Encarar el repte de la tasca sacerdotal: la formació de seminaristes

La celebració del Dia del Seminari a totes les diòcesis espanyoles, aquest 13 de març, posa en relleu la tasca de Rectors i formadors de seminaris en l'acompanyament dels joves que decideixen fer una opció de vida compromesa en el seguiment de Jesucrist. 

Una opció personal de vida en favor d'una "Església en sortida", com ha senyalat el Sant Pare amb motiu d'aquesta diada: una Església amb les portes obertes...  A la diòcesi d'Urgell hi ha en l'actualitat sis seminaristes. 

Enguany el Dia del Seminari vé emmarcat per la celebració de l'Any de la Misericòrdia: el lema és "Enviats a reconciliar". Gabriel Casanovas viu de prop el lema i se sent cridat a ser "instrument de la misericòrdia de Déu" en ser enviats un dia a reconciliar. La resta dels seminaristes estan repartits en els diferents cursos, i cadascú viu aquesta preparació amb les particularitats del seu origen familiar i de les seves experiències d’espiritualitat viscudes. Tots però, formen part de la fornada de seminaristes que ha donat el Seminari en els darrers 30 anys, des de la reobertura del Seminari a partir del curs 1983-1984.

L'actual Rector del Seminari, Mn. Ignasi Navarri, té fresc aquell recomençament; ell va ser un dels que el van viure en primera persona: "Quan als anys setanta, un parell de joves de la diòcesi ens plantejarem la inquietud vocacional, Mons. Joan Martí hi va donar una resposta parlant amb els Germans Maristes de Les Avellanes, i des de l'any  1979 fins al 1983, els seminaristes menors del bisbat d'Urgell, van seguir els estudis de BUP i el procés formatiu amb els juniors Maristes, d'aquell moment, al Convent de Sta. Maria de Bellpuig de Les Avellanes. El curs de COU es cursava a l'Institut Joan Brudieu de la ciutat de La Seu d'Urgell tot residint a la Residència St. Ot, del mateix Seminari Diocesà".

Va ser en el curs 1983-1984 quan s'erigeix la Residència Vocacional al mateix Edifici del seminari Major Diocesà d'Urgell. Els joves seminaristes estudiaven aleshores als Col·legis religiosos de la ciutat, La Salle i la Companyia de Maria i a l'Institut Joan Brudieu. També, en aquesta etapa, els seminaristes menors de la veïna diòcesi Solsonina s'hi van afegir.

Els seminaristes majors van passar a Barcelona a fer els estudis a la Facultat de Teologia, secció St. Pacià, i van seguir  el procés formatiu amb els seminaristes majors de l'Arxidiòcesi de Barcelona.  Va ser en aquest context quan a l'any 1988, els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, van decidir l'obertura i erecció d'un Seminari Major Interdiocesà amb l'aprovació de la Santa Seu. 

L'any 1992, amb l'arribada de seminaristes de nacionalitat Colombiana, alguns d'ells, completaren els estudis de filosofia i de teologia al mateix Seminari Diocesà d'Urgell. Mons. Joan Martí Alanis per encàrrec dels Bisbes de la Tarraconense en fou nomenat bisbe responsable fins l'any 2001 que, amb l'acord dels bisbes, passà el relleu a Mons. Joan-Enric Vives, que l'ha exercit fins a l'actualitat.

Al llarg d'aquestes tres dècades llargues, han estat Rectors del Seminari Diocesà: Mn. Josep M. Feixa Alòs, 1978 – 1985; Mn. Ramon Sàrries Ribalta, 1985 – 1994; Mn. Francesc Xavier Pares Saltor, 1994 - 2003; Mn. Jordi Coll Gilabert, 2003 - 2005; Mn. Ignasi Navarri Benet, des d’aquest any 2005. 
20160313DiaSeminari

Campanya Mans Unides 2016: “Planta-li cara a la fam. Sembra”

Mans Unides d'Urgell ha posat en marxa un trienni de campanyes de lluita contra la Fam amb el lema “Planta-li cara a la fam. Sembra”. La Campanya es presenta amb nombroses activitats entorn del diumenge 14 de febrer, quan se celebra a tota Espanya la Campanya Contra la Fam. Marca l'inici d'un Trienni de lluita contra la fam (2016-2018) en el qual Mans Unides treballarà per donar resposta a les causes i problemes que provoquen la fam al món des d'una triple perspectiva: el mal ús dels recursos alimentaris i energètics; un sistema econòmic internacional que preval el benefici i exclou als febles i uns estils de vida i consum que augmenten la vulnerabilitat i l'exclusió. Per a Mans Unides, solucionar el problema de la fam passa per acompanyar als més pobres i reforçar el dret a l'alimentació dels petits productors, contribuir al canvi cap a uns sistemes alimentaris més justs i educar per a una vida solidària i sostenible.

