Demanem “Pastors Missioners”

Sota el lema "Pastors missioners", celebrem en aquest diumenge de Quaresma el tradicional Dia del Seminari, a prop de la festa de St. Josep, el patró dels nostres seminaristes, els futurs "custodis" de la vida de les comunitats cristianes, des de la total entrega al servei de l'Evangeli i de l'Eucaristia, de la misericòrdia i de l'amor incondicional als pobres i a tothom.  Ells seran els “pastors” i alhora els “missioners” que tant necessitem i que es formen inicialment amb un temps de discipulat i de configuració amb Crist en la comunitat apostòlica del Seminari, i posteriorment continuen formant-se com a apòstols del Senyor, en totes les etapes de la vida sacerdotal, en la joventut i primers anys de ministeri, com després en la maduresa, i en l’ancianitat, ja que els sacerdots mai no es jubilen sinó que estan cridats a donar exemple de lliurament a Déu i als germans en totes les etapes de la vida mai no deixen de ser deixebles de Jesús, no deixen mai de seguir-lo", diu el Papa Francesc.

El Dia del Seminari també ens recorda que hem de presentar de nou la vida com a "vocació" (cf. Papa Francesc “Christus Vivit”, “Crist Viu” cap. 8). Déu ens vol per a alguna cosa més que per ser feliços sols, rics i egoistes; que la vida es viu de veritat donant-la, regalant-la, posant-la al servei del nostre proïsme, a exemple de Jesús. Més enllà d'informar i de fer una necessària col·lecta d'ajuda per donar suport a la formació dels futurs ministres del Senyor, el Dia del Seminari ha de ser una jornada compromesa de pregària d'intercessió plena d’humilitat i confiança. Sense oració no hi haurà vocacions, no s'escoltarà la veu de Déu que crida, no creixerà l'Església, ni els deixebles evangelitzadors. Sense oració no hi haurà formació dels pastors ni discerniment evangèlic. Sense oració, l’Esperit Sant no ens podrà donar els amics de l’Espòs que tant necessitem. La pregària és activitat apostòlica, no pas perdre el temps. Al contrari, quan Crist insisteix en la necessitat d’una evangelització universal i fa notar la manca de treballadors, i envia els apòstols, paradoxalment no demana activitat sinó pregària: “Pregueu a l'Amo dels sembrats, que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops” (Lc 10,2).

Fem nostra l’oració que la Comissió episcopal per als Seminaris ens proposa: Senyor Jesús! Amb amor posem a les vostres mans els nostres Seminaris, els formadors i professors, i molt especialment tots els seminaristes del món, que s'estan preparant per ser "pastors missioners". Vós els estimeu amb entranyes de misericòrdia. Feu que siguin pastors que vagin on Vós els envieu; que l'Església i el món siguin els espais oberts de la seva missió. Sigueu Vós el centre de les seves vides perquè us segueixin com a deixebles missioners i a Vós es configurin, imitant-vos en tot, com els apòstols. Que us serveixin amb obediència i pobresa, no facin cas de les veus dels poders del món, i, plens de caritat, us serveixin en els pobres i necessitats. Que la seva vida cèlibe no sigui mediocre o immadura, sinó que tot ho lliurin a Vós i tot ho arrisquin, amb esperança i alegria. Senyor, que sempre comptin amb Vós, com Vós compteu amb cada un d'ells, amb cada sacerdot, perquè anunciïn la salvació i estimin tothom amb els batecs del vostre Cor, assaborint la dolça alegria d'evangelitzar en el vostre nom. Gràcies, Senyor, pels seminaristes i els sacerdots. Guardeu-los en el vostre amor i en la vostra fidelitat. Amén.”

Laïcat 2020, Poble de Déu en sortida

El “Congrés de laics 2020, Poble de Déu en sortida”, convocat per la Conferència Episcopal Espanyola com a culminació del seu Pla pastoral, va reunir a Madrid 2.200 persones de totes les Diòcesis i moviments laïcals els dies 14 al 16 de febrer. Des d’Urgell hi vam participar dotze persones i jo mateix. Va ser una experiència eclesial molt joiosa i reeixida, en què hem pogut copsar el pas i l’acció de l’Esperit en tants i tants dels presents. S’havia donat un procés sinodal, entre tots, que reclama ara una continuïtat en la vida de les Diòcesis. I ho intentarem també a Urgell. Comencem un procés que continua obert i ens exigeix seguir caminant com a Poble de Déu en sortida. Un procés guiat per l'Esperit, present des del principi dels treballs del Congrés.

