Decret de la Penitenciaria Apostòlica sobre les indulgències concedides en l'any de l'Eucaristia

El més gran dels miracles (cf. solemnitat del Santíssim Cos i Sang de Crist, Ofici de lectura, segona lectura) i memorial suprem de la Redempció realitzada per Nostre Senyor Jesucrist mitjançant la seva sang, l'Eucaristia, en quant sacrifici i en quant sagrament, produeix de manera indefectible la unitat de l'Església, la sosté amb la força de la gràcia sobrenatural, la inunda d'alegria inefable i és una ajuda sobrenatural per a alimentar la pietat dels fidels i impulsar-los cap a l'augment de la seva vida cristiana, més encara, cap a la perfecció.

En consideració d'això, el Summe Pontífex Joan Pau II, mogut per la seva sol·licitud per l'Església, per a promoure el culte públic i privat al Santíssim Sagrament, amb la carta apostòlica Mane nobiscum Domine, del 7 d'octubre de 2004, va establir que se celebri a tota l'Església un any específic, anomenat «Any de l'Eucaristia».

A més, durant aquest any, per a impulsar els fidels a un coneixement més profund i un amor més intens a l'inefable «Misteri de la fe», a fi que obtinguin fruits espirituals cada vegada més abundants, el mateix Sant Pare, en l'audiència concedida als responsables de la Penitenciaria Apostòlica sotasignants, el passat 17 de desembre, va voler enriquir amb indulgències alguns actes peculiars de culte i devoció al Santíssim Sagrament, segons s'indica a continuació:


1. Es concedeix la indulgència plenària a tots i cadascun dels fidels, amb les condicions habituals (és a dir, confessió sacramental, comunió eucarística i oració per les intencions del Summe Pontífex, amb el cor totalment desenganxat de l'afecte a qualsevol pecat), cada vegada que participin amb atenció i pietat en una funció sagrada o en un exercici pietós realitzats en honor del Santíssim Sagrament, solemnement exposat o reservat en el sagrari.


2. Així mateix, es concedeix, amb les condicions abans recordades, la indulgència plenària als sacerdots, als membres dels instituts de vida consagrada i de les societats de vida apostòlica, i als altres fidels que per llei han de resar la litúrgia de les Hores, així com als qui solen resar l'Ofici diví només per devoció, cada vegada que, al final de la jornada, resin amb fervor, en comú o de forma privada, Vespres i Completes davant el Santíssim Sagrament exposat a la veneració dels fidels o reservat en el sagrari.


Els fidels que, per malaltia o altres causes justes, no puguin visitar el Santíssim Sagrament de l'Eucaristia en una església o oratori, podran obtenir la indulgència plenària a casa seva o allà on es trobin a causa de l'impediment si, amb total rebuig de qualsevol pecat, com s'ha dit abans, i amb la intenció de complir, quan sigui possible, les tres condicions habituals, realitzen una visita espiritual, amb el desig del cor, amb esperit de fe en la presència real de Jesucrist en el Sagrament de l'altar, i resen el Parenostre i el Credo, afegint una jaculatòria a Jesús sagramentat (per exemple, «Beneït i lloat sigui el Santíssim Sagrament de l'altar»).


Si ni tan sols això poguessin fer, rebran la indulgència plenària si s'uneixen amb desig interior als qui practiquen de manera ordinària l'obra prescrita per a la indulgència i ofereixen a Déu misericordiós les malalties i les dificultats de la seva vida, tenint també ells el propòsit de complir, quan els sigui possible, les tres condicions habituals.


Els sacerdots que exerceixen el ministeri pastoral, sobretot els rectors, tenint presents els «Suggeriments i propostes» publicats el 15 d'octubre de 2004 per la Congregació per al Culte Diví i la disciplina dels Sagraments, informaran de la manera més convenient els seus fidels sobre aquestes saludables disposicions de l'Església, estiran disponibles amb esperit sol·lícit i generós per a escoltar les seves confessions, i, en els dies establerts per a la utilitat dels fidels, dirigiran de manera solemne el rés públic d'oracions a Jesús sagramentat.


Finalment, en impartir la catequesi, que exhortin els fidels a donar amb freqüència testimoniatge obert de fe i d'amor al Santíssim Sagrament, com es proposa en la concessió general IV de l'«Enchiridion indulgentiarum», tenint presents també les altres concessions del mateix «Enchiridion»: n. 7, adoració i processó eucarística; n. 8, comunió eucarística i espiritual; n. 27, primera missa dels neosacerdots i celebracions jubilars d'ordenació sacerdotal i episcopal.

Aquest decret té vigència durant l'Any eucarístic, a partir del dia mateix de la seva publicació a «L'Osservatore Romano», no obstant qualsevol disposició contrària.

Donat a Roma, a la seu de la Penitenciaria Apostòlica, 25 de desembre de 2004, Solemnitat del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist.

 

Card. James Francis STAFFORD, Penitencier Major

Gianfranco GIROTTI, o.f.m.conv., Regent