Caminem junts!

Aquest diumenge a la Catedral, i en la mesura que es pugui també a les parròquies, comença el camí del Sínode que el Papa Francesc ha convocat, que té com a tema "Per una Església sinodal: comunió, participació i missió", i que culminarà a l’octubre del 2023. S’obre el temps de treball a les Diòcesis. El Papa en el famós i programàtic Discurs d’avui fa sis anys (2015), commemorant el 50è. aniversari de la institució del Sínode deia: “El que el Senyor ens demana, d'alguna manera, ja està tot contingut en la paraula «Sínode». Caminar junts -laics, pastors, Bisbe de Roma- és un concepte fàcil d'expressar amb paraules, però no és tan fàcil posar-ho en pràctica".

L’Església ens anima a seguir Jesús recorrent el mateix camí que va fer ell: en l’amor, la humilitat i l’obediència a Déu. És decisiu reflexionar sobre la importància que tota l’Església camini unida des de les claus de la comunió, la participació i la missió. Avui s’obre a totes les diòcesis del món la fase preparatòria diocesana d’aquest Sínode dels Bisbes. Per això us demano que us uniu espiritualment a la celebració de la Catedral i que demanem pels fruits d’aquest temps de gràcia que s’obre per a tota l’Església. Nosaltres i tots els batejats, fills de l’Església, participant en la mesura de les nostres possibilitats en la preparació del proper Sínode, creixerem en la comunió i en la caritat, caminant junts i units, amb els ulls fixos en el Crist. Preguem pel Papa pels bisbes, preveres i diaques, pels religiosos i tots els fidels, perquè realment caminem junts en la comunió mútua, la participació de tots i l’ardor de la missió. Es plantejaran unes grans qüestions, i el més important serà escoltar-nos, acollir-nos i fer propostes que tendeixin a la construcció d’una comunitat unida i missionera, que dóna testimoni joiós de la seva fe. No és fàcil perquè el pas del temps ha fet aparèixer formes de clericalisme o autoritarisme, irrellevància dels laics i laiques, dels infants i dels malalts... i els hem de tornar a posar al centre. L'objectiu d'aquesta fase diocesana és la consulta a tot el Poble de Déu, sense excloure ningú, ja que la totalitat dels fidels no pot equivocar-se en creure (sensus fidei infal·lible in credendo). La consulta a les diòcesis es desenvoluparà a través dels organismes de participació previstos pel dret (Consell Presbiteral i Pastoral, Delegacions, Arxiprestats, etc.), sense excloure altres modalitats que es jutgin oportunes perquè la consulta sigui real i eficaç. La consulta del Poble de Déu a cada diòcesi es conclourà amb una Reunió o Jornada, que marcarà el moment culminant del discerniment diocesà.

Demanem la llum de l’Esperit Sant amb aquesta Pregària que podem fer nostra al llarg de tot el procés sinodal:

“Som aquí, Esperit Sant, reunits en el vostre nom. Vós que sou el nostre veritable conseller: veniu a nosaltres, doneu-nos suport, entreu als nostres cors. Ensenyeu-nos el camí, mostreu-nos com assolir la meta. Impediu que perdem el rumb com a persones dèbils i pecadores. No permeteu que la ignorància ens porti per falsos camins. Concediu-nos el do del discerniment,  perquè no deixem que les nostres accions es guiïn per prejudicis i falses consideracions. Conduïu-nos a la unitat en Vós, perquè no ens desviem del camí de la veritat i la justícia, sinó que en el nostre pelegrinatge terrenal ens esforcem per assolir la vida eterna. Us ho demanem a Vós, que obreu en tot temps i lloc, en comunió amb el Pare i el Fill pels segles dels segles. Amén.”

Octubre, mes missioner

Octubre és el mes tradicionalment dedicat a l’impuls missioner per part de l’Església Catòlica, i es vol desvetllar en tots els fidels l’esperit missioner per a la missió universal. Hauríem de prendre consciència de la responsabilitat comuna que tots els batejats tenim davant l'evangelització del món sencer. Per això és bo que s’informi sobre les missions al món sencer, les seves necessitats, i la importància i urgència de participar-hi activament, segons les pròpies possibilitats.

