Avui és Pasqua de Resurrecció

Avui és la Pasqua del Crist ressuscitat.
Que ningú no estigui trist,
que a tots arribi la Pau del Senyor amb abundància.
Crist ha ressuscitat i s'ha aparegut als deixebles.
Està viu i nosaltres posseïm ja la vida eterna!

El sofriment, el dolor i la mort han estat vençuts.
No són el destí inexorable de les relacions humanes.
La pandèmia i les guerres, el desencís o el desànim
ja no tenen l’última paraula sobre nosaltres.
L’amor és possible, i el perdó, i la pau.
Ressuscitarem i les coses creades seran recreades.
Jesús ens assegura que Ell tot ho fa nou!
Aquesta és la nostra fe, és la fe de l’Església.

Crist Ressuscitat,
el mateix que es va aparèixer als apòstols i a les dones fidels,
ve contínuament a visitar-nos,
per treure'ns de la por i per enfortir-nos en la fe;
per fer camí amb nosaltres i per omplir-nos d'esperança,
amb el do del seu Esperit Sant!
Pel baptisme participem de la seva mort i resurrecció,
i som temples de l’Esperit, família dels sants.
No estem sols; Crist és amb nosaltres, camina amb nosaltres.
Obrim-li de bat a bat les portes del nostre cor i de la nostra vida,
perquè Ell ens renovi en aquesta Pasqua.
Som germans seus, amics seus.

Crist continua demanant-nos en aquesta Pasqua,
com ho feia a l'apòstol Tomàs: "No siguis incrèdul. Sigues creient!".
Visquem amb convenciment i valentia la nostra fe,
i confessem-la en la família, el treball, les relacions socials...
Les paraules de Jesús són la veritat,
i el seu manament nou de l’amor, ens fa feliços.
Escampem aquesta fe a tot arreu.
Santa Pasqua de Resurrecció a tots!

Hosanna al Senyor crucificat

Després de dos anys de pandèmia i les seves conseqüències 
amb tants problemes sanitaris, econòmics i socials, 
i adolorits per la guerra tan violenta i destructiva, 
amb milions de refugiats que ens trenquen el cor 
i que estem acollint, solidàriament, 
avui entrem a Jerusalem 
seguint el Senyor que va decididament a la Creu 
“perquè tinguem vida i vida en abundància”! 
 

Els rams d’olivera i de llorer, i els palmons que brandem 
ens desvetllaran la innocència necessària 
per aclamar el Crist que puja al Calvari, 
Déu vivent a la terra, per patir la Creu per tota la humanitat. 
 

Els infants, els senzills, són novament els nostres millors mestres, 
perquè ens ensenyen a estimar Jesús, 
que consola i guareix els cors i les famílies destrossades 
per omplir-nos del seu perdó i la seva vida. 
 

Sortim a l’encontre de l’únic Salvador. 
Entrem en aquesta Setmana Santa, de Passió i Resurrecció. 
Calen ulls ben oberts per retenir la gran lliçó 
que el qui perd la vida, la salva, 
que el qui ho dóna tot, és el qui ho viu a fons, 
que l’abandó en mans de Déu és l’únic refugi segur, 
que les creus, per Jesucrist, troben sentit i guareixen. 
 

Afanyem-nos a viure amb fe, seguint rere Jesús, 
que dóna la seva vida i que sempre ens sosté en les sofrences. 
Acompanyem el Rei crucificat, baró de dolors, 
que pren damunt seu el pecat i les injustícies, 
per transformar-les en vida, i en felicitat eterna. 
 

Que n’és de gran la vostra Passió, Senyor Jesucrist! 
És camí de Vida eterna i de Resurrecció. 
Els poders d’aquest món ja no són invencibles.
Ha vençut Jesús! Ha triomfat l’Amor!

Pregària i almoina van unides

La Quaresma reclama una mirada atenta i un compromís sempre renovat envers els més pobres i vulnerables. Quant de valor que té l’almoina feta per amor. Ja el Dimecres de Cendra vam escoltar el consell de Jesús demanant que el deixeble pregui, dejuni i faci almoina, perquè “el Pare que veu en el secret, t’ho recompensarà” (Mt 6,18). Si la Quaresma és moment de descobrir la misericòrdia de Déu és perquè també nosaltres esdevinguem més misericordiosos: “Feliços els compassius: Déu els compadirà” (Mt 5,7). La pregària ens obre el cor a Déu i l’almoina ens l’obre al germà que ens necessita, i és evident que no només necessita diners o coses materials...  L’almoina, representa una manera palpable d’ajudar els pobres i, al mateix temps, un exercici ascètic per a alliberar-nos de l’egoisme propi i de la seducció de les riqueses, per no quedar enganxats als béns terrenals, que són “vanitat de vanitats” com diu el Cohèlet (Coh 1,2). Donant, ens fem més lliures, ens alliberem, i alhora ajudem les causes més nobles i les persones vulnerables que tenim a prop.

