Benvolguts amics, l'alegria està íntimament unida a l'amor; ambdós són fruits inseparables de l'Esperit Sant (cf. Ga 5,23). L'amor produeix alegria, i l'alegria és una forma de l'amor. La beata mare Teresa de Calcuta, recordant les paraules de Jesús: «Fa més feliç donar que rebre» (Ac 20,35), deia: «L'alegria és una xarxa d'amor per a capturar les ànimes. Déu estima qui dóna amb alegria. I qui dóna amb alegria dóna més.» El servent de Déu Pau VI va escriure: «En Déu mateix, tot és alegria perquè tot és un do» (Ex. ap. Gaudete in Domino, 9 de maig de 1975).
Pensant en els diferents àmbits de la vostra vida, voldria dir-vos que estimar significa constància, fidelitat, tenir fe en els compromisos. I això, en primer lloc, amb les amistats. Els nostres amics esperen que siguem sincers, lleials, fidels, perquè l'amor veritable és perseverant també i sobretot en les dificultats. I el mateix val per al treball, els estudis i els serveis que exerciu. La fidelitat i la perseverança en el bé porten a l'alegria, encara que aquesta no sigui sempre immediata.
Per entrar en l'alegria de l'amor estem cridats també a ser generosos, a no conformar-nos a donar el mínim, sinó a comprometre'ns a fons, amb una atenció especial pels més necessitats. El món necessita homes i dones competents i generosos, que es posin al servei del bé comú. Esforceu-vos per estudiar amb seriositat; conreeu els vostres talents i poseu-los des d'ara al servei del proïsme. Cerqueu la manera de contribuir, allí on estigueu, perquè la societat sigui més justa i humana. Que tota la vostra vida estigui impulsada per l'esperit de servei, i no per la recerca del poder, de l'èxit material i dels diners.
A propòsit de generositat, he d'esmentar una alegria especial: és la que se sent quan es respon a la vocació de lliurar tota la vida al Senyor. Estimats joves, no tingueu por de la crida de Crist a la vida religiosa, monàstica, missionera o al sacerdoci. Tingueu la certesa que omple d'alegria els qui, dedicant-li la vida des d'aquesta perspectiva, responen a la seva invitació a deixar-ho tot per quedar-se amb ell i dedicar-se amb tot el cor al servei dels altres. De la mateixa manera, és gran l'alegria que ell regala a l'home i a la dona que es donen totalment l'un a l'altre en el matrimoni per a formar una família i convertir-se en signe de l'amor de Crist per la seva Església.
Voldria esmentar un tercer element per entrar en l'alegria de l'amor: fer que creixi en la vostra vida i en la vida de les vostres comunitats la comunió fraternal. Hi ha un vincle estret entre la comunió i l'alegria. No en va sant Pau va escriure la seva exhortació en plural; és a dir, no s'adreça a cadascú en singular, sinó que afirma: «Viviu sempre contents en el Senyor!» (Fl 4,4). Només junts, vivint en comunió fraternal, podem experimentar aquesta alegria. El llibre dels Fets dels Apòstols descriu així la primera comunitat cristiana: «Partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor» (Ac 2,46). Apliqueu-vos també vosaltres a fons perquè les comunitats cristianes puguin ser llocs privilegiats on es comparteixi, s'atengui i es cuidin els uns als altres.