Pasqua és l’Amor

Jo us estimo tal com el Pare m'estima. Manteniuvos en l'amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l'amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l'amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jo 15,9-12). Aquestes paraules de Jesús al sopar de comiat dels seus deixebles, quan els lliurava l’eucaristia, els rentava els peus, pregava llargament per la unitat i els donava “el manament nou” de l’amor, que és estimar “com Ell”, ens fa adonar que n’és de gran i profund l’amor del Senyor que es dóna del tot a la Creu, i que amb la seva Resurrecció inaugura una vida nova, feta d’amor pur i total; amor etern: “perdura eternament el seu amor!” (Sl 117,1). Podem estar certs que, només des de l’amor, entrarem en el dinamisme de la Pasqua, i només des de la mirada del deixeble estimat comprendrem que la passió, la creu i la resurrecció de Crist és el triomf definitiu de l’amor. L’amor existeix i ja no mor més...

Segur que des de la perspectiva de Jesús, la Pasqua és l’amor del Pare pel seu Fill Jesús, que no l’abandona a la mort, sinó que l’estima, està feliç del seu Fill, que l’ha obeït fent la seva voluntat per damunt de tot. “Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” (Lc 3,22), deia la veu del cel. Ha començat un dinamisme nou d’amor, d’entrega i de servei. Per això les imatges de la Pasqua són el rentament dels peus, el pa repartit, la creu alçada que tot ho atreu, i el sepulcre buit que ens remet a una nova presència del Ressuscitat, que s’apareix i es reconeix a través de l’amor. “Simó, m’estimes? Pastura les meves ovelles!... Segueix-me!” (Jo 21,16.19).

I des de la perspectiva dels deixebles, la Pasqua és l’amor del Crist que els ve a buscar, se’ls apareix, els allibera de la por i els empeny a seguir-lo. Un amor que els omple de l’Esperit Sant, per fer-los apòstols seus, a pesar de les negacions i les desercions. Un amor que els purifica i els fa testimonis arreu de la terra, en totes les perifèries de la vida humana i de qualsevol frontera.

Encara és recent la signatura del Papa Francesc de la seva encíclica, “sobre la fraternitat i l’amistat social”, que comença amb l’expressió que St. Francesc d’Assís utilitzava per dirigir-se a tothom, “Fratelli tutti, germans tots”, i per invitar-los a estimar-se els uns als altres, més enllà del marc geogràfic, cultural i fins religiós propi. El Papa ens invita a repensar la dimensió universal de la doctrina evangèlica sobre l’amor fratern, a reflexionar sobre un nou somni de fraternitat, com a una única humanitat, a agermanar-se, a abaixar-se pel bé del germà, aprofundint la paràbola del Bon Samarità (Lc 10,25-37).

La Pasqua és el temps per a descobrir el fonament radical del l’amor, que no pot ser cap altre que el Misteri pasqual, la creu i la resurrecció del Senyor. Del costat de Crist crucificat, ha nascut la nova humanitat, i això demana no dividir-se en faccions o grups de poder i cultivar la cura del germà. Hem de retrobar l’amistat social en les relacions humanes. Des de Jesús, proposem-nos viure el “miracle de la bondat” que tot ho transforma.

Pasqua és Misericòrdia

La Pasqua és el “dia en què ha actuat el Senyor” (Sl 117), el jorn en el qual “la pedra que rebutjaven els constructors, ara corona l’edifici”. Aquests diumenges de Pasqua, viscuts com una sola festa al llarg de la cinquantena pasqual, anirem proclamant amb aquest salm 117, que la misericòrdia del Pare és eterna, que el seu amor és incondicional i salvador, i que el pecat i el mal, han estat vençuts per la Creu. Jesús ha triomfat sobre la mort i podem estar certs que “perdura eternament el seu amor”. Ens convé acollir el consol i la pau que brollen d’aquestes paraules inspirades per l’Esperit Sant, especialment en moments de llarga crisi sanitària i social com la que ens toca viure. Hi ha esperança, perquè Crist ha ressuscitat. Podem cantar la  nostra immensa alegria: “Enaltiu el Senyor, que n’és de bo. Perdura eternament el seu amor!”.