Més en concret, l’almoina ens educa a “veure” a fons i a “sortir” a l’encontre del proïsme en les seves necessitats i a compartir amb els altres el que la bondat divina ens fa posseir. Tot ho devem als més pobres. Ens hauríem de convèncer que no som propietaris dels béns que posseïm, sinó que tan sols en som administradors. Els béns materials tenen un valor social segons el principi del seu destí universal (Catecisme nº 2.404). Ja ens adverteix St. Joan: “Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, ¿com pot habitar dintre d'ell l'amor de Déu?” (1Jo 3,17). Aquesta crida a la compartició solidària dels propis béns, ha de ressonar més plenament encara en països com el nostre, de clara majoria cristiana, perquè socórrer els pobres, és un deure de justícia abans que de caritat, i amb les almoines podem subvenir a les urgències, com ara els refugiats i els llocs destruïts per les guerres, així com tants llocs del món que necessiten de la nostra comunió de béns efectiva. Compartir és una bella aspiració del creient.

Les característiques pròpies de l’almoina cristiana són que sigui secreta, sense cridar l’atenció ni esperar els reconeixements humans, i que sigui feta per a glòria de Déu i per al bé dels germans. No és pura filantropia, sinó expressió concreta de la “caritat”, la virtut teologal que pressuposa la conversió interior a l’amor a Déu i als germans, per imitar Crist, i sabent que “fa més feliç donar que rebre” (Ac 20,35). Cada vegada que compartim els nostres béns amb el necessitat, per amor a Déu, experimentem que és en l’amor on hi ha la plenitud del viure, i recuperem més del que hem donat, en benedicció, pau, satisfacció interior i alegria. L’almoina fins ens predisposa al perdó dels pecats ja que diu St. Pere, “tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l'amor cobreix una multitud de pecats” (1Pe 4,8). També  ens educa a la generositat de l’amor, i a l’amor més gran, aquell que arriba fins a donar-se un mateix, del tot. El que dóna valor a l’almoina és l’amor, que inspira formes distintes de lliurament, segons les possibilitats i les condicions de cadascú, i que reconeix en els pobres la presència del mateix Jesucrist.

Pregària per Ucraïna

Tots els cristians de les diverses Esglésies i confessions, mantenim viva en aquestes darreres setmanes la pregària intensa per la pau al món, i de forma especial per la pau a Ucraïna. Ho hem de fer: que cessin la guerra i la violència i es puguin trobar solucions diplomàtiques al conflicte. Apel·lem al respecte dels principis del Dret internacional, de la Carta de les Nacions Unides i de l’Acta final dels Acords d’Hèlsinki, mentre exigim que Ucraïna pugui seguir essent independent, sobirana i amb integritat territorial a l’interior de les seves fronteres internacionalment reconegudes. Que el poble rus i el poble ucraïnès puguin conviure amb pau i respecte mutu.

Les imatges que hem vist de la guerra d’invasió russa esgarrifen i ens omplen de dolor i de llàgrimes. “Davant la barbàrie de la matança de nens, de persones innocents i de civils indefensos, no hi ha raons estratègiques que valguin: ha de cessar la inacceptable agressió armada, abans que es redueixin les ciutats a cementiris”, ha clamat el Papa Francesc. Veiem tanta mort i destrucció, tants refugiats, sobretot nens... Es fa gran la separació, l’odi i la mentida entre aquests dos pobles germans, engendrats a la fe a Kyiv al segle Xè. Preguem “el Senyor que destrueix les guerres” que concedeixi la pau justa i reparadora.

Al nostre bisbat mantenim amb Ucraïna relacions de fraternitat, amistat i cooperació, compartint la fe cristiana i amb relacions d’intercanvi, veïnatge i destí comú. Dono gràcies a Déu per l’acollida feta a tants refugiats en els quals Crist és present, i per l'enorme xarxa de solidaritat creada. La bondat existeix i l’hem experimentada... Com a catòlics, siguem acollidors i sensibles envers la comunitat greco-catòlica i ortodoxa d’ucraïnesos que viuen entre nosaltres i ajudem-los perquè puguin rebre els seus familiars i amics refugiats.

D’ençà de l’inici de la guerra, m’ha commogut la bellesa i profunditat d’una cançó, la “Pregària per Ucraïna”, un cant bellíssim que podeu trobar a youtube interpretat per nens. La lletra és d’Oleksandr Konysky (1836-1900) i la música és obra del gran compositor Mykola Lysenko (1842-1912), considerat el pare de la música clàssica de la moderna Ucraïna. No deixeu d’escoltar i de meditar aquesta “Pregària per Ucraïna”, l’himne espiritual dels ucraïnesos, que canten com a cant final en moltes eucaristies les Esglésies greco-catòlica i ortodoxa:

“Боже великий, єдиний, Нам Україну храни, Волі і світу промінням Ти її осіни...” (Bozhe velykyi, yedynyi, Nam Ukrainu khrany, Voli i svitu prominniam, Ty yii osiny...).

“Senyor, Gran i Totpoderós, protegiu la nostra estimada Ucraïna;

beneïu-la amb llibertat i la llum, que brollen dels vostres sants raigs.

Amb aprenentatge i coneixement il·lumineu els vostres petits fills; i amb amor pur i etern feu-nos créixer, Senyor.

Us preguem, Senyor totpoderós, que protegiu la nostra estimada Ucraïna;

doneu al nostre poble i al nostre país, la vostra bondat i gràcia.

Beneïu-nos amb la llibertat, beneïu-nos amb la saviesa; guieu-nos vers un món de bondat; beneïu-nos, Senyor, amb la benaurança per sempre i eternament.”