Per una represa justa que no deixi ningú enrere

En la reunió tinguda al juny per part de les presidències del Consell de Conferències Episcopals de tot Europa (CCEE) i la Comissió de les Conferències de Bisbes de la Unió Europea (COMECE), aquests dos organismes eclesials europeus, van reflexionar sobre l’impacte de la pandèmia Covid-19 a la vida diària de l’Església i a les societats europees, així com sobre la contribució de l’Església per "Una represa justa que no deixi ningú enrere" i que realment posi les persones al centre de tot.

Al seu Comunicat final afirmaven que havien debatut sobre la missió i la situació de l'Església a Europa, juntament amb les perspectives de futur en el context crític vinculat a la pandèmia que ens toca de sofrir. Reflexionant sobre les possibilitats de cooperació en aquest context, van analitzar els seus efectes sobre les nostres comunitats civils i eclesials, identificant les perspectives de futur de la vida de l'Església a Europa. En destaquen algunes.

L’Església vol estar molt propera a tots els que lluiten contra la pandèmia -les víctimes, les seves famílies i tots els treballadors sanitaris, els voluntaris i els fidels que han estat i estan a la primera línia, tenint cura dels afectats i aportant-los socors- i manifesta la seva preocupació per la crisi econòmica i la consegüent pèrdua d'un gran nombre de llocs de treball, amb l'esperança que, a Europa, es treballi conjuntament per una represa que afavoreixi el conjunt de la societat sense exclosos ni descartats. Això que es demanava per a Europa cal aplicar-ho també a Espanya i a Catalunya i a Andorra.

En tot aquest temps de crisi sanitària, estem experimentant els grans límits de l’individualisme, i alhora ens hem adonat novament del paper central que ha tingut i té la família, veritable cèl·lula de solidaritat i de compartició, però també lloc per pregar units. Només si s’inverteix en la família donarem el primer pas cap a una justa recuperació social i econòmica, però també eclesial.

Ara que ja tenim major perspectiva, hem d’agrair la donació de tants sacerdots pel servei crucial i generós realitzat en aquest període, alguns fins i tot donant la pròpia vida. Igualment el bon paper que en general han jugat els mitjans de comunicació social per a la pregària i les celebracions en streaming, cosa que ens fa preguntar sobre les noves formes de pràctica religiosa, de relacions, de presència i d’intercanvi de la fe. És un fenomen que ens convida a avaluar la possibilitat de donar un nou significat a la fe i a l’Església; i també a treballar per fer que molts fidels redescobreixin l’element de plena sacramentalitat de les celebracions religioses viscudes presencialment dins dels llocs de culte, que l’ús de les noves tecnologies no pot assegurar. Ens ajuden els nous mitjans telemàtics, és evident, i els hem de potenciar, però res no suplirà la vida de família, de parròquia, de trobada i celebració joiosa quan ens podem unir en un sol cor i una sola ànima. També aquests organismes europeus es manifestaven preocupats per la forta limitació imposada en alguns llocs a la llibertat religiosa en el context del tancament dels llocs de culte i la prohibició de les litúrgies, i reclamaven per al present i per al futur el restabliment de les relacions normals Església-Estat basades en el diàleg i el respecte dels drets fonamentals.

Parròquia i evangelització

El passat mes de juliol es va donar a conèixer la Instrucció de la Congregació per al Clergat, "La conversió pastoral de la comunitat parroquial al servei de la missió evangelitzadora de l'Església", que està cridada a ser una ajuda per a la renovació parroquial i diocesana. És una síntesi teològico-pastoral i canònica per al context eclesial actual. No conté novetats però està destinada a aclarir les disposicions de les lleis, i desenvolupar i determinar els procediments per dur-les a terme, tenint en compte l'experiència de la Congregació en el seu servei a les Esglésies particulars. Actualment, s'estan reformant estructures eclesials, tractant de reduir el pes de la burocràcia i augmentar l'eficàcia evangelitzadora de les parròquies, caminant junts en esperit de sinodalitat, i aprofundint no només en la lletra, sinó també en l'esperit del Concili Vaticà II i del Magisteri posterior. I hi ha les dificultats de molts bisbes per poder donar un pastor a cada parròquia.

