Acabem avui uns dies intensos de pregària de tots els cristians del món, per la cura de la Creació. Un “Temps de la Creació” que va començar l’1 de setembre, Jornada de Pregària per la Cura de la Creació, i es tanca avui, festa de St. Francesc d'Assís, patró de l'ecologia i autor del “Càntic de les criatures” que el Papa Francesc va manllevar per a titular la seva famosa encíclica, “Laudato si’”. Els cristians renovem a tot el món la nostra fe en Déu Creador i ens unim de manera especial en l'oració i el compromís en favor de la defensa de la casa comuna. Es compleixen 50 anys del Dia de la Terra, i alhora 5 anys de la publicació de l'encíclica Laudato si’ del Papa Francesc.

Els bisbes de la Comissió de Pastoral Social i Promoció humana de la CEE ens han ofert 4 claus per a la cura de la creació:

1.- Tenir cura de la fragilitat.- En temps de coronavirus, hem de demanar a Déu una autèntica revolució de les atencions per mostrar que l'autèntica cura de la vida i les relacions amb la natura és inseparable de la fraternitat i la justícia.

2.- Custodiar el creat.- Amb especial intensitat, hem de custodiar la casa comuna, construir una "cultura de la cura de la Creació”. I l'ecologia també suposa la cura de les riqueses culturals de la humanitat.

3.- Tenir cura del proïsme.- Les professions que tenen cura del proïsme testimonien la grandesa de la humanitat. Les famílies i les organitzacions socials han respost a l'impacte social de la pandèmia, i l'Església, des de la seva profunda humilitat, s'ha mostrat "experta en humanitat" (St. Pau VIè.).

4.- Espiritualitat de la cura.- La pau interior, la profunditat del cor, l'experiència de sentir-se cuidat per Déu, són condicions bàsiques per a la contemplació agraïda del món i per a la cura de la fragilitat dels pobres i del medi ambient.

La pandèmia ha posat en relleu que en som de vulnerables i interconnectats, actualment. Si no tenim cura els uns dels altres, començant pels últims, pels que estan més afectats, fins i tot en la creació, no podrem curar el món. El creient, contemplant el proïsme com un germà i no com un estrany, el mira amb compassió i empatia, no amb menyspreu o enemistat.

Als 5 anys de la Laudato si’, l’actual pandèmia dóna la raó al Papa Francesc quan reclamava que donéssim major importància a la preocupació ecològica. “El missatge de l’encíclica és profètic”, diu Augusto Zampini, del Dicasteri per al Servei al Desenvolupament Humà Integral, de la Santa Seu. Les injustícies provocades pel canvi climàtic no han estat fins ara denunciades de forma bella i responsable, com ho ha fet el Papa. Els qui més se’n ressenten del canvi climàtic són els més vulnerables, els qui no són capaços de protegir-se. Caldrà, doncs, anar a les arrels d’aquesta injustícia, si volem frenar les seves tràgiques conseqüències. Seguint l’estela de St. Francesc, hem de canviar la nostra sensibilitat amb la creació. El Papa ofereix una mirada sobre la connectivitat de les persones, animals, ecosistemes... La pandèmia del coronavirus és com un crit de la naturalesa que espera que les persones l’escoltem i canviem la nostra forma de tenir-ne cura. El futur de les pròximes generacions passa per la preocupació ecològica que porta a prendre les mesures necessàries, com de fet ja s’està intentant amb el Covid-19. El coronavirus és un símptoma de la crisi integral que estem vivint, d’un planeta malalt.