Sant Joan Pau II va proclamar aquest diumenge segon de Pasqua el diumenge de la Divina Misericòrdia. Jesucrist ha ressuscitat i ha vessat la immensa i incondicional misericòrdia del Pare en els cors de tots. El perdó s’ha vessat a la terra i amb ell l’autèntica reconciliació. “No siguis tan incrèdul, sigues creient!”, ens diu Jesús avui a cadascun de nosaltres, com ho deia a Tomàs (Jo 20,27).

Obrim-nos al do de l’Esperit Sant que ens regala el Pare, per mitjà del Crist Ressuscitat. Ara sí que podem ser “misericordiosos com el Pare” (Lc 6,36), podem viure en comunió amb Ell. Podem estimar com Jesús, i donar la vida per amor als germans, ser u amb el Pare i el seu enviat, Jesús, perquè el món cregui. Podem realitzar les obres de misericòrdia, estimant amb obres i de veritat, descobrint en els necessitats el mateix Crist, posant amor on no n‘hi hagi, vencent el mal amb el bé, mantenint ferma l’esperança en la vida eterna i superant tota incertesa i cansament amb el do de la seva pau.

Deixem en aquesta Pasqua que Jesús entri amb la seva Vida nova en el món i en els cors, aportant la seva Llum i la seva Pau. Obrim-li ja des d’ara la porta de les nostres vides, de les nostres llars, i obrim-la al nostre pròxim, als més necessitats. Jesús, traspassat a la Creu per amor, ha fet brollar del seu Sagrat Cor la divina misericòrdia especialment per als qui no la mereixíem, perquè tothom i en tots els temps, tenim cabuda en el seu amor, sempre redemptor i renovador. “El nom de Déu és misericòrdia”, afirma el Papa Francesc, i els qui l’acullen, els seus fills, viuran en la misericòrdia i escamparan misericòrdia.

Recordem en aquesta Pasqua els qui ja han traspassat cap a la vida eterna, i pensem en els malalts d’arreu del món, i en aquelles persones que depenen en certa manera de nosaltres. Pensem en els qui sofreixen i en els qui esperen millorar les seves condicions de vida. I en el fons, recomencem un nou temps de la nostra personal història, el que anomenem “el camí de la vida”. Pasqua és recomençar. I Déu sempre ens acompanya en aquest camí, no el fem sols. D’Ell venim, en Ell vivim i cap a Ell ens dirigim. Mentrestant ens dóna l’Església, una “família” de germans; i ens sosté amb la seva gràcia perquè no caiguem i perquè si caiem, ens aixequem. Ja que Ell és sempre Pare i font de Misericòrdia.

Ha ressuscitat el Senyor i va davant nostre!

“Aneu a dir als deixebles i a Pere 
que (el Senyor) anirà davant vostre a Galilea; 
allà el veureu, tal com ell us ho havia dit” (Mc 16,7). 

Aquestes paraules de l’Evangeli de la Vetlla Pasqual 
ens donin pau, alegria i esperança. 
Les necessitem molt. 
En temps de confinament i de soledats, 
de pèrdues i incerteses, de crisi sanitària i social, 
tornem a escoltar el testimoni de l’àngel a les dones: 
Va davant nostre! El veurem! 

És Pasqua! Crist ha ressuscitat 
i ens porta la joia de l’amor etern de Déu fet do de vida 
per l’Esperit Sant que se’ns ha infós en el baptisme. 
La Pasqua és la revelació de l’amor victoriós de Déu. 
Si volem aprendre l’amor 
i volem ser admesos a l’escola de l’autèntica estimació, 
entrem a la contemplació del Misteri Pasqual del Crist. 

És l’amor el que venç en la Creu, 
quan tothom abandonaria i es lamentaria en el sofriment. 
És l’amor el que manté viva l’esperança, 
en la soledat del sepulcre i en les solituds de la vida. 
És l’amor el que sap veure i interpretar els signes 
de la presència real i misteriosa de l’Estimat, que viu per sempre! 