Resumint els seus continguts més importants, apareix el convenciment que l'Església és un lloc per a tots i que cadascú hi ha de poder trobar el seu lloc, d'acord amb la particular vocació rebuda, per a l'edificació comuna i la missió. Per evitar problemes o derives, com la 'clericalització' dels laics, la 'secularització' del clergat, la conversió de les parròquies en 'empreses prestadores de serveis espirituals' o meres 'agències de servei social'; vivències individualistes de la fe i de l'apostolat; el menyspreu de l'instint de la fe (sensus fidei) del Poble de Déu en el discerniment de les situacions i la presa de decisions; o l'oblit de la Caritat com a dimensió constitutiva de la comunitat cristiana, juntament amb l'anunci de la Paraula de Déu i la celebració dels Sagraments.

La Instrucció presta una especial atenció a la Parròquia, i a les agrupacions de parròquies -"unitats pastorals"-, i les "zones pastorals"; a la participació de diaques permanents, consagrats i laics en la cura pastoral de la parròquia, especialment quan, per escassetat de preveres, ella no disposa d'un sacerdot com a pastor propi; així com la importància de Consell d'Afers Econòmics i el Consell Pastoral, com a instàncies de comunió i coresponsabilitat en el treball pastoral. En tot hi és present la importància de la missió, "l'Església en sortida", com a criteri-guia per a la renovació de la comunitat parroquial. Aquest principi reclama una conversió personal i pastoral, que requereix que tots els seus membres "assumeixin, en paraules del Sant Pare, el seu ésser part del poble i participar d'una identitat comuna feta de vincles socials i culturals".

Aquesta Instrucció no ofereix indicacions massa concretes, sinó criteris generals i normes que han de ser actualitzades, en la diversitat que caracteritza la Pentecosta eclesial. En definitiva, amb aquesta Instrucció es vol oferir un instrument a les Diòcesis i a les Parròquies per motivar i posar en marxa una "conversió pastoral" amb processos de reflexió i renovació de les parròquies, on encara no han començat, i suscitar un aprofundiment, avaluació i eventual correcció dels ja iniciats. Valorant de nou la parròquia com a "cèl·lula viva del Poble de Déu, la mateixa Església que viu entre les cases dels seus fills i de les seves filles" (Papa Francesc Ev.Gaudium 28).

Si vols ser feliç...

Setembre marca la represa de les coses “normals” que retornen amb la seva grisor i a vegades amb un cert desencís, perquè esperem massa del que la vida ens hauria de donar en aquest món. Ja no somiem amb les vacances que s’han acabat. Ens convé tornar a reflexionar en la manera com ens sabem prendre la vida, els problemes, les decepcions, els reptes, les possiblitats... Hem d’aprendre a ser feliços, que és tot un art. L’art de viure.

Una persona gran estimada, a partir d’una caiguda, havia de prendre una decisió sobre on anar a viure, i estava dubitativa. Li vaig parlar de l’aprenentatge de ser feliços, de prendre’ns les coses amb esperança i decisió, d’acceptar positivament allò que ens arriba, sense rondinar ni plànyer-nos tot el dia... Li vaig parlar del cas real d’una senyora de 92 anys, quasi completament cega, que acabava de quedar vídua i no tenia familiars que la poguessin cuidar. Estava disposada a traslladar-se a viure en una residència d'ancians. El dia que hi va entrar, la responsable li anava explicant com era el saló, el menjador, la seva habitació. I a cada cosa que li mostrava li responia que li agradava molt. Tota sorpresa, la responsable li digué que creia que no hi veia, i ella li ho reafirmà. “I llavors, ¿com és que tot ho troba bé?”. Ella amb bonhomia li respongué, "M'encanta tot", i va afegir "No em cal veure res". "La felicitat és una cosa que decideixes tu amb anticipació. El fet que m'agradi o no la residència, no depèn de com estigui arreglat el lloc, depèn de com jo arregli la meva ment i el meu cor. Quan vaig decidir que vindria a viure aquí, ja vaig decidir que m'agradaria”.

Hem de donar gràcies pel que hem pogut acumular de bons records i bones accions, els moments feliços de la nostra vida. I decidir que allò que hem de fer, ho volem fer. No ens oblidem d’aquestes 5 regles simples per a ser feliç:
  1. Allibera el teu cor de la queixa i els remordiments, acull el perdó de Déu.
  2. Vés a l’essencial i allibera’t de les preocupacions supèrflues.
  3. Viu humilment i amb serenor, acceptant les coses i les persones com són.
  4. Estima amb fets concrets, i dóna més i dóna’t més.
  5. Espera menys dels homes i espera-ho tot de Déu.
És com un petit programa per a inicis de curs, o per a canvis vitals i, sobretot, per a enfrontar la vida quotidiana amb joia i humilitat. Si vols ser feliç... “si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me!”, invitava Jesús al jove ric (Mt 19,21).

