En el diumenge després de Nadal, l’Església vol que mirem amb ulls de fe i d’amor, per tal d’imitar-ne les virtuts, aquells que ens són proposats com a inspiradors de la vida de família, aquells que santificaren la llar modèlica de Natzaret per descobrir-hi els grans valors familiars i d’estimació que el Fill de Déu ha santificat en venir al món. Jesús, Maria i Josep són models d’unió, de convivència, de laboriositat, d’obertura, de respecte, de pregària i d’amor mutu.

L’agost passat, a Irlanda, el Papa Francesc va donar novament un gran estímul a la família, i les va anomenar “esperança de l’Església i del món”. I va afirmar que és l'amor de Crist, el que ho renova tot, i el que fa possible el matrimoni i un amor conjugal caracteritzat per la fidelitat, la indissolubilitat, la unitat i l'obertura a la vida. “En tota societat, les famílies generen pau, perquè ensenyen l'amor, l'acceptació i el perdó, que són els millors antídots contra l'odi, els prejudicis i la venjança que enverinen la vida de les persones i les comunitats". I va destacar que "les famílies estan cridades a continuar creixent i avançant a tot arreu, fins i tot enmig de dificultats i limitacions, tal com ho han fet les generacions passades”.

De fet, entre les realitats més valorades, es va mantenint des de fa anys en els primers llocs, la família. Hem de fer molt per la pròpia família, i per totes les famílies en general, però a ningú no se li escapa que les legislacions i els poders públics poden ajudar o entorpir molt el desenvolupament harmònic de la vida familiar, la poden prioritzar o la poden minar i fins destruir. És lògic que els ciutadans reclamem polítiques de suport a la família i ens posem en guàrdia davant tot allò que la pot destruir o banalitzar.

Resulta actual el que la Comissió dels Episcopats de la Comunitat Europea (CCEE) va demanar ja fa uns anys a la Unió Europea (UE). Es vol que la familia sigui una prioritat de tots els Estats europeus, i va elevar unes propostes detallades per a una estratègia familiar que converteixi Europa en “la regió del món més amiga de la família”. La reforma social volguda per a Europa ha de contemplar les necessitats de les famílies, fent que sigui element primordial d’atenció i de suport. Les legislacions europees haurien de vetllar per la protecció social, el temps de treball, la compaginació entre treball i vida familiar, els horaris més raonables, la igualtat més real entre homes i dones, l’habitatge per a tothom, la competitivitat justa, les oportunitats per a infants i joves, la formació professional, la sanitat universal, la valoració dels ancians, que són cada cop més nombrosos, l’acollida de les famílies refugiades, el desenvolupament i altres àrees que tenen un gran impacte sobre les famílies.

La promoció de la família en darrer terme farà que els ciutadans europeus siguin més feliços, promourà una major cohesió social, tindrà un efecte positiu en la salut pública i, d’aquesta manera, contribuirà a invertir la disminució de l’índex de natalitat a la Unió Europea. És un bon pensament per al nou any que encetem.

Amb agraïment per l’any 2018 que acomiadem, amb esperit de conversió pel que no hem fet bé, a tots us desitjo un feliç Any nou, ple de la Pau del Crist!