Al final potser quedarà en el nostre cor la pregunta de si és possible viure de veritat amb alegria fins i tot enmig de tantes proves de la vida, especialment les més doloroses i misterioses; de si seguir el Senyor i fiar-se'n dóna sempre la felicitat.
La resposta ens la poden donar algunes experiències de joves com vosaltres que han trobat precisament en Crist la llum que permet donar força i esperança, també enmig de situacions molt difícils. El beat Pier Giorgio Frassati (1901-1925) va experimentar tantes proves en la seva breu existència! Una d'elles concernia a la seva vida sentimental, que l'havia ferit profundament. Precisament en aquesta situació, va escriure a la seva germana: «Tu em preguntes si sóc alegre; i com no podria ser-ho? Mentre la fe em doni la força estaré sempre alegre. Un catòlic no pot deixar de ser alegre. [...] El fi per al qual hem estat creats ens indica el camí que, encara que estigui sembrat d'espines, no és un camí trist, és alegre fins i tot també a través del dolor» (Carta a la germana Luciana, Torí, 14 de febrer de 1925). I el beat Joan Pau II, en presentar-lo com a model, va dir d'ell: «Era un jove d'una alegria contagiosa, una alegria que superava també tantes dificultats de la seva vida» (Discurs als joves, Torí, 13 d'abril de 1980).
Més pròxima a nosaltres, la jove Chiara Badano (1971-1990), recentment beatificada, va experimentar com el dolor pot ser transfigurat per l'amor i estar habitat per l'alegria. A l'edat de 18 anys, en un moment en què el càncer la feia patir de manera particular, va pregar l'Esperit Sant perquè intercedís pels joves del seu Moviment. A més de la seva curació, va demanar a Déu que il•luminés amb el seu Esperit a tots aquells joves, que els donés la saviesa i la llum: «Va ser un moment de Déu: patia molt físicament, però l'ànima cantava» (Carta a Chiara Lubich, Sassello, 20 de desembre de 1989). La clau de la seva pau i alegria era la confiança plena en el Senyor i l'acceptació de la malaltia com a expressió misteriosa de la seva voluntat per al seu bé i el dels altres. Sovint repetia: «Jesús, si tu ho vols, jo també ho vull.»
Són dos senzills testimonis, entre molts altres, que mostren que el cristià autèntic no està mai desesperat o trist, fins i tot davant les proves més dures, i mostren que l'alegria cristiana no és una fugida de la realitat, sinó una força sobrenatural per a fer front i viure les dificultats quotidianes. Sabem que Crist crucificat i ressuscitat és amb nosaltres, és l'amic sempre fidel. Quan participem en els seus sofriments, participem també en la seva alegria. Amb ell i en ell, el sofriment es transforma en amor. I aquí es troba l'alegria (cf. Col 1,24).