En camí cap a la cura de la casa comuna. Cinc anys després de Laudato si'

La pandèmia del Covid-19 ens empeny encara més a fer de la crisi socioeconòmica, ecològica i ètica que estem vivint un moment propici per a la conversió i per a la presa de decisions. Això es posa en evidència en el recent Document de la Santa Seu sobre Ecologia Integral (18.6.2020), En camí cap a la cura de la casa comuna. Cinc anys després de la Laudato si', que és una catequesi per a la conversió a l'ecologia integral. Els objectius segons Mons. R. Gallagher es poden sintetitzar en rellançar la riquesa del contingut de gran actualitat de Laudato si', oferir orientació per a la lectura de l'encíclica, fomentar la col·laboració entre Cúria i institucions catòliques que participen en la difusió i aplicació de Laudato sí, i oferir respostes als que desitgen col·laborar. Sempre comptant amb el que afirma el Papa Francesc: "la llibertat humana és capaç de limitar la tècnica, orientar-la i posar-la al servei d'un altre tipus de progrés, més sa, més humà, més social, més integral".

Es tracta de cercar una nova harmonia amb la terra, amb els altres i amb un mateix. Utilitzar el judici i el discerniment per renovar els nostres sistemes cap a una major justícia. Una resposta que no només pertany als governs, sinó també a la societat i, en particular, a les parròquies i comunitats de base, que han de sentir-se urgides a prendre decisions informades i responsables. Laudato si’ mostra aquesta direcció, amb el seu enfocament del desenvolupament basat en l'ecologia integral, on tot està interconnectat.

El Secretari del Dicasteri per al Servei integral del Desenvolupament Humà, Mons. Bruno M. Duffé afirma que l'encíclica Laudato si' podrà produir fruits de conversió únicament si els testimonis continuen el camí obert per ella. Per això caldrà anar explicant de manera pràctica la implementació dels objectius de l'encíclica, i caldrà reconsiderar i replantejar els llocs de la nostra activitat humana, la relació amb els elements (l'aigua, la terra i els oceans), la biodiversitat, el treball, l'economia, les finances, la vida de les comunitats locals i el planeta, és a dir el local i el global. I va proposar uns eixos de treball:
  • Observar i deixar-se commoure per una terra que pateix en silenci i que el seu sofriment està directament relacionat amb l'activitat humana, així com amb el canvi climàtic que provoca aquesta activitat.
  • Entrar en contacte amb una comunitat humana ferida per les creixents desigualtats i una conflictivitat cada vegada més forta.
  • Contemplar la bellesa i la promesa del que se'ns ha encomanat a la Creació del Pare i en l'amor de Crist.
  • Actuar i decidir en favor d'un altre desenvolupament que ja no es defineixi com un «cada vegada més» i una «fugida cap endavant» que esgota totes les formes de vida.
  • Educar mitjançant el diàleg i les pràctiques quotidianes de la sobrietat.
  • Finalment, celebrar, és a dir, recordar la promesa inscrita en cadascun de nosaltres, amb els nostres talents i les nostres experiències. I oferir el que hem compartit, les nostres penes i l'alegria senzilla, però alhora forta, de la solidaritat.

Centrats en l’amor del Cor de Crist

En la festa del Sagrat Cor de Jesús vam celebrar la Jornada de pregària per la Santificació dels Sacerdots amb el lema “Preveres amb el cor de Crist” i resseguint un text del Papa Francesc amb 5 paraules clau. Ara l’acollim pensant en tots els fidels cristians que necessitem i volem viure centrats en l’amor del Cor de Crist:

1.    Gratitud

Tots hauríem de vetllar per mantenir sempre un cor agraït, ple de gratitud. Jesús ens ensenya a donar gràcies al Pare perquè els petits i senzills acullen el Regne (cf. Mt 11,25). Saber acollir tot el que hi ha de positiu en la creació, en les persones i en un mateix. I veure-ho com un do de Déu immerescut. Agrair i adorar l’amor que brolla del Cor de Crist, i d’una manera especial en l’Eucaristia, que ens regala el do del sacrifici d’amor del Senyor pel seu poble.

2.    Misericòrdia

Tot cristià, i no només el prevere, està configurat amb Crist, pel baptisme i és ministre de la misericòrdia i de la reconciliació, amb un cor misericordiós com el de Jesús, que passà guarint i fent el bé (cf. Ac 10,38). No tinguem por de contaminar-nos de la fragilitat humana i baixem als abismes de la debilitat i del pecat, per a revelar-hi el Cor misericordiós del Pare. Això significa actitud misericordiosa, capacitat d’acollir, escoltar, i acompanyar els germans.