Dos projectes

En la campanya d'aquest any, es plantegen dos projectes. L'un és l'alfabetització de mares i el reforç d'una guarderia a Tetuan, al Marroc. Es tracta d'un projecte de la congregació "Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül", que es marca l'objectiu de recollir 15.875 euros per ajudar a un miler de persones, entre les mares i els seus fills i família, que viuen en un barri molt pobre de Tetuan, on hi ha un índex molt alt d'analfabetisme.  L'altre projecte està situat a la República Democràtica del  Congo, a l'Àfrica central i cerca la instal.lació i entrada en funcionament d'una petita explotació a Luangu, en una zona rural en la que el 80% de la població no pot alimentar-se suficientment perquè les collites son molt minses: es tracta de procurar formació als agricultors per a enriquir els terres, a plantar amb llavors no degenerades, de tal manera que puguin fer més endavant una cooperativa. Ajudarà a unes 450 persones de la diòcesi de Kisantu, una cinquantena de famílies.

Mons. Vives visita la comunitat cristiana a Betlem en la Trobada de bisbes a Terra Santa

2016 01 09 pregaria vespres NativitatEls Bisbes d’Europa, Amèrica del Nord i Sud-Àfrica que formen part de la Coordinadora de les Conferències Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa van visitar el dissabte 9 de gener Taybeh, a prop de Jerusalem, on van celebrar l’Eucaristía a l’església parroquial, i el Patriarca Llatí de Jerusalem els va donar la benvinguda. Després de pasar per la Porta Santa de la Misericòrdia de l'església de la Nativitat a Betlem, resaren vespres junts.
Al vespre van tenir un primer coneixement de la situació a Cremisan a través dels liders locals, en preparació a la visita el matí de diumenge dia 10, de la Vall de Cremisan. El diumenge han visitat i escoltat la comunitat cristiana de Beit Jala en el relat de la pèrdua de les seves terres com a conseqüència de l’expropiació de les propietats per part d’Israel i la construcció d’un mur de separació en la Vall de Cremisan.

Aquesta pèrdua és determinant per a moltes famílies, ja que les terres suposen el mitjà de vida i es veu en una situació crítica. Les pregàries, que s’estan celebrant des de l’any 2011, les pressions internacionals i de la mateixa Coordinadora i les demandes reiterades no han aconseguit aturar la construcció del mur. Beit Jala és una de les ciutats palestines més antigues, a les faldes d’una muntanya d’oliveres centenaries, vinyes i arbres fruiters, molt a la vora de Betlem.

Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, que forma part d’aquesta coordinadora en qualitat de representant de la Conferencia Episcopal Española, ha explicat que: “anem a donar suport moral, a dir-los-hi: estem amb vosaltres, no us oblidem.... i segurament convidría ajudar en l’orígen dels problemes, perquè és allà on es trovarien molt més l’ajut, perquè és on tenen la família i la vida. Tant de bó que poguessim contribuïr, una mica ni que fos, a la pau i al respecte a les minories”. Així ho han fet el matí de diumenge, en la missa que els bisbes han concelebrat a la parròquia de l'Anunciació a Beit Jala, compartint la pregària amb els cristians de la comunitat. 

A la tarda de diumenge començaran la seva visita a Jordània, un dels objectius d’aquest viatge de suport, on hi ha acollits els refugiats que s’han vist forçats a abandonar les seves llars com a resultat del conflicte bèl.lic actual entre Síria i Iraq. Com ha recordat Mons. Vives, la trobada comença a Jordània perquè s’hi viu amb equilibris, “és un país petit que ha hagut de rebre un milió i mig de refugiats, i veu els límits de la seva capacitat d’acollida. Ara és la ONU, els paisos rics d’occident, som nosaltres, les persones que se sentin cridades, els que hem d’ajudar”. La major part dels refugiats provenen de Síria. Es mantindrà una trobada amb l’església local de Jordània, ja que la reunió d’enguany se centra en la situació de cristians vulnerables, especialment aquells que s’han vist forçats a fugir de la seva terra natal i cercar refugi en d’altres llocs. 