Encomanem-nos a la nostra Patrona la Verge Maria, el Naixement de la qual celebrarem el proper dimarts dia 8 amb molt de goig a tot el Bisbat, sota l’advocació de la Mare de Déu de Núria, i al Principat d’Andorra, sota l’advocació de la Mare de Déu de Meritxell. Ella és la Mare del Crist, la nostra Mare i la Mare de tota l’Església. Que Ella vetlli per nosaltres, ens atorgui la salut i l’alegria, acompanyi els treballs del nou curs que comencem, i ens agermani per superar plegats les dificultats de tot tipus, personals, familiars, psicològiques, econòmiques, de relació, de salut, d’ànims... generades per aquesta pandèmia que tant ens ha fet sofrir. I que ens ensenyi l’autèntic camí de la felicitat i de la pau.

Davant la crisi industrial i laboral

Al sofriment personal i familiar que ens està provocant la pandèmia del Covid19 s'hi ha afegit una nova crisi de gran importància social i econòmica, provocada pel tancament d’empreses i plantes de producció a Catalunya. Es perdran molts llocs de treball directes i més d’indirectes. Davant el patiment provocat per aquesta crisi, l'Església no pot romandre insensible al dolor que pateix la societat, persones i famílies, a conseqüència de conjuntures econòmiques i socials. Així parlaven els Bisbes de Catalunya el 9 de juny i ara presento un resum de la seva Nota.

Enmig d’aquest problema complex, cal dinamitzar la solidaritat amb les persones afectades pel tancament d’empreses i negocis, secundar totes les accions que, respectant els drets de tots i per mitjans pacífics, es duguin a terme a fi de buscar solucions justes en el marc del bé comú. 

La Doctrina Social de l'Església defensa una economia al servei de la persona humana. Una economia que garanteixi a les persones un treball digne, amb un salari digne que permeti l’accés a un habitatge digne i al sosteniment familiar. Cal fer, doncs, un esforç social per part de tots, per mantenir les fàbriques allà on són i buscar noves oportunitats perquè aquestes puguin consolidar-se i sostenir-se. Les sortides de la crisi no es donaran sense el diàleg, l'acord i la col·laboració dels tres àmbits implicats en el fenomen productiu: els treballadors, els empresaris i les autoritats polítiques.

Els Bisbes de Catalunya fèiem una crida a l’esperança fonamentada en la capacitat creativa de les persones. Només la confiança i la creativitat, amb la fermesa perquè es creïn les condicions adients per a la inversió i el desenvolupament de noves iniciatives industrials respectuoses amb el medi ambient o de nous serveis amb valor afegit, seran capaços de crear economia real i generar nous llocs de treball dignes.

També en la seva Nota s’hi feia una crida a un canvi de paradigma per tal que tota la societat participi activament en el desenvolupament i la realització de projectes de futur, que tinguin com a base una indústria més potent i capdavantera, amb la creació de sinergies internacionals. Una crida, doncs, al treball conjunt dels investigadors, economistes, tècnics de tota mena, etc., perquè juntament amb les administracions, els empresaris, les universitats, el món civil i el sector públic siguin capaços de crear un teixit industrial que generi llocs de treball dignes i oportunitats per als més joves. Per a fer-ho possible és necessari construir ponts perquè siguin superats els recels i les visions excloents. Avui és més necessari que mai que la iniciativa privada i la pública vagin de la mà per fer possible un nou ressorgiment econòmic i social en què tothom pugui trobar les seves oportunitats. 

Al final demanaven que els catòlics i les persones de bona voluntat, particularment aquells amb més capacitats i responsabilitats, col·laborem en una reflexió més aprofundida i creativa, i a posar els recursos a l’abast de la societat per construir una economia més justa i equitativa. L’Evangeli de Jesús inspira una transformació radical de vida, amb el seu missatge de justícia, esperança i fraternitat. Invoquem l’Esperit Sant, que fa possible la creativitat i la perseverança, perquè vessi sobre nosaltres la riquesa dels seus dons.