Centrats en l’amor del Cor de Crist

En la festa del Sagrat Cor de Jesús vam celebrar la Jornada de pregària per la Santificació dels Sacerdots amb el lema “Preveres amb el cor de Crist” i resseguint un text del Papa Francesc amb 5 paraules clau. Ara l’acollim pensant en tots els fidels cristians que necessitem i volem viure centrats en l’amor del Cor de Crist:

1.    Gratitud

Tots hauríem de vetllar per mantenir sempre un cor agraït, ple de gratitud. Jesús ens ensenya a donar gràcies al Pare perquè els petits i senzills acullen el Regne (cf. Mt 11,25). Saber acollir tot el que hi ha de positiu en la creació, en les persones i en un mateix. I veure-ho com un do de Déu immerescut. Agrair i adorar l’amor que brolla del Cor de Crist, i d’una manera especial en l’Eucaristia, que ens regala el do del sacrifici d’amor del Senyor pel seu poble.

2.    Misericòrdia

Tot cristià, i no només el prevere, està configurat amb Crist, pel baptisme i és ministre de la misericòrdia i de la reconciliació, amb un cor misericordiós com el de Jesús, que passà guarint i fent el bé (cf. Ac 10,38). No tinguem por de contaminar-nos de la fragilitat humana i baixem als abismes de la debilitat i del pecat, per a revelar-hi el Cor misericordiós del Pare. Això significa actitud misericordiosa, capacitat d’acollir, escoltar, i acompanyar els germans.

3.    Compassió

Jesús, davant de les multituds exhaustes i oprimides, sentia una profunda compassió (cf. Mt 9,36) i, com a Bon Samarità, es convertia en manifestació vivent de l’amor de Déu Pare. A tots se’ns demana un cor compassiu, que s’expressi en la proximitat, en la participació real i integral en els patiments i treballs de la gent, en la capacitat de relacions que revifin l’esperança, en l’atenció a les ferides dels germans.

4.    Vigilància

Tots els fidels tenim la temptació de sentir-nos desil·lusionats amb la realitat, o amb l'Església o amb un mateix. I llavors ens repleguem en una melangiosa tristesa, que torna estèril tot intent de transformació i conversió, propagant ressentiment i animositat. Cal demanar a l'Esperit que vingui a despertar-nos. Experimentem «el cansament de l’esperança», que sovint neix de la distància entre les expectatives personals i els fruits visibles de l’apostolat. Cal deixar-se «desvetllar» per la Paraula del Senyor i pel crit del Poble de Déu.

5.    Ànim esperançat

Contemplant el Cor de Jesús, podem entendre els dos vincles fonamentals a partir dels quals Jesús viu la seva pròpia missió: el Pare del cel i el poble. És necessari viure amb ànim esperançat, i tenir cura de la relació amb Déu i de la solidaritat activa; conrear l’íntim diàleg d’amor amb Déu Pare i viure una fecunda caritat envers els pobres i envers tothom. La nostra vida quotidiana i el fonament de la nostra comunió amb el Senyor necessiten la joia i l’esperança que brollen d’una profunda amistat personal amb el Senyor.

Deixem-nos atreure per l’amor misericordiós i santificador que brolla del Cor Sagrat de Jesús. Consagrem-li la vida al Senyor, cuidem la intimitat fonda amb Ell, siguem humils servidors dels germans i demanem la gràcia d’estimar sempre com Jesús estima.