“L’amor esborra una multitud de pecats” (1Pe 4,8)
Visquem una Quaresma de caritat, estimant els de prop, però tenint cura dels qui es troben en condicions de patiment, abandonament o angoixa, i sembrant llavors de caritat fraterna en el món, perquè donin fruit. Des de la matriu cristiana, és fonamental tenir presents els continguts “sobre la fraternitat i l’amistat social”, de l’encíclica del Papa Francesc “Fratelli tutti” (Germans tots), que invita a estimar-nos entre tots, més enllà del marc geogràfic i cultural propi. A l’encíclica es repensa la dimensió universal de la doctrina evangèlica sobre l’amor fratern, es reflexiona sobre un nou somni de fraternitat, tot abaixant-se pel germà i aprofundint la paràbola del Bon Samarità (Lc 10,25-37). Així mateix, el passat dia 4 de febrer va tenir lloc la Primera Jornada Internacional de la Fraternitat Humana, declarada per unanimitat a l'Assemblea General de les Nacions Unides el 21 de desembre de 2020. El Papa Francesc, amb el Gran imam Ahmad Al-Tayyeb, i el Secretari general de l’ONU, António Guterres, van llençar una crida a tota la humanitat per construir un present de pau, a través de la trobada amb l'altre. Aquesta Jornada celebrada cada any, renovarà idees i visions per al creixement de la fraternitat universal. Enmig de l’individualisme galopant en què estàvem instal·lats, la pandèmia ha ajudat a fer renéixer el desig autèntic de fraternitat i de solidaritat perdurables.
El Papa Francesc remarca que “avui la fraternitat és la nova frontera de la humanitat. La fraternitat humana, per sobre de països o de religions, és el desafiament del nostre segle. És respectant les nostres cultures i tradicions diferents, les nostres ciutadanies diferents, com es construeix la fraternitat”. Perquè "o som germans, o ens destruïm", no hi ha temps per a la indiferència. La triple crisi sanitària, econòmica i ecològica que sacseja el planeta només pot superar-se treballant junts i estimant-nos. És el desafiament dels nostres temps. En el nostre camí vers la Pasqua, el més fonamental és valorar que cada persona és un rostre diferent de la mateixa humanitat que Déu estima.