Acollint el misteri de l'Encarnació del Senyor, i per captar millor aquest esdeveniment que canvià la història, el Papa Francesc ens acaba d’enviar la Carta "El bell signe del pessebre" (Admirabile signum) sobre el significat i el valor del pessebre, i ens anima a contemplar-lo amb fe i profunditat, i a transmetre aquesta fe de pares a fills. Us en subratllo alguns punts essencials:
  • El pessebre és l’Evangeli fet vida. L'escenificació del naixement de Jesús sorgeix de l’Escriptura i ens posa en camí, atrets per Crist, “ajagut en una menjadora”, que "s’ha fet home per trobar cada home".
  • St. Francesc d’Assís inventà el primer pessebre (Greccio, 1223) perquè volia "contemplar" la fragilitat de l'Infant Jesús. Fou un "pessebre vivent" amb els camperols, que a tothom omplí d’una alegria indescriptible. Després van celebrar l'Eucaristia, allà mateix, mostrant el vincle entre l'Encarnació i l'Eucaristia. Un dels presents fins i tot "va veure" Jesús en aquella menjadora (reporta Tomàs de Celano, biògraf del sant).
  • El pessebre manifesta la tendresa de Déu, que essent el Creador "s'abaixa a la nostra petitesa". El pessebre és una invitació a “sentir”, a “tocar” la pobresa que el Fill de Déu va triar per a si mateix, en la seva encarnació, i una crida a trobar-lo i servir-lo en els germans necessitats.
  • Tota la Creació participa en la festa de la vinguda de Jesús: el cel estrellat, els paisatges, els animals, els pastors, els mags... (pensem en la lletra originària de la nadala “El cant dels ocells”). I també nosaltres som cridats a posar-nos en camí per arribar a la cova i adorar el Senyor.
  • Maria ho conservava tot en el seu cor. És la mare que contempla el seu Fill i el mostra a tots els qui vénen a visitar-lo. És mestra de contemplació.
  • Josep és representat com a custodi de la família, al costat de Maria, en una actitud de protecció de l'Infant i de la seva mare. Mai no es cansa de protegir. Fou el primer educador de Jesús infant i adolescent. I com a home just va confiar sempre en la voluntat de Déu i la va posar en pràctica.
  • Hi ha d’altres figures al pessebre, sobretot les de captaires i “gent que no coneixen altra abundància que la del cor", però que "estan a prop de l’Infant Jesús per dret propi, sense que ningú pugui fer-los fora o allunyar-los", diu el Papa. I altres figures que expressen que en aquest nou món inaugurat per Jesús hi ha espai per a tot el que és humà i per a tota criatura.
  • I quan per Nadal col·loquem la figura central de l'Infant Jesús "el cor de la menjadora comença a bategar". "Déu es presenta així, en un nen, per ser rebut en els nostres braços". Déu Creador amaga el seu poder en la debilitat i en la fragilitat, i "suscita alegria i sorpresa, perquè ens posa davant el gran misteri de la vida".
  • Els Reis Mags ens recorden la nostra missió evangelitzadora. Cada cristià ha de ser evangelitzador. Ells "ensenyen que es pot començar des de molt lluny per arribar a Crist". “Ells no dubten a posar-se de genolls i adorar-lo".
El Papa Francesc ens convida a prendre consciència del gran do que se'ns ha donat en transmetre'ns la fe, i ens fa sentir el deure i l'alegria de transmetre als fills i als néts la mateixa experiència. El que compta és que el pessebre parli a la nostra vida. En tot lloc i de tota manera, encara que sempre sigui igual, el pessebre parla de l'amor de Déu, el Déu que s'ha fet Infant per dir-nos que està a prop de tot ésser humà, sigui quina sigui la seva condició.
Mosaic del P. Marko Ivan Rupnik a St. Julià de Lòria (Andorra)Ens diu l’Evangeli: “No tingueu por!
Us anuncio una nova que portarà al poble una gran alegria:
Avui a la ciutat de David us ha nascut un Salvador,
que és el Messies, el Senyor.
Les seves senyes són aquestes:
trobareu un infant en bolquers, ajagut en una menjadora”. (Lc 2,10-12)
 
Nadal ja és molt proper.
Us desitjo unes joioses festes de Nadal a tots!
Que Déu us ompli dels dons de la pau i de l’alegria,
perquè els puguem compartir en el nostre món.

El Naixement del Fill de Déu a Betlem ens revela
el gran do de la misericòrdia divina per la humanitat
i ens empeny a un renovat compromís
de servei i d’amor envers tothom.

El Papa Francesc ens diu,
en un recent document sobre el Pessebre (Admirabile signum),
que l'escenificació del naixement de Jesús
sorgeix de les pàgines de la Sagrada Escriptura
per convidar els homes
a posar-se en camí atrets per Crist,
que "s’ha fet home per trobar a cada home".

“El pessebre parla de l'amor de Déu, de la seva tendresa,
el Déu que s'ha fet Infant
per dir-nos que està a prop de tot ésser humà,
sigui quina sigui la seva condició”.
A prop per consolar-nos i per salvar-nos.

Gaudim del goig de ser fills de Déu
i germans els uns dels altres, en Jesucrist.

