Una visita que enforteix la comunió eclesial

En els mesos de desembre i gener, formant quatre grups, tots els Bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola realitzen la Visita “ad limina Apostolorum”, al llindar dels sepulcres de St. Pere i St. Pau. Visitem el Papa Francesc i els organismes de la Cúria Romana, i anem en pelegrinatge a les Basíliques construïdes sobre els sepulcres de Pere i Pau. Els Bisbes de Catalunya, ho farem de forma conjunta del 10 al 15 de gener propers. A més de l'audiència amb el Sant Pare, celebrarem l'Eucaristia a les quatre Basíliques Romanes majors i mantindrem també reunions amb aquests Dicasteris de la Cúria romana: la Congregació per als Bisbes, Doctrina de la Fe, Clergat, Instituts de Vida Consagrada, Educació Catòlica, Culte Diví, Laics, Nova Evangelització, Família i Vida, Promoció per al Desenvolupament Humà Els bisbes mantindran també reunions en els següents dicasteris de la cúria romana: per als Bisbes, Doctrina de la Fe, Clergat, Instituts de Vida Consagrada, Educació Catòlica, Culte Diví, Laics, Nova Evangelització, Família i Vida, Promoció per al Desenvolupament Humà Integral, Comunicació i també amb la Secretaria d'Estat.

El Codi de Dret Canònic mana que “cada cinc anys el Bisbe diocesà ha de presentar al Romà Pontífex una relació sobre la situació de la seva Diòcesi, segons el model determinat per la Seu Apostòlica i en el temps per ella establert” (c. 399,1), i en els mesos posteriors a la presentació d’aquest informe quinquennal, “que el Bisbe diocesà vagi a Roma per venerar els sepulcres dels Sants Apòstols Pere i Pau, i es presenti al Romà Pontífex. El Bisbe ha de complir personalment aquesta obligació a no ser que es trobi legítimament impedit” (c. 400,1-2). Aquests dos deures vénen d’una antiquíssima i venerable tradició teològica, canònica i espiritual que es podria remuntar al segle Vè. després de la caiguda de l'Imperi Romà. El Papa, successor de Pere, “confirma” la fe del seus germans (cf. Lc 22,31-32) i s’estableix així una unitat que ve del Senyor, que els ha cridats i els ha enviats com a Apòstols seus, formant el Col·legi Apostòlic que té el Papa com a cap i centre d’unitat. La visita no només afecta el Bisbe diocesà o els seus col·laboradors més immediats, sinó que cada Bisbe va a l’encontre del Sant Pare, amb la seva Església diocesana, per refermar els vincles de la comunió eclesial, de l’amor mutu i de la unitat per a la missió evangelitzadora. Tot per millor servir la fe catòlica de l’Església i la caritat de tot el Cos de Crist, ja que “el Col·legi Apostòlic, en tant que composat de molts, expressa la varietat i universalitat del Poble de Déu; i en tant que agrupat sota un sol Cap, la unitat del ramat de Crist” (LG 22).  És així com es comprèn que entre les coses importants que són reclamades a tot Bisbe diocesà hi hagi l’obligació de tenir un especial contacte amb el Sant Pare, de manera que aquest, com a successor de St. Pere, pugui dedicar atenció a aquella particular porció del Poble de Déu que és la Diòcesi, l’esposa que el bisbe té encomanada.

En els propers dies us demano que intensifiqueu la vostra pregària per la persona del Sant Pare Francesc i pel seu ministeri d’unitat en la comunió, i també que encomaneu tots els Bisbes de Catalunya i de la resta d’Espanya, perquè aquesta Visita sigui un esdeveniment de gràcia per a la nostra Diòcesi d’Urgell i per a les altres Esglésies diocesanes germanes, i així, renovats per l’Esperit Sant, puguem dur a terme la missió encomanada pel Senyor de ser els seus testimonis, amb coratge, esperança i alegria. Us porto amb mi “fins als llindars dels sepulcres dels Apòstols”!