Pasqua és Vocació

En el darrer sopar de Jesús amb els seus deixebles al Cenacle els va dir: “No sou vosaltres els qui m’heu escollit vosaltres. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre” (Jo 15,16). I quan se’ls aparegué ressuscitat les primeres paraules foren: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres” (Jo 20,21). Jesús Ressuscitat crida i envia. Ho va fer i ho continua fent, no en dubtem. En aquest IV diumenge de Pasqua, o del Bon Pastor, l’Església celebra la Jornada Mundial d’Oració per les Vocacions i també la Jornada de Vocacions Natives, amb el lema “Per a qui sóc jo?”. És el Papa Francesc qui convidava, especialment els joves a Christus vivit, n. 286, a formular-se aquesta pregunta inesperada: "Moltes vegades, en la vida, perdem temps preguntant-nos: 'Però qui sóc jo?'. I tu pots preguntar-te qui ets i passar tota una vida buscant qui ets. Però pregunta't: 'Per a qui sóc jo?'. Ets per a Déu, sens dubte. Però Ell va voler que fossis també per als altres, i va posar en tu moltes qualitats, inclinacions, dons i carismes que no són per a tu, sinó per als altres". Una crida ben personal a reconèixer per a què estem fets, quin sentit té el nostre pas per aquest mon, quin projecte té el Senyor per a cada un de nosaltres. Vol que tots col·laborem en la construcció del seu Regne, i que donem testimoni d’Ell amb la nostra vida entregada.

Avui preguem l’Amo del sembrats perquè enviï més treballadors al seu camp. Que no manquin en la seva Església homes i dones, joves i grans, que responguin a la seva crida i facin present l’amor de Déu. Li demanem al Senyor que susciti entre nosaltres vocacions al ministeri presbiteral i diaconal, a la vida consagrada, al compromís matrimonial fidel i a la donació missionera. Tots necessitem renovar la resposta a la pròpia vocació en aquesta Pasqua per viure l’esperança i escampar-la arreu, per sortir a l’encontre dels altres, dels qui sofreixen o que viuen en les perifèries existencials. Crist ens crida a conèixer i compartir les dificultats dels nostres germans, per estimar-los més, vivint a prop seu per aprendre a estimar millor i ensenyar el camí cristià de l’amor, que és a semblança de Jesucrist. Déu ens elegeix i ens crida per ser presència de Jesús el Bon Pastor. Preguntem-nos: què voldrà “més” de mi, el Senyor, el meu Amic, el meu Redemptor? I cal tenir present que la vocació no és un do individual, sinó, i sobretot, un do per a tota l’Església. El secret de la vida és ser per als altres. Això ens configura i fa aflorar qui som de veritat. Vivim en un món ple d’oportunitats però no tothom en té o té les mateixes. Cal discernir la crida de Déu, i posar els mitjans per dur-la a terme.

El Papa Francesc diu a Christus vivit n. 287: “Per a discernir la pròpia vocació, cal reconèixer que aquesta vocació  és la crida d’un amic, Jesús. Als amics, si se’ls regala quelcom, se’ls regala el millor. I això no és necessàriament el més car o difícil d’aconseguir, sinó el que un sap que a l’altre li agradarà. Un amic ho percep amb tanta claredat que pot visualitzar en la seva imaginació el somriure de l’amic quan obrirà el regal. Aquest discerniment d’amistat és el que proposo als joves com a model, si cerquen trobar quina és la voluntat de Déu per a les seves vides”. Les dues jornades d’avui ens parlen d’amor, del do de l’amor de Déu en la Pasqua que reclama amor. Un do i una missió de donar fruit, que hem de dur a terme.