Encetem un nou any de gràcia

Feliç Any Nou a tots! Obrim una nova pàgina de la nostra història personal i de la història de la humanitat, i per la fe, sabem que Déu fa camí amb nosaltres, perquè Ell és el Senyor de la història. Sempre estem en les seves mans de Pare. Donem-li gràcies a Déu per la vida que ens ha concedit, per les persones bones que han marcat la nostra existència fins ara, i demanem-li la seva saviesa i la seva gràcia per poder viure responsablement cada instant del nou any amb fe, amb esperança i amb caritat. Cada dia el Senyor se’ns farà trobadís, cada dia vindrà al nostre encontre i cada dia encaminarà els nostres passos per camins de pau. Que Ell sigui lloat, i que vingui quan vingui el moment de la partença, que Ell ens meni a la vida per sempre, que és estar amb Ell. Mentre som en aquest món, aprofitem el temps de gràcia que se’ns concedeix per fer el bé i per esperar la vinguda del Senyor amb tota confiança.

Som en temps de pandèmia, i arriba la vacunació i la possibilitat de vèncer aquest gran desafiament que la humanitat està vivint i que toca a tothom. Quan es viu amb la possibilitat d’emmalaltir, o enmig de preocupacions econòmiques fortes, o ens sentim afeixugats pel pes dels problemes, o no tenim forces, o passem alguna creu... sembla que perdem l’alè de l’esperança. Però ens convé que ens ho diguem els uns als altres: val la pena creure i val la pena esperar. El Senyor és a prop nostre per defensar-nos i protegir-nos. La confiança és el secret de l’autèntic amor a Déu i al pròxim. Ajudem-nos a mantenir viva l’esperança, aquesta humil i dèbil virtut (Ch. Péguy) que uneix la fe i la caritat en un sol lligam lluminós i que ens fa viure cada dia amb nova empenta. Ho necessitem tots, però especialment els qui més pateixen o viuen en la foscor.

Déu en Crist ens obre una esperança molt gran, immensa, de salvació i de vida, una vida que no morirà mai.  Res ja no ens pot fer por; “res no ens podrà separar de l’amor de Déu revelat en el Crist” (Rm 8,39). Hem d’aprendre a esperar-ho tot de Déu, perquè mai no en sabem prou d’esperar. Ni tampoc de confiar. Tot ens ho voldríem fer nosaltres sols, sense necessitar de res ni de ningú; possiblement ni de Déu... Aquesta pandèmia ens ha mostrat la debilitat humana i ens ha fet aprendre a confiar més en Déu i més en les persones que tenim al nostre voltant, perquè en depenem. Podem aprendre a veure més allò que ens uneix que no pas allò que ens separa. A valorar els esforços que segurament estan fent els altres. A agrair-los el que ens donen, amb naturalitat, però amb tendresa. A aprendre a gaudir de la vida que Déu ens regala per pura gràcia seva, ara que encetem un any més, el 2021.

Som sempre en temps de gràcia i de perdó, perquè Déu amb la seva encarnació ha omplert tots els racons de la nostra existència amb la seva presència i el seu amor: és el gran missatge del temps litúrgic del Nadal. D’alguna manera, cada dia és una nova presència seva. Així ho hem de viure: la natura, els esdeveniments històrics, les persones que estimem, els necessitats, la gent que ens envolta i cadascun de nosaltres, som realment la presència de Déu que s’ha fet home en Jesús de Natzaret. Tot ha quedat  restaurat. “Tot és gràcia”. Us desitjo a tots un Any Nou ple de benedicció i de pau!