La intenció és impulsar la conversió pastoral i missionera dels laics dins el poble de Déu, per donar veu al laïcat, associat i no associat. L’ambient, la joia entre tots, el respecte pel pensament divers, l’acollida i l’escolta, la suma entre tots, la complementarietat de serveis i missions, la receptivitat... han estat una experiència sorprenent, i que no semblava fàcil, si atenem la història més recent d’aquest tipus d’encontres i les dificultats per caminar junts. Déu inspira aquesta obra de comunió i de missió. S’han sembrat les llavors necessàries per renovar i dinamitzar el laïcat, i ara esperem que donarà els seus fruits.

La ponència final ho reflectia bé, amb un doble objectiu: d'una banda, presentar les aportacions dels Grups de Reflexió després del recorregut dels 4 itineraris que havien constituït l'eix central de Congrés; i de l'altra, oferir un escenari de futur immediat que permeti aprofundir en les prioritats que, en un exercici de sinodalitat, s'han pogut identificar durant aquest procés.

Nous reptes, per a ser sal i llum, Església misericordiosa, acollidora i oberta al món d'avui i, sobretot Església fidel a Jesús i al seu Evangeli. Cal sortir fins a les perifèries, diàleg i trobada, viure des de la pregària i els sagraments, obertura als que busquen, conrear les llavors de la Paraula, proximitat als pobres i als qui pateixen, anunciar l'Evangeli i estar a gust amb el poble. Potser s’haurà pogut trobar un llenguatge laïcal comú. S’ha insistit en la vocació i en el protagonisme del laïcat, que ha de trobar camins de participació eclesial, sempre en clau de missió i no de poder; i alhora s’ha obert un procés guiat per l’Esperit. També es va demanar donar resposta a les 3 preguntes inicials: Quines actituds hem de convertir? Quins processos hem d'activar? I quins projectes podem proposar?, tenint en compte els 4 itineraris del Congrés: el primer anunci, l'acompanyament, els processos formatius i la presència en la vida pública, que marcaran el treball pastoral del futur, ja que expressen la missió encomanada com a cristians. Serà fonamental passar d'una pastoral de manteniment a una pastoral de missió, amb processos i projectes pastorals renovats, amb acompanyament real, grups i escoles de formació en la fe, i processos de diàleg amb la societat civil, cuidant l’acompanyament dels qui s’hi comprometen. Ser Poble de Déu en sortida suposa que la nostra fe adquireix tot el seu sentit quan som capaços de compartir-la amb els qui estan al nostre voltant. El Congrés en cert sentit resta com obert, i està cridat a constituir el punt de partida de nous camins per al laïcat en comunió. Caldrà deixar-se guiar per l’Esperit!

«Reconcilieu-vos amb Déu!» (2Co 5,20)

El Papa ha escrit un Missatge per a la Quaresma 2020, que titula amb les paraules de St. Pau: «Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu!» (2Co 5,20). Ens recorda que la Quaresma és un temps propici per a preparar-nos a celebrar amb el cor renovat el gran Misteri de la mort i resurrecció de Jesús, fonament de la vida cristiana i que ens ha d’encomanar el seu dinamisme espiritual. Hi aporta 4 reflexions:

1. El Misteri pasqual, és el fonament de la conversió. La Bona Notícia de la mort i resurrecció de Jesús, el kerygma, resumeix el Misteri d'un amor «tan real, tan veritable, tan concret, que ens ofereix una relació plena de diàleg sincer i fecund» (Exh. Ap. Christus Vivit, 117). I ens demana que mirem els braços oberts de Crist crucificat i que ens deixem salvar una vegada i una altra. I quan ens acostem a confessar els nostres pecats, que creiem fermament en la seva misericòrdia que en allibera de la culpa (cf. Ch.V. 123). La Pasqua de Jesús no és un esdeveniment del passat: pel poder de l'Esperit Sant és sempre actual i ens permet mirar i tocar amb fe la carn de Crist en tantes persones que sofreixen.

2. Urgeix que ens convertim. L'experiència de la misericòrdia és possible només en un «cara a cara» amb el Senyor crucificat i ressuscitat «que em va estimar i es va lliurar per mi» (Ga 2,20). La pregària és important en el temps quaresmal; ens mostra la necessitat de correspondre a l'amor de Déu, que sempre ens precedeix i ens sosté. Som estimats sense merèixer-ho. En aquest temps favorable, com més ens deixem fascinar per la seva Paraula, més aconseguirem experimentar la seva misericòrdia gratuïta envers nosaltres. No som nosaltres els que decidim el temps i la manera de la nostra conversió a Déu, sinó al contrari. Deixem-nos reconciliar per Déu!

3. L'apassionada voluntat de Déu de dialogar amb els seus fills. Aquesta voluntat amorosa és una nova oportunitat que sacseja el nostre ensopiment. Sempre és viva la voluntat tenaç de Déu de no interrompre el diàleg de salvació amb nosaltres, fins al punt de fer recaure sobre el seu Fill tots els nostres pecats. El diàleg que Déu vol establir amb tota persona no és una cosa mundana o una curiositat sinó que dóna vida.