Deixem que Ell vagi davant nostre, obrint-nos el camí. 
Anem a anunciar a tothom que Crist està viu 
i que la mort no ha vençut ni vencerà la humanitat, 
perquè Crist ens ha perdonat i ha obert la vida eterna a tots. 
Contemplem i gaudim de la seva presència, ben real, 
perquè vivim les benaurances, com a Galilea, 
amb la fe primera, i amb l’impuls i la joia de l’amor primer. 

Tot amor autèntic perdurarà. “L’amor no morirà mai!” 
Res no es perdrà ni serà oblidat. 
Serem feliços i ens retrobarem amb els qui estimem. 
Si vivim com Ell, si estimem com Ell, viurem de veritat: 
una vida nova, fidel als manaments, perseverant en l’oració, 
sempre al servei atent dels qui pateixen i dels pobres, 
constructora de la civilització de l’amor. 

A tots, fidels de la Diòcesi d’Urgell, amics i visitants, 
que ens renovi la Pau i l’Amor del Crist Ressuscitat. 
Us desitjo Santa Pasqua de Resurrecció 2021!

Celebrem la victòria de Crist!

Units a Jesucrist, celebrem la Setmana Santa! Si hi entrem, viurem dies molt decisius per a la vida de la gràcia. Estem encara dins una pandèmia cruel i dolorosa. És molt dur tot el que ens passa arreu del món. I entre nosaltres encara ens modifica el diumenge de Rams, sense processons pels carrers ni trobades grans de les famílies. No tindrem processons i les celebracions presencials, seran contingudes. Tampoc no cantarem Caramelles per escampar l’alegria del Ressuscitat. Però enmig d’aquesta feblesa que ens agermana a tota la humanitat, tenim la presència ben real del Crist Mort i Ressuscitat, que continua sofrint en els malalts, en els ancians, en les famílies amb problemes, en els treballs que es perden, en els qui estan sols, o que moren i són enterrats en soledat... També és ben cert que tenim una solidaritat renovada de moltes persones que lluiten i ofereixen els seus serveis, que estimen i fan esforços per superar les condicions adverses. Tenim l’esperança que brolla de la fe en Crist Salvador. Aquest és el nostre tresor.

Celebrem la victòria de Crist brandant els rams al nostre Rei! Tota aquesta Setmana farem memòria creient i agraïda del do de la Vida Nova del Crist. Per això ens cal ser humils i senzills, com els infants, i rebre i acollir el Senyor, amb el compromís de seguir-lo sempre amb fidelitat.

Celebrem la victòria de Crist que en el Crisma i els Olis sants beneïts a la Missa Crismal, i amb el presbiteri diocesà renovant coratjosament les seves promeses sacerdotals, prolongaran la santificació pasqual de tots els fidels, en tots els temples de la Diòcesi, al llarg de l'any.

Celebrem la victòria de Crist que ens ofereix el perdó del Pare. Mirem de viure, en aquests dies, la celebració del perdó sacramental, que restaura en nosaltres la imatge de fills perdonats per la misericòrdia del Pare del cel.

Celebrem la victòria de Crist que el Dijous Sant ens fa el do de l’Eucaristia que perpetua la Pasqua i ens omple de la caritat del Crist, que s’abaixa fins a rentar els peus dels apòstols i ens dóna el manament nou.

Celebrem la victòria de Crist que el Divendres Sant reviu la seva Passió i la seva Mort, quedant-nos amb Maria i el deixeble que Jesús estimava al peu de la Creu. Adorem la Creu que omple de sentit el sofriment i ens dóna esperança.

Celebrem la victòria de Crist perquè Dissabte Sant, en silenci, confiarem i pregarem, esperant que Déu no abandona mai el seu Fill, i el Ressuscitarà d’entre els morts, obrint la nostra esperança a la vida nova dels ressuscitats.

Celebrem la victòria de Crist perquè, com en un nou baptisme, serem totalment renascuts a la Vetlla Pasqual i, el Diumenge de Pasqua, assaborirem l’Amor que tot ho venç, sense deixar de cantar l’Al·leluia, perquè Crist ha vençut, ha ressuscitat, i tot ha estat renovat.

Entrem amb Jesús a Jerusalem, i visquem cristianament aquesta setmana fent una mica d’esforç per assistir presencialment a les celebracions, seguint-les amb devoció. Joiosa Setmana Santa!