La bellesa de la transmissió de la vida cristiana

Tant a les Jornades diocesanes de Teologia de l’agost d’aquest any, com en la trobada diocesana de Catequistes de fa tres setmanes, el Bisbat d’Urgell ha fixat la seva reflexió sobre el tema de la bellesa, en la perspectiva de la transmissió de la nostra fe i el testimoniatge que l’ha d’acompanyar sempre. L’ésser és u, bo, ver i bell, i tots aquests, es troben en Déu, la summa unitat, bondat, veritat i bellesa. Podem adonar-nos que la transmissió de la fe i els valors comuns a través de la bellesa i, en concret de l’art cristià, ajuda els catòlics a mantenir-nos units, forma part de la nostra cultura catòlica. Ens hi ha ajudat persones preparades: els professors Rosa Ribas, Francesc Torralba i Eloi Aran, que van exposar unes reflexions interessants i complementàries.

A les Jornades per als Catequistes, el professor Eloi Aran va centrar la seva intervenció a glossar 4 aspectes de la bellesa de la transmissió de la vida cristiana: la bellesa del testimoni (martyria); la bellesa del missatge (kérygma); la bellesa del servei (diakonia) i la bellesa de la celebració litúrgica (leiturgia). Al final va cloure les seves aportacions amb una invitació a destacar la bellesa de l’Evangeli de Jesús, i amb un breu decàleg de compromisos per si ens ajuda i ens el volem fer nostre:
  1. Cercar la bellesa de Déu arreu on siguem, tant en la natura com en les persones.
  2. Donar testimoni de la bellesa de l’Evangeli i oferir-lo amb senzillesa als nostres contemporanis.
  3. Contemplar la bellesa en la vida de cada infant i jove, en cada germà que ens envolta, que se’ns encomana en la nostra tasca de servei o evangelitzadora.
  4. Confiar que és bell també tot allò que en el servei i l’estimació se’ns presenta com una càrrega menys agradable o que ens desplau.
  5. Agrair la bellesa de les bones accions allà on ens trobem.
  6. Comunicar la bellesa del patrimoni cultural religiós que ens han llegat els avantpassats i que hem de mantenir i transmetre.
  7. Participar joiosament en les tradicions i celebracions litúrgiques de la fe, fent-ne un espai i un temps de bellesa i de festa.
  8. Posar bellesa en l’atenció i l’acollida de tota persona, veient-hi un germà, quan ens relacionem els uns amb els altres.
  9. Deixar de banda la bellesa com un mer instrument per a aconseguir les nostres finalitats.
  10. Crear coses belles com bella és la Creació i el Creador que ens la regala.
La bellesa i la bondat es relacionen, i així com hi ha graus de bondat, també n’hi ha de bellesa. Déu és la bellesa més gran i tot el que existeix participa del seu ésser i també de la seva bellesa i bondat. Ell és la font i el cim de tota bellesa, deia St. Joan Pau II als artistes. La Creació és imatge i representació de Déu. Per això a partir de la bellesa del que és creat -imatges o petjades de Déu-, podrem inferir l’existència de Déu, d’Aquell que l’ha causada i que és l’Ésser més gran i el més bell. I “¿quina serà la bellesa que salvarà el món?” I Fiódor Dostoievski respon al príncep Mixkin: “Crist! No hi ha altra bellesa al món que pugui salvar-lo sinó Nostre Senyor Jesucrist!” (L’Idiota 1868).