La Coordinadora de les Conferències Episcopals d’Europa, Amèrica del Nord i Sud-Àfrica té com a objectiu el pelegrinatge, la pregària i la pressió. No té com a objectiu recaptació de fons econòmics o la construcció de projectes, malgrat que una consideravle inversió per al desenvolupament i el creixement dels pelegrinatges són conseqüència directa de la visita dels bisbes. La pregària és l’ànima de la reunió anual, amb la celebració diària de l’Eucaristía, sovint en diferents ritus, i la celebració en comú de la pregària de la Litúrgia de les Hores.

El dijous i divendres, 7 i 8, alguns bisbes van fer la visita als territoris de Gaza, a la petita comunitat cristiana que hi viu, i van celebrar l’Eucaristía a la parròquia de la Sagrada Família, es van trobar amb els fidels de la parròquia, visitar les Germanes del Sant Rosari i les Missioneres de la Caritat, i els projectes que hi ha en marxa per ajudar a reconstruir la vida després de la guerra de 2014. Després d’aquell esclat de violència han mort més de 2.000 habitants de Gaza, uns 500 d’ells infants. La comunitat cristiana allà és d’unes 2.500 persones, 200 catòliques.
Mons. Vives va poder, juntament amb José Gabriel Vera Beorlegui, director de la Comissió Episcopal de Medios de Comunicación i de la Oficina de Premsa de la Conferencia Episcopal Española, visitar i pregar a l'Església de la Nativitat el dissabte dia 9.

Bisbes participants l’any 2016 en la Coordinadora de les Conferències Episcopals en suport de l'Església a Terra Santa
 

Anglaterra i Gal·les, Bisbe Declan Lang, que actua de Coordinador
Espanya i Andorra, Arquebisbe Joan-Enric Vives
Canadà, Lionel Gendron
Estats Units d’Amèrica, Bisbe Oscar Cantu
Alemanya, Bisbe Thomas Renz
França, bisbe Michel Dubost
Irlanda, Bisbe John McAreavey                 
Itàlia, Bisbe Rodolfo Cetoloni
Escandinàvia, Bisbe Pierre Bürcher
Escòcia, Bisbe William Nolan
Sud Àfrica, Bisbe Stephen Brislin
Suïssa, Bisbe Fèlix Gmur
Comissió dels Bibes de les Conferències Episcopals d’Europa, Bisbe William Kenney
Església d’Anglaterra, Bisbe Chrisophter Chessun.

Mn. Navarri i Mn. Elvira, Missioners d'Urgell de la Misericòrdia

El 10 de febrer, Dimecres de Cendra, el Vicari General d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, i el Vicari episcopal per a l’Acció Pastoral, Mn. Antoni Elvira, van rebre oficialment del Sant Pare durant l’Eucaristia d’inici de la Quaresma, l’encàrrec solemne de ser Missioners de la Misericòrdia.
Mn. Navarri i Mn. Elvira van ser escollits, a proposta de l’Arquebisbe Joan-Enric, pel Papa Francesc per ser “signe viu de com el Pare acull tots els qui estan a la recerca del seu perdó”, junt amb altres 21 preveres de la resta de Diòcesis de Catalunya. La vigília del Dimecres de Cendra, el Papa rebrà al Vaticà tots els Missioners nomenats per parlar amb ells del servei que se’ls demana, pel qual “seran els artífexs davant de tots d’una trobada carregada d’humanitat, font d’alliberament, rica de responsabilitat, per a superar els obstacles i reprendre la vida nova del Baptisme”, tal com avançava el Sant Pare a la Butlla Misericordiae Vultus en convocar la celebració de l’Any Jubilar de la Misericòrdia.
Entre altres atribucions especials, els Missioners de la Misericòrdia podran sobretot organitzar “missions per al poble” anunciant l’alegria del perdó, celebraran el sagrament de la Reconciliació podent absoldre de tots els pecats reservats a la Santa Seu, i podran ser predicadors convincents de la misericòrdia del Senyor.
“El nomenament del Sant Pare és una responsabilitat molt gran que demana posar-hi els cinc sentits per tal de fer-ho bé, i alhora em provoca un profund sentiment d’agraïment per haver estat escollit per ser un instrument de la gràcia de Déu”, explica Mn. Elvira; i també Mn. Navarri comparteix aquest sentiment d’agraïment per una designació que “és una crida i un estímul personal a viure amb més intensitat i disponibilitat l’Any Jubilar de la Misericòrdia, que personalment considero com una inspiració gran del Papa i un temps molt oportú, escaient i necessari per a l’Església”.
Tots dos coincideixen també en assenyalar que un dels aspectes més importants de la missió que hauran de dur a terme és ser portadors de l’alegria del perdó, celebrar el sagrament de la reconciliació, especialment a les celebracions penitencials on siguin cridats a participar-hi, i poder absoldre de tots els pecats, inclosos aquells l’absolució dels quals està reservada a la Santa Seu. També seran ser predicadors destacats de la misericòrdia del Senyor a tots els diocesans i als llocs on se’ls requereixi com a Missioners, així com a les activitats relacionades amb l’Any de la Misericòrdia que es puguin anar concretant en els propers mesos.

