Diu el refrany: A grans mals, grans remeis: Únicament una contundent prova purificadora pot retornar l'home a un camí nou de llibertat, com seria una malaltia greu, un accident, un fracàs de relació, la ruïna econòmica o, en un altre supòsit, el contacte amb una persona capaç d'ajudar-lo a trobar-se a si mateix, obrint-se a la llibertat veritable i al do de si.

Elies passa prop d'Eliseu, que anava atrafegat llaurant les seves grans propietats amb l'ajuda dels seus criats. Elies li va tirar damunt el mantell i li va transferir el seu carisma de profeta. Eliseu se sent tocat per una invitació especial que és do de Déu, i no oposa cap resistència. La seva vida ha canviat radicalment: Eliseu va donar la volta, va agafar la parella de bous i els va oferir en sacrifici; va fer foc amb les arreus, va rostir la carn i la va oferir per menjar a la seva gent; després es va aixecar, va marxar darrera d'Elies i es va posar al seu servei.

Amb lletres d'or deurien ser escrites les paraules de Sant Pau als cristians de Galàcia, que hem escoltat en la segona lectura. Diu així: Crist ens ha alliberat de l'esclavatge i vol que siguem lliures. Mantinguem-nos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l'esclavatge. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per a fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres.

I Sant Pau acaba aquest fragment amb una fervent exhortació: Ara, doncs, us dic: Deixeu-vos guiar per l'Esperit i no satisfeu els capricis de la carn. Si ens deixem conduir per l'Esperit, farem realment allò que vulguem, que, en el fons, és sempre el millor; és a dir: el que ens convé, el que ens pot fer lliures i feliços. Si ens deixem guiar per l'Esperit, ni tan solament a la llei estem subjectes perquè, la força de l'Esperit que està dins nostre, es converteix en la nostra llei i ens atorga de buscar i obrar amb gust el que més ens convé.

L'evangeli d'avui és una altra lliçó magistral sobre les condicions i el camí de la llibertat. Hem vist que Jesús s'encamina decididament a Jerusalem, on s'enfrontaria amb la seva suprema missió: despullant-se de les concepcions humanes d'un messianisme terrenal. Després convida als seus deixebles a abandonar tota seguretat. Els diu: Les guineus tenen caus, i els ocells nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap. Els seus deixebles deuran preferir també l'obra del Regne a la cobdícia, que condueix al pecat i mata el cor de l'home; i hauran de caminar cap a endavant decididament, sense tornar la vista al passat.