Estimem i cuidem la nostra gent gran

En la festivitat de St. Joaquim i Sta. Anna, pares de la Verge Maria, dediquem avui un record especial a la gent gran, ja que són els patrons dels avis. El Covid-19 ha afectat sobretot la gent gran, i molts han mort en residències, hospitals i als seus domicilis. També, els majors són els que més han patit el drama de la solitud i de la distància del seus éssers estimats, fills o néts, cuidadors o amics. Confinats, sols, vivint amb por i angoixa. Cal que els estimem i cuidem amb molt d’amor i atencions.

Els Bisbes de la Comissió de Pastoral Social i per Família i Defensa de la Vida han ofert un preciós missatge d’esperança envers la nostra gent gran, “Una mirada especial a la gent gran”. Destaquen que els grans ens ajuden a valorar el més essencial de la vida i a renunciar al que és transitori. Ells han après que l’amor i el servei als altres membres de la societat són el veritable fonament en el que tots hauríem de recolzar-nos per acollir, aixecar i oferir esperança al nostre proïsme, enmig de les dificultats. El Papa Francesc recordava recentment que “la desorientació social i, en molts casos, la indiferència i el rebuig que les nostres societats mostren vers les persones grans, criden no només l’Església, sinó tot el món, a una reflexió seriosa per aprendre a captar i apreciar el valor de la vellesa” (31.1.2020). Sense oblidar que una societat que abandona la gent gran i prescindeix de la seva saviesa, és una societat malalta i sense futur, perquè li falta la memòria. Sense respecte, reconeixement i honor per a la gent gran, no hi pot haver futur per als joves, i per això cal evitar que es produeixi una ruptura generacional entre infants, joves i gent gran. I continuava el Papa: “Conscients d’aquest paper irreemplaçable de la gent gran, l’Església es converteix en un lloc on les generacions estan cridades a compartir el pla d’amor de Déu, en una relació d’intercanvi mutu dels dons de l’Esperit Sant. Aquest intercanvi intergeneracional ens obliga a canviar la nostra mirada envers les persones grans, a aprendre a mirar el futur juntament amb ells. Els ancians no són només el passat, sinó també el present i el demà de l’Església” (Al Congrés Internacional “La riquesa dels anys”).

Des del respecte a la seva dignitat i al bé comú de la societat, hem d’oferir a la gent gran una atenció i unes cures riques en humanitat i en veritables valors. No se’ls pot descartar injustament. Sobre el drama viscut en l’atenció hospitalària són il·luminadores les paraules de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida: “En aquest moment, després d’haver fet tot el possible a nivell organitzatiu per evitar el racionament, s’ha de tenir sempre present que la decisió no es pot basar en una diferència en el valor de la vida humana i la dignitat de cada persona, que sempre són iguals i valuosíssimes. La decisió es refereix més aviat a la utilització dels tractaments de la millor manera possible en funció de les necessitats del pacient, és a dir, de la gravetat de la seva malaltia i de la seva necessitat de tractament, i a l’avaluació dels beneficis clínics que el tractament pot aconseguir, en termes de pronòstic. L’edat no pot ser considerada com l’únic i automàtic criteri d’elecció, ja que si fos així es podria caure en un comportament discriminatori vers els ancians i els més fràgils” (Pandèmia i fraternitat universal, Nota del 30.3.2020).

Tot pregant per l’etern descans dels difunts, també hem de destacar la importància de la gent gran en l’àmbit familiar i en la societat. Ells són la saviesa i l’experiència davant la vida, exemple i guia per als joves i infants, ja que no són només destinataris de la pastoral evangelitzadora de l’Església, sinó veritables actors que fan molt per l’educació cristiana dels infants i els joves en la fe.