Carta del Papa Benet XVI adreçada als Preveres d'arreu del món amb motiu de l'Any Sacerdotal

En el 150è aniversari de la mort de Sant Joan Maria Vianney, el sant Rector d'Ars i Patró dels Preveres

Ciutat del Vaticà, 16 de juny de 2009

Estimats germans en el Sacerdoci,

He resolt convocar oficialment un "Any Sacerdotal" en ocasió del 150è aniversari del "dies natalis" de Joan Maria Vianney, el sant patró de tots els rectors del món, que començarà el divendres 19 de juny de 2009, solemnitat del Sagrat Cor de Jesús -jornada tradicionalment dedicada a l'oració per a la santificació del clergat-. Enguany desitja contribuir a promoure el compromís de renovació interior de tots els sacerdots, perquè el seu testimoni evangèlic en el món d'avui sigui més intens i incisiu, i es conclourà en la mateixa solemnitat del 2010.
"El Sacerdoci és l'amor del cor de Jesús", repetia ben sovint el sant rector d'Ars. Aquesta commovedora expressió ens dóna peu per reconèixer amb devoció i admiració l'immens do que suposen els sacerdots, no sols per a l'Església, sinó també per a la humanitat mateixa. Tinc presents tots els preveres que amb humilitat repeteixen cada dia les paraules i els gestos de Crist als fidels cristians i al món sencer, identificant-se amb els pensaments, desitjos i sentiments, així com amb l'estil de vida. Com no destacar-ne els esforços apostòlics, el servei infatigable i ocult, la caritat que no exclou ningú? I què dir de la fidelitat entusiasta de tants sacerdots que, malgrat les dificultats i incomprensions, perseveren en la vocació d'«amics de Crist», cridats personalment, elegits i enviats per Ell?

Encara conservo en el cor el record del primer rector amb qui vaig començar el meu ministeri com a jove sacerdot: va ser per a mi un exemple de lliurament sense reserves al propi ministeri pastoral, arribant a morir quan portava el viàtic a un malalt greu. També repasso els innumerables germans que he conegut al llarg de la vida i últimament en els viatges pastorals a diverses nacions, compromesos generosament en l'exercici quotidià del seu ministeri sacerdotal.

Però l'expressió utilitzada pel sant rector d'Ars evoca també la ferida oberta al Cor de Crist i la corona d'espines que el circumda. I així, penso en les nombroses situacions de patiment que afligeixen a molts sacerdots, perquè participen de l'experiència humana del dolor en les seves múltiples manifestacions o per les incomprensions dels destinataris mateixos del seu ministeri: Com no recordar tants sacerdots ofesos en la seva dignitat, obstaculitzats en la seva missió, de vegades fins i tot perseguits fins a oferir el suprem testimoniatge de la sang?