3.    Compassió

Jesús, davant de les multituds exhaustes i oprimides, sentia una profunda compassió (cf. Mt 9,36) i, com a Bon Samarità, es convertia en manifestació vivent de l’amor de Déu Pare. A tots se’ns demana un cor compassiu, que s’expressi en la proximitat, en la participació real i integral en els patiments i treballs de la gent, en la capacitat de relacions que revifin l’esperança, en l’atenció a les ferides dels germans.

4.    Vigilància

Tots els fidels tenim la temptació de sentir-nos desil·lusionats amb la realitat, o amb l'Església o amb un mateix. I llavors ens repleguem en una melangiosa tristesa, que torna estèril tot intent de transformació i conversió, propagant ressentiment i animositat. Cal demanar a l'Esperit que vingui a despertar-nos. Experimentem «el cansament de l’esperança», que sovint neix de la distància entre les expectatives personals i els fruits visibles de l’apostolat. Cal deixar-se «desvetllar» per la Paraula del Senyor i pel crit del Poble de Déu.

5.    Ànim esperançat

Contemplant el Cor de Jesús, podem entendre els dos vincles fonamentals a partir dels quals Jesús viu la seva pròpia missió: el Pare del cel i el poble. És necessari viure amb ànim esperançat, i tenir cura de la relació amb Déu i de la solidaritat activa; conrear l’íntim diàleg d’amor amb Déu Pare i viure una fecunda caritat envers els pobres i envers tothom. La nostra vida quotidiana i el fonament de la nostra comunió amb el Senyor necessiten la joia i l’esperança que brollen d’una profunda amistat personal amb el Senyor.

Deixem-nos atreure per l’amor misericordiós i santificador que brolla del Cor Sagrat de Jesús. Consagrem-li la vida al Senyor, cuidem la intimitat fonda amb Ell, siguem humils servidors dels germans i demanem la gràcia d’estimar sempre com Jesús estima.

Fonamentats en la fe dels Apòstols

La diada dels apòstols St. Pere i St. Pau que dilluns celebrarem, és la festa de les dues grans columnes de la fe de l’Església, els grans amics del Senyor, que han testimoniat amb la seva sang la fe en el Crist encarnat. Ells són els nostres fonaments i ens estimulen a creure i a estimar, donant-ho tot a Jesús. I ens fan ser Església una, santa, catòlica i apostòlica, missionera i acollidora, hospitalària i humil, sempre jove i sempre experta en humanitat.

Pere és sobretot el garant de la “unitat” de l’Església universal. Fa que l’Església no s’identifiqui amb una sola nació, amb una cultura o amb un Estat. Que sigui sempre l’Església de tots. Que reuneixi la humanitat en la comunió més enllà de qualsevol frontera i, enmig de les divisions d’aquest món, faci present la pau de Déu, la força reconciliadora del seu amor. I Pau és l’apòstol dels pagans, arrelat en un gran amor a Jesucrist. Sempre parla d’Ell, a qui segueix amb radicalitat i a qui predica sense parar, tant si és oportú com si no ho és. Pau ens fa adonar sobretot que l’Església ha de ser “catòlica”, oberta i universal, missionera i atraient per a totes les cultures i les persones.

Enguany aquesta festa de St. Pere i St. Pau pren un relleu encara més gran i solemne per a tots els catòlics. Hem experimentat el coratge i la caritat del Papa Francesc envers tots els qui sofreixen, amb gestos i paraules oportunes. Tots tenim gravada en la memòria la impressionant plaça de Sant Pere el dia 27 de març, buida, a causa de la pandèmia, i un home fràgil, que coixeja des de jove i panteixa en les pujades, però amb un coratge enorme, que en nom de tots els catòlics, però també de tots els homes i dones de bona voluntat i de tota la humanitat adolorida, pregava, suplicava, callava, demanava més fe i més humilitat, i beneïa la ciutat i el món amb el Santíssim Sagrament. Ho vam seguir des de les llars, corpresos, i vam pregar units a ell, pare en la fe, agraïts que l’Esperit Sant continuï guiant l’Església enmig dels alts i baixos d’aquest món. No tenim por, perquè Déu no ens deixa mai. Ell sosté misteriosament la història i l’encamina cap a la plenitud. La seva promesa és de vida i d’amor.

