Acompanyem Jesucrist i els germans que pateixen

Viure la Quaresma en dies de pandèmia reclama acompanyar espiritualment el Senyor en els seus sofriments, ja que els està patint en els seus germans, que hem d'acollir nosaltres, com a germans nostres. Hem de ser sensibles als patiments sanitaris i materials, psicològics, espirituals i socials que infligeix ​​la pandèmia a la humanitat, i especialment als que estimem i als que tenim a prop. En el seu Missatge per a la Quaresma, el Papa Francesc comenta que Jesús, en l'anunci als seus deixebles de la seva passió, mort i resurrecció, per complir amb la voluntat del Pare (Mt 20,17-19), els revela el sentit profund del seu Misteri pasqual, i els demana associar-s’hi, per a salvar el món.

Acompanyem Jesús en els seus sofriments, Ell “que es va fer no res, fins aprendre la condició d'esclau... s’abaixà, i es féu obedient fins acceptar la mort, i una mort de creu" (Fl 2,8). Acompanyar i identificar-se amb el Senyor, ja que avui Jesús Crucificat continua patint en les víctimes del Covid-19 i en tantes altres pandèmies, i, Ressuscitat, continua vencent per l'esperança que infon als que es lliuren per amor als germans.

Ens hi ajudarà aprofundir en el fet que Jesús va patir de moltes maneres i al llarg de tota la seva vida. Va viure les dificultats d'un pobre que "no té on reposar el cap" (Lc 9,58). Va patir les temptacions i els dubtes humans. Va haver de decidir i cercar, sense que tot estigués clar. Va aprendre amb sofriments a obeir. I va patir la soledat, la incomunicació i la incomprensió dels que l'envoltaven. Ell anava més enllà, però ells no el seguien: "Cap profeta no és ben rebut a la seva terra" (Lc 4,24). Va haver de fugir, li posaven trampes. Va ser mal vist per les autoritats. El van trair per diners (Lc 22,1-16). I va ser injustament condemnat, torturat i clavat a la Creu. Tots el van abandonar i aparentment va fracassar. La passió de Crist revela tots els sofriments espirituals, morals i físics del Senyor i de la humanitat.

Però ¿com va viure el sofriment Jesús, perquè l'imitem? Amb interioritat i pau. Amb una única i gran intimitat amb el Pare: "Pare, jo sé que Vós m’escolteu sempre" (Jo 11,42). Amb silenci actiu. Són notables els seus silencis com en la passió de Marc, en la qual sempre està callat; no contesta ni es defensa. I amb solidaritat cap als qui pateixen i els pecadors. Ell carrega sobre seu el pecat de tots: "És l'Anyell de Déu que lleva el pecat del món" (Jo 1,29). Pateix amb sentit, ja que dóna valor redemptor al sofriment i la creu. La seva vida i el seu sofriment és un sacrifici digne del Pare. Està salvant el món. Sobretot, amb un gran amor. És en les dificultats quan l'amor es manifesta més: "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics" (Jo 15,13).

Podem assumir els nostres propis sofriments, que són part important de la nostra vida, i viure'ls com un sacrifici que podem oferir, en els quals podem "gloriar-nos" (St. Pau). Acompanyar amb amor els qui pateixen a prop nostre, lluitant per abaixar els seus patiments i acompanyant-los amb tendresa i valentia, amb les forces que Déu ens donarà. Com el Cirineu va ajudar Jesús (Lc 23,26). I acompanyar el Senyor, aprenent de la mà de la Mare de Déu, Mare dolorosa, forta i silenciosa al peu de la Creu, perseverant, plena de fe i de confiança en la Resurrecció.