Estar al costat dels qui pateixen

Dies passats hem celebrat la Jornada Mundial del Malalt i per Pasqua viurem el que anomenem “la Pasqua del malalt”. El Missatge del Papa és: Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós (Lc 6,36). Estar al costat dels qui pateixen en un camí de caritat”. Ens urgeix a garantir a totes les persones malaltes, principalment en els llocs i en les situacions d’una pobresa i exclusió més gran, l’atenció sanitària que necessiten i l’acompanyament pastoral que els uneixi a Crist crucificat i ressuscitat.

El Sant Pare ens fa fixar els ulls en Déu “ric en misericòrdia” (Ef 2,4), que sempre mira els seus fills amb amor de pare, fins i tot quan aquests s’allunyen d’Ell. Misericòrdia és el nom de Déu per excel·lència. Manifesta la seva naturalesa, no com un sentiment ocasional, sinó com a força present en tot el que Ell realitza. I el testimoni suprem de l’amor misericordiós del Pare als malalts és el seu Fill unigènit, que vingué a anunciar la bona nova del Regne i a guarir tota malaltia. “El dolor aïlla completament i és d’aquest aïllament absolut del que sorgeix la crida a l’altre, la invocació a l’altre”, afirma el filòsof Emmanuel Lévinas (1905-1966). En la malaltia, el cor s’entristeix, la por creix, els interrogants es multipliquen; necessitem trobar la resposta a la pregunta sobre el sentit de tot el que passa. Ho hem experimentat durant la pandèmia. Necessitem la presència de testimonis de la caritat de Déu que, com Jesús el Bon Samarità, vessin sobre les ferides l’oli del consol i el vi de l’esperança.

Valorem el que fa el personal sanitari al costat dels malalts, que transcendeix els límits de la professió, per convertir-se en una missió. Les tècniques són molt importants i beneficioses, però no ens ha de fer oblidar la singularitat de cada persona malalta, amb la seva dignitat i les seves debilitats. “El malalt és sempre més important que la seva malaltia i per això cada enfocament terapèutic no pot prescindir d’escoltar el pacient, la seva història, les seves angoixes i les seves pors. Fins i tot quan no és possible guarir, sempre és possible cuidar, consolar, fer sentir una proximitat que mostra interès per la persona abans que per la seva patologia”, diu el Papa Francesc. Els centres d’assistència sanitària han de ser cases de misericòrdia. Són obres valuoses mitjançant les quals la caritat cristiana ha pres forma, i l’amor de Crist, testimoniat pels seus deixebles, s’ha tornat més creïble. Les institucions sanitàries catòliques són un tresor preciós que cal custodiar i sostenir; la seva presència ha caracteritzat la història de l’Església per la seva proximitat als malalts més pobres i a les situacions més oblidades. En una època com l’actual,  en què la cultura del descartar està molt difosa i a la vida no sempre se li reconeix la dignitat de ser acollida i viscuda, aquestes cases de la misericòrdia, poden ser un exemple en la protecció i la cura de tota existència, fins i tot de la més fràgil, des de la seva concepció fins a la seva fi natural.

I no podem deixar d’oferir als malalts la proximitat de Déu, la seva benedicció, la seva Paraula, la celebració dels sagraments i la proposta d’un camí de creixement en la fe. És tasca de tots aquest ministeri de la consolació: “Estava malalt i em vau visitar” (Mt 25,36). Per intercessió de Maria, Salut dels malalts, demanem confiadament que tots puguin trobar sentit, consol i confiança.