4. La riquesa és per a compartir, no per acumular-la només per a si mateix. Posar el Misteri pasqual en el centre de la vida vol dir, diu el Papa, “sentir compassió per les nafres de Crist crucificat presents en les nombroses víctimes innocents de les guerres, dels abusos contra la vida tant del no nascut com de l'ancià, de les múltiples formes de violència, dels desastres mediambientals, de la distribució injusta dels béns, del tràfic de persones en totes les seves formes i de la set desenfrenada de guanys, que és una forma d'idolatria”. Cal que ens recordem que hem de compartir els nostres béns amb els més necessitats mitjançant l'almoina, com a forma de participació personal en la construcció d'un món més just. Compartir amb caritat ens fa més humans, mentre que acumular comporta el risc d’embrutar-se, ja que ens tanca en l’egoisme. Podem i hem d'anar fins i tot més enllà, considerant les dimensions estructurals de l'economia. És urgent dissenyar una economia més justa i inclusiva que l'actual. Com ha repetit moltes vegades el magisteri de l'Església, la política és una forma eminent de caritat (cf. Pius XI, Discurs 18.12.1927). També ho serà ocupar-se de l'economia amb aquest mateix esperit evangèlic, que és l'esperit de les Benaurances.

«L’Esperit conduí Jesús al desert...»

Des de dimecres passat, dimecres de Cendra, hem entrat a la Quaresma, temps caracteritzat per una exigència més vigilant de conversió i de renovació, durant el qual tots som convidats a contemplar amb més intensitat el Crist, que es prepara per a realitzar el sacrifici suprem de la Creu. Aquest any, sabent que tants milions de persones han estat afectades per la malaltia o el risc de malaltia vírica a Xina i altres llocs del món, podríem pensar en els malalts, els qui els cuiden i els qui investiguen per pal·liar les sofrences. Iniciarem l'itinerari penitencial cap a la Pasqua amb un compromís més ferm de pregària i de dejuni per la salut dels malalts i per la pau a tot el món. La salut i la pau, de fet, són dons de Déu que cal invocar amb humilitat i insistent confiança. Sense rendir-nos davant les dificultats, anem a recórrer el camí de la nostra conversió.

La litúrgia d'aquest diumenge primer de Quaresma sempre ens alerta sobre la temptació. Crist va ser temptat i va vèncer. I nosaltres també serem i som temptats, i hem acudir a Ell, misericordiós i clement, perquè tingui pietat i ens socorri, ens perdoni i ens doni vida. La Quaresma ens convida a unir l'oració i el dejuni, una pràctica penitencial que reclama un esforç espiritual més profund, és a dir, la conversió de cor amb la ferma decisió d'apartar-se el mal i del pecat per disposar-se millor a complir la voluntat de Déu. Dejuni que ens remet a una vida més austera, més en comunió amb els pobres i els que sofreixen. Dejuni de plaers i de despeses supèrflues, dejuni del mal. Amb el dejuni físic, i més encara amb l'interior, el cristià es prepara a seguir Crist i a ser el seu fidel testimoni en tota circumstància. El dejuni, a més, ajuda a comprendre millor les dificultats i els sofriments de tants germans nostres oprimits per la fam, per la misèria i per la guerra. Això ajuda a viure un moviment concret de solidaritat i de compartir amb qui es troba en necessitat.

La Quaresma ens recorda els quaranta dies de dejuni que el Senyor va viure al desert abans de començar la seva missió pública. Avui escoltem a l’Evangeli: «L’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam» (Mt 4,1-2). Com Moisès abans de rebre les taules de la Llei (cf. Ex 34,8), o Elies abans de trobar el Senyor a la muntanya de l’Horeb (cf. 1Re 19,8), Jesús, pregant i dejunant, es va preparar per a la seva missió, l’inici de la qual va ser un dur enfrontament amb el temptador. Dejunar per voluntat pròpia ens ajuda a conrear l’estil del Bon Samarità -deia el Papa Benet XVI-, que s’inclina i socorre el germà que pateix. En escollir lliurement privar-nos de quelcom per ajudar els altres, demostrem concretament que el proïsme que passa dificultats no ens és estrany. El dejuni té com a finalitat última ajudar-nos a cadascun de nosaltres a fer el do total d’un mateix a Déu. Per tant, allunyem tot allò que distreu l’esperit i intensifiquem el que alimenta l’ànima i l’obre a l’amor de Déu i del proïsme. Pensem en un major interès per la pregària, en la lectura orant de la Bíblia, en el sagrament de la reconciliació i en la participació activa en l’eucaristia, sobretot en la santa missa dominical. Amb aquesta disposició interior entrem en el clima penitencial de la Quaresma, per recórrer un profitós itinerari quaresmal vers la Pasqua.