A tots, un record ple d’amistat,
amb els meus millors desitjos
d’unes Santes i Joioses festes de Nadal!
Amb la meva benedicció per a les vostres famílies,

+Joan-Enric Vives,
Arquebisbe d’Urgell
Preparant la festa de l’Amor de Déu que ve a nosaltres hem d’aprendre a fer-ho espiritualment, és clar, però també amb compromís de vida, amb dejuni autèntic i solidari, que s’ha de convertir en amor concret i compromès envers tothom. En aquests dies, i especialment en la solemnitat del Nadal, estem cridats a ser generosos amb els qui pateixen. Càritas amb la seva col·lecta ens recorda que el nostre compromís millora el món, i ens demana una ajuda concreta per als germans que passen necessitat, per fer més lluminosa la nostra vida, tal com diu el profeta Isaïes: “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment” (Is 58,7-8). El compromís fa més humana la nostra vida, i la fa semblant a la de Jesús que es féu pobre per nosaltres, per tal d’enriquir-nos a tots.

Càritas amb la seva imaginativa campanya de Nadal “Tots tenim un àngel”, ens esperona a convertir-nos en “àngels” (enviats) per a les persones que esperen un cop de mà, un estímul d’amor i de confiança. No podem oblidar els germans que passen necessitat, i convé ampliar aquesta “necessitat”: pobres, aturats, discapacitats, malalts, emigrants, els qui tasten l’amarguesa de la soledat... Ells truquen a les nostres portes, especialment en el Nadal. Si volem acollir autènticament la salvació de Jesús, que nasqué pobre a Betlem, n’hem de treure les conseqüències, i ajudar els qui ens necessiten. Fem-ho a través de Càritas. Actualment Càritas diocesana i les Càritas parroquials han crescut de 230 a 302 voluntaris, que dia a dia i des de les parròquies, han pogut ajudar durant aquest any més de 845 persones. Cada una té un rostre, una història, unes ferides per ser descobertes i guarides. Cada un d’ells és un fill de Déu que mereix ser estimat per nosaltres, com Déu l’estima. Les exclusions que genera la societat actual són de tipus econòmic, de ciutadania i de llaços socials, i ens hem de proposar vèncer-les entre tots. St. Pau exhorta: “No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé” (Rm 12,21).

Nadal és també un clam per la justícia i la pau: “A la terra Pau als homes que estima el Senyor” (Lc 2,14), cantaven els àngels. S’originen pobreses immenses amb la manca de pau. No podem oblidar les grans causes de violència i desordres arreu del món, especialment a Amèrica Llatina, amb qui tants lligams tenim en el nostre Bisbat. El Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM) va dir el passat 23 de novembre que donaven suport “a totes les iniciatives de diàleg per la pau que permetin reconstruir el malmès teixit social (en països com Bolívia, Colòmbia, Xile, Equador, Haití, Nicaragua i Veneçuela). Només amb l'amistat cívica i el compromís solidari, especialment, amb els més pobres i exclosos, podem enfrontar aquesta crisi per avançar cap a un futur compartit més esperançador". Es tracta de “derrotar la inseguretat, la corrupció, la impunitat, la violència i totes les llavors de mort. La violència no es combat amb la violència. Destruir els nostres països no és veritable solució. És hora d'actuar com a germans i no com a enemics". Ajudem i preguem en aquestes festes pels exclosos, per la pau i la justícia arreu del món. L’amor de Déu ha d’engendrar l’amor en nosaltres; només així serà autènticament Nadal.
Estem recollits, en actitud d’esperar la vostra vinguda, Senyor Jesús.
És Advent!, temps d’ulls oberts i de cors desitjosos de ser bons.
I Vós, Senyor, ens feu ofrena del millor dels regals,
el do d’una Mare tota Pura, tota vostra,
que no us ha negat mai res, que sempre ho ha esperat tot del Pare,
que no es guarda res per a Ella mateixa, que tot ho dóna pels fills.

Gràcies Senyor per la vostra Mare, la Verge Maria,
tan bella i tan propera, la Mare de l’Amor més Pur,
la Mare d’aquell “sí” generós a la voluntat de Déu,
que va canviar la sort de tota la humanitat,
perquè allà on abundava el pecat, naixent-hi Vós,
hi vingués la Vida que triomfa sobre la mort
i hi abundessin la gràcia i l’amor sense límits ni condicions.

Estem molt lluny de la puresa en les nostres vides
però Vós ens voleu omplir de llum i de salvació.
Estem enfangats i cansats de soroll i de mentides,
però Vós parleu amb la veritat que convenç.
Feu-nos sentir, Senyor, la vostra veu,
que és suau i que porta al repòs que tant anhelem...

Maria Immaculada ens mostra el que voleu fer amb tots nosaltres,
si ens deixem treballar per Vós, per l’Esperit,
si no posem obstacles a l’amor que tot ho venç,
si ens guiem per camins de pau, de servei i d’humilitat,
si posem els pobres en el centre del nostre interès.

Maria Immaculada ens ajuda a tots els qui vivim afeixugats
perquè trobem felicitat i repòs en Vós,
perquè escampem el joiós perfum de les bones obres
a tots els qui ens envolten.

Sense Vós no podem res, i amb Vós tot ho podem.
La mort i el pecat han estat vençuts
i ja no tenen la darrera paraula sobre la humanitat ni sobre el món.
La Immaculada brilla damunt nostre, vestida de sol,
i les estrelles la il·luminen.
És la Mare que a tots ens atreu, per dur-nos vers Vós,
per ensenyar-nos a viure com a germans
un amor sempre més gran i més joiós.
Gràcies per aquesta Mare de l’Amor més pur!