Obertura de l'Any jubilar de la Misericòrdia a la diòcesi d'Urgell

Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d'Urgell, ha obert solemnement la porta de la misericòrdia de la Catedral de Santa Maria d'Urgell al migdia de diumenge 13 de desembre i així ha obert simbòlicament també l'Any de la Misericòrdia a la diòcesi d'Urgell. A la mateix hora s'obrien les portes a la Basílica del Santuari de la M. de Déu de Núria, del Sant Crist de Balaguer i de la Basílica de la M. de Déu de Valldeflors a Tremp pels delegats, Mn. Joan Perera, Mn. Pau Vidal i Mn. Joan Antoni Mateo, respectivament. Ahir migdia el mateix Arquebisbe i Copríncep la va obrir a la Basílica Santuari de la M. de Déu de Meritxell, a causa de les eleccions comunals del dia 13 a Andorra.

La celebració, molt participada pels fidels, començà a l'entrada de la Catedral, on l'Arquebisbe ha recordat als fidels presents que "Crist és la Porta" que ens obre i regala la bondat i la misericòrdia de Déu. Les portes han estat engalanades amb una garlanda de flors i de boix arranjada per a l'ocasió i en cada entrada del temple hi ha una banderola indicativa de la celebració del 'Any de la Misericòrdia que hi restarà tot l'any.

Junts han pregat i després d'empènyer les portes, Mons. Joan-Enric ha entrat portant els Evangelis i encapçalant la processó, amb el cant propi d'aquest Any, "Misericordes sicut Pater" (Miericordiosos com el Pare), seguit dels Canonges i sacerdots, religiosos i els fidels. Han proclamat l'Evangeli, llegit un fragment de la Butlla i renovat la gràcia del baptisme que fou per a cada cristià la seva porta personal d'entrada a la fe i a la comunió dels fills de Déu.

A l'homilia del Diumenge III d'Advent, Mons. Joan-Enric Vives ha explicat la significació d'entrar per la porta, i esdevenir portes per als altres. Al món trobem monstruositats però qui entra per la porta troba el Crist i se salva, remarcant que aquest és el significat de la portalada romànica de la Catedral de Sta. Maria d'Urgell del segle XII. I explicà el significat de la paraula misericòrdia. És el nom de Déu, que alhora ens crida a viure-la nosaltres duent a terme el manament de Jesús: "Sigueu misericordiosos com el Pare celestial" i això en la vida personal de cada cristià. Acollir la misericòrdia de Déu i esdevenir misericordiosos, "amb obres i no només amb paraules". I ha repassat breument les 14 obres de misericòrdia corporals i espirituals, que són un compendi de la vida compromesa del cristià. Finalment ha demanat que tinguessin molt present la Mare de Déu, a qui està dedicada la Catedral, ja que Ella és "la Reina i Mare de Misericòrdia" com diem a la Salve, i li demanem que "giri vers nosaltres aquests ulls seus tan misericordiosos".

Al final de la missa, l'Arquebisbe ha dispensat a tots els presents la benedicció Papal per concessió del Papa Francesc i tots han cantat amb devoció la Salve Regina.
Els fidels podran guanyar la indulgència plenària, una vegada al dia, durant el Jubileu extraordinari de la Misericòrdia, aplicable també en sufragi dels fidels difunts, complint les condicions acostumades. Els ancians, els malalts i tots els qui, per causa greu, estiguin impedits també podran guanyar des de casa la indulgència plenària tot pregant i oferint els dolors i sofrences de la seva pròpia vida.



AnyMisericordia