Jornada de Germanor

La Jornada de Germanor que cada any celebrem per aquestes dates vol fer-nos adonar de la solidaritat i “germanor” que hi ah d’haver entre els membres de la comunitat parroquial i amb tota la Diòcesi. Enguany amb la insistència que “Sense tu, no hi ha present. Amb tu, hi ha futur”. L’Església és una gran família, o com s’ha dit “una família de famílies”: “Edifiqueu una Església que sigui família de famílies”, proposava el Papa Francesc el 2017. En aquesta família eclesial cadascú hi té una missió, un lloc i una responsabilitat, ja que “amb tu, amb tots, som una gran família”. Com tota família, necessitem ser coresponsables econòmicament i necessitem recursos, però no per a acumular-los sinó només els necessaris i per a posar-los al servei de la missió rebuda del mateix Jesús. I la missió que ha estat encomanada a l’Església per Jesucrist es desplega en quatre àmbits (cànon 1254,2): a) donar culte a Déu, podent pregar públicament i celebrar els sagraments, amb llocs de culte i mitjans materials; b) sostenir els ministres i agents pastorals; c) poder dur a terme la predicació de l'Evangeli i la formació en la fe; i d) ajudar amb obres de caritat, especialment els més pobres i necessitats. A aquesta missió, lògicament correspon l'obligació de tot fidel cristià de col·laborar econòmicament al sosteniment de l'Església.

És cert que l’Església rep ajudes de persones privades i també de l’Estat, com tantes altres institucions que presten serveis i ajuden la societat. Però la part més significativa del que es rep és el que recapta l’Estat d’aquells que voluntàriament marquen la seva “x” en la declaració de la renda, fent que una part del que pagaran com impostos, vagi destinat a la seva comunitat religiosa, i si ho volen, i es recomana de fer-ho, també poden marcar una altra “x” a la casella del que es vol destinar a finalitats socials.

Hauríem de poder oferir el missatge convincent que l'Església Catòlica estalvia a l'Estat i a la societat més del que la societat l’ajuda per al seu manteniment; i li estalvia immenses despeses en diversos camps com salut, educació, voluntariat, temps lliure, i tirant endavant institucions deficitàries com residències, hospitals, etc. Són moltes les activitats amb repercussió clarament social que l'Església i les seves institucions estan gestionant en el present del nostre país. I podem pensar en els missioners, les ajudes solidàries, les institucions de presència en els països més empobrits, demostrant al llarg dels segles una gran capacitat de solidaritat.

Tinguem confiança, valorem el que ja s’està fent, eliminem complexos en la nostra relació amb la societat i ajudem a fer que els poders públics i la societat en general considerin l'acció social de l'Església com una aportació eficaç a l’hora de construir una societat justa i participativa. Serà bo treballar units amb tantes altres institucions no eclesials que també valoren i promouen la solidaritat i el compromís social.

I si reflexionem en concret sobre la necessitat que l'Església té de mitjans econòmics per a complir els seus fins, també tots hi trobarem una responsabilitat, que esdevé “coresponsabilitat” amb els germans. Déu ens vol humils i generosos!