i de les ideologies que sembren odi, violència i divisió.

9ª. Dones i minories en la política. El Papa Francesc vol més dones en la política i més joves compromesos que visquin implicats en la cosa pública, i que s'obrin espais per als pobres i les minories (indígenes, emigrants, gent del carrer, etc.). En un panorama de democràcies fràgils, el Sant Pare vol alternatives i, en aquest sentit, dóna suport als moviments populars que expressen la vitalitat, la història i les lluites més autèntiques de les comunitats excloses i marginades.

10ª. Pecadors sí, però corruptes no. La corrupció, com en qualsevol sistema mafiós, s'alimenta del silenci dels innocents i, possiblement, això és el que causa major injustícia. La corrupció que busca deixar el poble lluny de les decisions, no es combat amb el silenci: "Cal denunciar els seus mals, comprendre-la, per poder mostrar la voluntat de fer valer la misericòrdia sobre la mesquinesa, la bellesa sobre el no-res". I lluitar per estar al costat de la gent. El mal no vencerà, si els honestos denuncien els seus horrors.

Finalment, no deixar que altres decideixin per nosaltres, sinó implicar-se amb l'esperança i l'entusiasme necessaris perquè hi hagi plenitud a nivell social. D'aquí la visió inclusiva i senzilla del Papa Francesc: treball, sostre i terra, com a drets sagrats als quals tota forma de política hauria d'aspirar. St. Pau ens diu: “no et deixis vèncer pel mal; venç el mal amb el bé” (Rm 12,21).