La pandèmia està deixant en els països pobres i en les joves comunitats cristianes en terres de missió profundes ferides que estan essent, però, cicatritzades gràcies a l’esforç dels missioners i de moltes altres institucions i grups de persones de bona voluntat, que fomenten els llaços de col·laboració, ajuda mútua i xarxes comunitàries, que construeixen la fraternitat humana integral. Els missioners, amb els equips de voluntaris, en moltes parròquies, escoles, dispensaris, promocions agrícoles i de salut, estan fent cada dia que s’enderroquin els murs separadors gràcies a la dimensió universal de la caritat, que no discrimina ningú. “L’amor només sap de compassió i de dignitat”, diu el Papa Francesc al n. 62 de la seva encíclica Fratelli tutti.

El gran teòleg suís Hans Urs von Balthasar (1905-1988) afirmava que “només l’amor és digne de fe”. La missió envers els qui encara no coneixen Jesús i la “sortida” generosa envers territoris i “perifèries” desconegudes, per anunciar-hi l’Evangeli, no s’entén ni és convincent, sense estimar, a semblança de Jesús. L’amor concret per cada persona és al centre de la missió evangelitzadora de l’Església. Només l’amor atreu, només l’amor venç i convenç. Paraules i obres de l’anunci de la fe cristiana han de sorgir de l’amor, tal com afirma sant Joan: Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor, i el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell” (1Jo 4,16).

El treball missioner ampli es proposa cinc grans objectius: 1. Donar a conèixer l'activitat missionera de l'Església; 2. Fer comprendre a tots els fidels la importància de les missions en el món actual; 3. Estimular el fervor missioner de tots els fidels i promoure les vocacions missioneres; 4. Promoure la Cooperació missionera espiritual per mitjà de l'oració i l'oferiment de sacrificis per les missions i els missioners en el món sencer; i 5. Promoure la Cooperació missionera material, sol·licitant l'ajuda econòmica a favor de les Missions.

En aquest temps de pandèmia, hem de continuar sostenint els missioners i les seves activitats pastorals arreu del món. Aquests objectius els manté desperts la Delegació Diocesana de Missions d’Urgell amb un treball constant que és digne d’agrair. Els sacerdots, religiosos i laics que serveixen sobretot els més pobres en diferents llocs del món, necessiten de mitjans per donar a conèixer Jesús, no només amb la paraula, sinó amb el compromís concret envers la promoció humana que sempre acompanya la missió. Gràcies per cooperar amb l’acció missionera de l’Església, des de les parròquies i escoles, com des d’altres institucions o de forma personal. Déu us beneeixi i us doni la seva pau!

Revitalitzem el rés del Rosari

En ocasió de la festa de la Mare de Déu del Roser –que s’escaurà el proper dijous dia 7- i tot el mes d’octubre, mes del Rosari, hem de revitalitzar aquesta oració tan estimada dels cristians. El Papa Francesc va compartir en el seu compte de Twitter el 2016 una breu reflexió sobre el rés del Rosari i el que significa en la seva vida diària. Deia: "El Rosari és l'oració que acompanya sempre la meva vida; també és l'oració dels senzills i dels sants... és l'oració del meu cor". I ha dit també: "Estimats joves, cultiveu la devoció a la Mare de Déu amb el rés quotidià del Rosari; estimats malalts, sentiu la proximitat de Maria de Natzaret, especialment en l'hora de la creu; i vosaltres, benvolguts nuvis, reseu-lo, perquè no falti mai a la vostra llar l'amor i el respecte recíproc".

Generacions de cristians, entre ells molts sants,  han desgranat llur vida de servei a Crist i a l'Església acompanyats del rés del Rosari, contemplant el rostre del Crist a través de la Verge Maria i amb Ella. Ningú no dubta que això ha comportat grans fruits de vida cristiana i penso que els pot seguir produint.

Dono gràcies a Déu perquè el Rosari és ben viu a la nostra Diòcesi, quan preguem per un difunt, i va molt unit a les exèquies cristianes. Però el Rosari, ben resat, acompanya el ritme de tota la vida quotidiana d'un cristià i el porta a configurar-se, com Maria, a Jesucrist, el Salvador. És l’oració dels humils i dels petits, dels qui no se saben savis i confien en la pregària eclesial més que en les seves pròpies fórmules, dels que no hi veuen o estan al llit o a l’hospital o a la presó... És així com el Rosari ajuda a complementar la gran pregària de l’Eucaristia, de la Litúrgia de les Hores i de les altres oracions del cristià.