Són dies per pregar pel Papa Francesc que Jesucrist ha posat al davant de la seva Església. Que Déu el sostingui i ajudi, el faci exemple de santedat i de virtut per a tot el poble de Déu. Necessitem el seu guiatge i la radicalitat de les seves propostes evangèliques, que desmunten moltes inèrcies, falses seguretats i comoditats. Necessitem que ens encoratgi en el camí de l’amor i del servei, i guiï la nostra resposta als grans desafiaments socials d’avui.

Les Diòcesis de la Tarraconense hem de tenir en gran estima l’apòstol Pau, de qui hem rebut la fe apostòlica que ell va sembrar en les nostres terres. I també hem de ser Esglésies molt unides a l’apòstol Pere i als seus successors. Pere fou el primer del grup dels Dotze i el primer Bisbe de Roma, que presideix totes les Esglésies en la caritat. Per això el Papa és Vicari de Crist, pastor universal i fonament visible de la unitat de tota l’Església. Fem patent aquesta unió i obediència dòcil al successor de Pere, quan cantem el “credo” de Mn. Romeu, i proclamem la fe “en la Santa Mare Església, catòlica, apostòlica i romana”, afermant que Roma, la Seu de Pere, és la mestra i difusora de la veritat.

Rendir comptes

Cada any l'Església rendeix comptes informant dels diners rebuts dels contribuents espanyols que lliurement, a través de la seva declaració de la Renda, destinen a les necessitats de l’Església Catòlica, i explica com s’han utilitzat aquests recursos per als seus fins propis que són evangelitzar, viure la fe i donar-se als altres. En presentar la Memòria d'activitats de l'Església per al 2018, s’ha fet notar que els contribuents espanyols han volgut destinar 285 milions d'euros de l'assignació tributària a l'Església, marcant la X en les seves declaracions. Significa que un 6,37% més d’espanyols han marcat la X de l’IRPF per a l’Església, i representa 27.000 nous declarants i 686.000€ més del que estava previst. És d’agrair que més de 8,5 milions de contribuents destinin lliurement a l'Església el 0,7% dels seus impostos, i el 65,5% dels que marquen la casella de l'Església marquen també la casella d'altres fins d'interès social. Són un 32% del total de declaracions les que marquen la casella i, de mitjana, cada assignant aporta 35€ (uns 3€ al mes) a l’Església Catòlica. Només podem dir: Gràcies a tots! Continueu ajudant-nos amb aquest gest!

Ha estat important que a través de la Vicesecretaria d’Afers Econòmics, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha especificat les 14 àrees en què es reparteixen tots aquests diners. Així cal saber que d'aquest import, el percentatge majoritari (81%) es destina a les necessitats de les Diòcesis que, encara que totes se sostenen amb una economia pròpia i depenen de la Santa Seu, anualment necessiten una quantitat de diners de l'IRPF dels contribuents per al seu adequat sosteniment. Són lliurats a les diòcesis amb uns criteris basats en la solidaritat, la comunió de béns i les necessitats de cada Església local. I alhora aquests recursos vénen a representar prop d’un 25% dels recursos totals de les diòcesis, essent l'aportació voluntària dels fidels la partida més important: donatius, col·lectes, aportacions diverses i generositat directa en una paraula. Les Diòcesis petites o mitjanes, com la nostra d’Urgell, tenim gran dependència de l'assignació tributària, i sempre es van fent esforços per obrir noves vies de finançament i d'activitat econòmica, com ens assessoren els fidels i amics entesos que, a través del Consell diocesà d’Economia, i dels Consells Parroquials, busquen l’eficiència, la sostenibilitat i la transparència de la vida econòmica eclesial diocesana i parroquial. També als laics que col·laboren desinteressadament els hem d’agrair la seva ajuda i assessoria.

També la CEE va informar que s’utilitzen alguns fons, es va dir uns cinc milions, per a comunicació i plans de transparència, sigui en comunicació, ràdio o televisió, campanyes publicitàries o difusió de la vida eclesial. Molts diuen que l’Església no comunica bé les moltes iniciatives que du a terme en el camp evangelitzador i social. No es coneix prou el que fem i tenim encara un dèficit de transparència. Seran necessàries les campanyes de comunicació.

En aquests moments en què ens han tocat també a les parròquies i a les Diòcesis les conseqüències socials i econòmiques del confinament i de la pandèmia, quan hem d’incrementar la solidaritat amb els qui pateixen, també hem de ser conscients que caldrà realitzar ajuts directes a la nostra Església. Per això és una bona iniciativa la campanya del Portal www.donoamiiglesia.es. Us demano 3 gestos: marqueu la X a les vostres declaracions, ajudeu les Parròquies i la solidaritat de Càritas!