Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions Natives

El proper dia 12 de maig se celebra la Jornada Mundial de pregària per les vocacions natives. Mons. Joan-Enric Vives presidirà la missa retransmesa per TV-2 a les 10:30. 

Moltes vegades s’encapçala un discurs o un escrit amb les paraules “tinc un somni”, podem dir que és un recurs molt habitual. Normalment ens estem referint al fet que tenim un desig, una meta, un objectiu. En el cartell de la Jornada per les vocacions se’ns demana “Digues sí al somni de Déu” i ens podem preguntar: quin és el somni de Déu? A què he de dir que sí? No és difícil de donar la resposta inicial, hem de dir que sí a donar una resposta d’amor a la seva invitació. 
La nostra vida no és fruit de l’atzar, Déu ens ha creat per amor, Ell ha tingut la iniciativa gratuïta de crear-nos i invitar-nos a entrar en un gran projecte a nosaltres hem de respondre i la resposta hauria de ser correspondre a l’Amor amb amor.

Els occidentals tenim un problema i ens pensem que amb la simple adhesió intel·lectual ja en tenim prou, realment estem molt equivocats. La resposta i l’adhesió això mai poden ser des de la ment, des de la teoria, des de les paraules, des de les nostres cases. “La resposta d’amor és implicar-nos amb tot el nostre ésser i córrer el risc d’enfrontar-nos a un desafiament desconegut".

En realitat Déu ens està cridant a tots a viure una vida cristiana plena, cadascú segons el seu carisma, així ens ho mostra el cartell de la jornada, una jove que va recorrent el seu camí amb força, amb decisió. En ella estem representats tots els seguidors de Crist, tots tenim el nostre camí, tots hem de respondre amb amor a la crida de Déu, tots hem de fer realitat el seu somni, que també serà el nostre somni.

Hi ha un camí per cada persona, però sempre amb una mateixa resposta d’amor. Tots som cridats “a una cosa gran, a que la vida no quedi tancada a les xarxes de l’absurd i de l’anestèsia del cor per seguir a Jesús en el camí que ha pensat per nosaltres, per la nostra felicitat i per la dels qui ens envolten, això requereix el valor de córrer el risc de decidir”. I en la cerca del propi camí, molts hem estat cridats al matrimoni, altres a la vida sacerdotal, altres a la vida consagrada en l’acció diària, altres en consagració a la pregària … cadascú a la seua manera, però sempre traçant tants camins com respostes podem donar al somni de Déu.

Però no es poden realitzar els somnis si no posem als nostres cors els somnis i els camins dels tots els nostres germans, en especial dels somnis de la gent més necessitada, així com no podem deixar d’acollir els somnis missioners.

És especialment important que ens alegrem per les vocacions que estan sorgint a tants països dels que anomenem de missió, per això hem de preocupar-nos perquè la consciència missionera ens obri els ulls a totes les realitats que es viuen a la resta de països del món, cal recordar que no estem sols i el món no s’acaba als nostres pobles i ciutats? Els que som nascuts al bell mig d’una ciutat emmurallada correm el perill de no veure més enllà de les muralles que ens han vist créixer i això és extrapolable a tots els que vivim en el benestar.

Per això hem d’obrir les nostres finestres, que sempre ens permeten mirar molt més enllà, i mirar els camins que segueixen els cristians d’Àfrica i d’Amèrica, d’Àsia i d’Oceania perquè si ens tanquem en nosaltres mateixos sabem que la humitat acumulada amb les portes i finestres tancades acaba podrint el que hi ha a dins, en aquest cas els nostres cors i això ens impedirà seguir el camí d’amor que ens ha preparat el Senyor.

La Jornada Mundial d’Oració per les Vocacions i de les Vocacions Natives ens ha de guiar pel camí de l’obertura, obertura de les nostres finestres per veure els camins que segueixen els cristians de tot el món, d’estimar-los i d’oferir les nostres pregàries, amor i solidaritat envers tots ells. Però no ens hem de quedar obrint les finestres per mirar, també hem d’obrir les nostres portes i caminar, caminar molt més enllà en la solidaritat i el camí compartit amb tots els germans que responen amb amor.

El Sant Pare Francesc ha promogut per al proper mes d’octubre un “Mes Missioner Extraordinari” amb el que ens motiva perquè coneguem i ens comprometrem de manera més especial amb el món missioner. No és una crida només per les persones consagrades, és una crida especial a tots els que volem ser seguidors de Crist per renovar-nos i ser conseqüents amb el nostre Bateig pel que hem de fer realitat les darreres paraules de Jesús: “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat” (Mc 16,15). Eixes paraules les destina Jesús a tots els batejats, també a nosaltres i hem de donar la resposta correcta, que no és més que la de conèixer, estimar, pregar i col·laborar amb les necessitats de tot el món.

Ens hem de preparar bé per a l’esdeveniment de l’octubre perquè tots estem cridats per escoltar a Déu i dir sí al seu somni. Aprofitem tot el temps de la Pasqua per aprofundir en el nostre compromís.