Per què no ens animem a resar-lo més durant aquest octubre? ¿I si ho provéssim amb alguns de la nostra família? ¿I si a cada parròquia de la Diòcesi sortís un grupet de persones que us trobéssiu per resar-lo al temple, ni que visqueu en un poblet petit que només pot tenir la celebració eucarística de tant en tant? ¿I si hi posem una persona o una necessitat concreta a cada avemaria? ¿I si busquem una gravació o un llibret amb comentaris que ens hi ajudin més? A mi m’agrada molt resar-lo al cotxe quan viatjo o quan he hagut de vetllar en la nit. I m’ajuda com a remor de fons de la meva pregària d’intercessió. Si el trobéssiu llarg o no poguéssiu fer-lo tot sencer, us el podeu reduir. Només una dena, o només tres avemaries a cada misteri, segons recomanava el Cardenal Leo Jozef Suenens. Però que ens acompanyi i vagi configurant una espiritualitat madura i humil, que medita el que constitueix l’eix central de la fe cristiana: el Misteri de Jesucrist, el Salvador, amb els seus misteris de goig, dolor, llum i glòria, i sempre amb la companyia i les vivències de la seva Santíssima Mare, que també és la nostra mare i el nostre model de creient.

També us demano que l’oferiu per les intencions que el Papa ens confia, afegint-hi les intencions de la nostra Diòcesi i les generals: la pau, el treball, el país, els malalts, el Sínode, els matrimonis i les famílies, les vocacions... I perquè el Senyor ens concedeixi de treballar amb esperança per la nova evangelització, sota la protecció de Maria, que n’és el seu estel lluminós.

Forjar un "nosaltres" amb els emigrants i refugiats

En aquest diumenge se celebra la 107ª Jornada Mundial de l'Emigrant i el Refugiat, per a la qual el Papa Francesc ha enviat un Missatge amb el lema "Cap a un "nosaltres" cada vegada més gran". Aquest lema prové de la seva Carta encíclica "Fratelli tutti" (2020) on afirma que «passada la crisi sanitària, la pitjor reacció seria la de caure encara més en una febre consumista i en noves formes d’autopreservació egoista. Tant de bo que al final ja no hi hagi "els altres", sinó només un "nosaltres"» (n. 35). Indica un horitzó clar per al nostre camí comú en aquest món, un horitzó que ja està present en el mateix projecte creador de Déu. Ens va crear home i dona, éssers diferents i complementaris per formar junts un nosaltres destinat a ser cada vegada més gran, amb el multiplicació de les generacions. Comunió en la diversitat.

El nosaltres volgut per Déu constatem que està trencat i fragmentat, ferit i desfigurat, tant en el món com dins de l'Església. I el preu més elevat el paguen els que més fàcilment poden convertir-se en “els altres”: els estrangers, els emigrants, els marginats, els que habiten les perifèries existencials. En realitat, tots anem en la mateixa barca i estem cridats a comprometre'ns perquè no hi hagi més murs que ens separin, que no hi hagi més “altres”, sinó només un “nosaltres”, gran com tota la humanitat.

La catolicitat de l'Església, la seva universalitat, és una realitat que demana ser acollida i viscuda en cada època, segons la voluntat i la gràcia del Senyor. El seu Esperit ens fa capaços d'abraçar tothom per crear comunió en la diversitat, harmonitzant les diferències sense mai imposar una uniformitat que despersonalitza. En la trobada amb la diversitat dels estrangers, dels emigrants, dels refugiats i en el diàleg intercultural que en pot sorgir, se'ns dóna l'oportunitat de créixer com a Església, d'enriquir-nos mútuament. Els batejats són membres de ple dret de la comunitat eclesial local, membres de l'única Església, resident a l'única casa, component de l'única família. Això ens obliga a ser més inclusius.

Estem davant d'una nova "frontera" missionera, ocasió privilegiada per anunciar Crist i el seu Evangeli, de donar un testimoni concret de la fe cristiana en la caritat i en el profund respecte per altres expressions religioses. "La trobada amb els emigrants i refugiats d'altres confessions i religions -afirma el Papa- és un terreny fèrtil per al desenvolupament d'un diàleg ecumènic i interreligiós sincer i enriquidor" (Discurs, 22.9.2017).

El futur de les nostres societats és un futur enriquit per la diversitat i les relacions interculturals. Per això hem d'aprendre avui a viure junts, en harmonia i pau, i esforçar-nos per enderrocar els murs que ens separen i construir ponts que afavoreixin la cultura de l’encontre. En aquesta perspectiva, les migracions contemporànies ens brinden l'oportunitat de superar les nostres pors, per deixar-nos enriquir per la diversitat del do de cada un, i construir així la casa comuna amb una cura adequada, des de la ferma convicció que el bé que fem al món, el fem a les generacions presents i futures.