“Déu ha volgut unir en el Crist tot el món” (Ef 1,10)

En cloure l’Any litúrgic, l’Església Mare i Mestra ens fa celebrar amb molta joia la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el món. Al llarg de tot l’any litúrgic, a través dels diumenges i les festes, desenvolupa el gran Misteri de Crist, des de l’Encarnació i el Nadal, fins l’Ascensió, la Pentecosta i tot el temps de durant l’any, en tensió esperançada vers la vinguda del Senyor. L’Església, que vol complir fidelment la voluntat de Déu i per això mateix, ho vol unir tot en el Crist (cf. Ef 1,10), anuncia humilment al llarg de tot l’any la Mort del Senyor, confessa amb fe viva la seva Resurrecció i espera el seu Retorn gloriós, la seva vinguda amb glòria i majestat, quan “Déu ho serà tot en tots” (1Co 15,28) i quan tot serà reunit i recapitulat en el Crist!

Donem gràcies perquè hem estat beneïts en el Crist, amb tota classe de benediccions espirituals (cf. Ef 1,3), i aquesta benedicció es va regalant dia a dia, gratuïtament, a tots els fidels del Poble Sant de Déu, i misteriosament també a tota la humanitat i a tota la creació. Cada cristià és, en el Crist, portador d’una benedicció molt gran per a tots els qui l’envolten i per a tot el món, ja que és sal i és llum per pura gràcia. Això ha de sostenir la nostra confiança en el valor infinit del sacrifici de Crist que vivim en l’Eucaristia, i que cada cristià (no només els sacerdots) l’ofereix com una benedicció per al món. Bellament ho sintetitza el Catecisme: “Quan arribà la seva Hora, [Jesús] visqué l'únic esdeveniment de la història que no passa: Jesús mor, és sepultat, ressuscita d'entre els morts i és assegut a la dreta del Pare «una vegada per sempre» (Rm 6,10; He 7,27; 9,12). És un esdeveniment real, que succeí en la nostra història, però és únic: tots els altres fets de la història succeeixen un cop, i després passen, engolits en el passat. El misteri Pasqual del Crist, en canvi, no pot quedar-se en el passat únicament, ja que amb la seva Mort destruí la mort, i tot el que el Crist és i tot el que ha fet i sofert per tots els homes participa de l'eternitat divina i es projecta així a tots els temps i s'hi fa present. L'Esdeveniment de la Creu i de la Resurrecció roman i ho atreu tot cap a la Vida” (Catecisme n. 1085). Aquest ha de ser el convenciment principal de tots els qui participem en qualsevol celebració litúrgica del Misteri del Senyor al llarg de tot l’any: que Crist Viu, que es fa present amb tota la plenitud de les seves gràcies i benediccions, i que ho està atraient tot cap a la Vida que no morirà.

Preguem avui el Senyor que “vingui a nosaltres el vostre Regne!” (Mt 6,10). El Papa Francesc exhorta a sembrar aquestes paraules enmig dels nostres pecats i fracassos, a regalar-les a les persones "que han estat derrotades i doblegades per la vida, a les que han tastat l'odi més que l'amor, a les que han viscut dies inútils sense entendre mai el perquè". I ens adverteix que “l’estil de propagació del Regne és la mansuetud" i per això reclama paciència. En la festa de Crist Rei renovem el nostre amor i adhesió al Crist que ens salva i demanem-li que ens deixi entrar en la seva intimitat, treballar amb Ell, ser dels seus, per implantar el seu “Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau”, com cantem en el Prefaci d’aquesta festa. Així un dia, els qui ens nodrim amb “l’aliment que dóna la immortalitat (...) puguem viure amb el Rei de l’univers en el Regne del cel”, com ho implora l’oració amb què cloem la missa d’aquesta solemnitat.