El Copríncep Episcopal Mons. Joan-Enric Vives és rebut en audiència pel Papa Benet XVI a la Sala Clementina

A la sortida de la audiència va valorar les paraules del Sant Pare en declaracions als mitjans de comunicació:

"Amb molt de goig he pogut viure, aquest migdia, una audiència amb el Sant Pare Benet XVI en aquests darrers moments del seu Pontificat, quan ell després de l'audiència pública a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, ha rebut uns quans caps d'Estat a la Sala Clementina.
Jo hi anava en nom de tot el Principat d'Andorra i de la nostra Diòcesi. També hi portava lògicament Catalunya i Espanya al cor... Perquè tots nosaltres volem donar-li un gran adéu, i fem una acció de gràcies a Déu pel seu ministeri durant els darrers vuit anys.
De fet el Papa ha fet molt durant aquest vuit anys, en molts aspectes. De vegades els mitjans de comunicació ens en donen aspectes menys essencials, però en canvi ell ha estat un home de fe que ens ha regalat tres encícliques molt boniques sobre el Déu-Amor, sobre l'esperança, sobre la justícia social, sobre una economia que respongui a les necessitats de la persona humana. I per tant, això ens és un gran estímul per a viure la fe. Ell va convocar aquest Any de la Fe, per viure de cara a Déu i celebrar els 50 anys del Concili Vaticà II..

Jo he notat avui, prop seu, allò que ja sabíem del seu pensament, que no només s'ha de parlar de Déu, sinó que s'ha de parlar a Déu, amb Déu, perquè la pregària és molt important que amari la reflexió. Tot això, prop d'ell, un ho nota, ell ho irradia.

Ha estat una audiència molt càlida, on ell ha parlat molt personalment també, emocionat, però no és una persona sentimental que es deixi portar pels sentiments. És un teòleg, un home que ha exercitat molt la fe i la raó, i per tant un home que enraona molt els temes, enraona bé, hi posa sempre una punta d'humilitat, una punta de la certesa que li ve de Déu, que és la fe. I hi posa també un sentit de testimoniatge personal.

El Papa ens ha donat avui una nova i última gran lliçó: Que hem de servir Déu, servint també l'Església i tota la humanitat... amb un esperit humil sabent que tot depèn de Déu, i no de nosaltres.
I per tant, quan arriba el moment que les nostres forces s'afebleixen, també es pot servir el Senyor i estar a la Creu amb ell, però d'una altra manera, com ell vol fer a partir d'ara: amb la pregària, amb la intercessió.

En un dels moments de l'audiència privada, quan jo li explicava com ha estat d'important el seu Pontificat per al Principat d'Andorra, perquè s'ha signat el Concordat entre la santa Seu i el Principat, m'ha dit que portava Andorra al cor. A mi això m'emociona, en veure com ens recorda, que pregarà per nosaltres, com nosaltres pregarem per ell. Per tant, en aquests dies que ara vénen haurem de tenir molt present l'ajuda que hem de donar als cardenals pregant; perquè analitzin bé els signes dels temps, i què és el que avui s'està demanant de la seva Església, quins són els desafiaments més grans que la humanitat té avui.
I tot això mirar-ho sota la llum de la fe, de la gràcia de Déu, que ens fa veure el que és positiu, que la història va endavant, que Déu la porta, que el Senyor va amb nosaltres a la barca, com ell mateix ha dit. Per tant, sí que hi haurà problemes, sí que hi haurà coses que s'hauran de netejar, que s'han de millorar a l'Església , però tenim el Senyor amb nosaltres i amb Ell tot ho podem.

Certament, a partir d'ara, s'obren uns dies de reflexió que seran molt importants també per a nosaltres. Pensar els canvis que el Senyor vol dur a terme avui, les meravelles que vol realitzar amb les persones concretes que som els cristians. I encarar una mirada de present i de futur plena d'esperança, perquè de vegades mirem molt el que passa al nostre entorn, el que passa a Europa, a la nostra diòcesis, a Andorra, a Catalunya, o a Espanya... i a vegades tenim una mirada poc esperançada. En canvi el Papa ens convida a tenir una mirada catòlica, és a dir universal, ampla, d'admiració per tot allò que Déu va fent al llarg i ample de l'univers i a l'Església, en concret. Tanta gent bona, tants missioners, tants màrtirs, tanta gent que viu amb fidelitat el seu matrimoni, la seva família, l'amor als malalts, la gent consagrada que estima, que prega, que se sacrifica... I això és el que hem d'agrair per damunt de tot. Per tant, esperança en aquesta hora i també agraïment per un Papa que durant vuit anys ha servit la Seu de Pere amb tota donació fins al final.

Respecte d'aspectes més concrets, potser si que l'he vist una mica més envellit, més cansat, però també amb una cara joiosa. Estava content d'aquesta audiència d'avui de tantes mostres d'afecte i agraïment; el temps també hi ha ajudat –ell mateix ho ha dit- feia un dia esplèndid a Roma, per poder celebrar l'audiència a l'aire lliure. I després, s'ha mostrat molt deferent. El Papa escolta molt, mira els ulls. El Papa està atent a la persona del seu interlocutor, i en aquest sentit també ha pogut estar per tot allò que jo li explicava, que li agraïa, en nom de tots els diocesans i de tots els andorrans."

Sobre el clima que es viu a Roma i la seva percepció de com se sent el Papa, va considerar:

"És cert que hi ha hagut alguns articles, algunes persones, que des d'alguns mitjans de comunicació o des dels blogs informatius pretenen destacar només allò negatiu, allò que s'ha de renovar, aquell pecat que pot haver-se incrustat en el cor dels cristians. És cert que hi haurà coses a convertir i a renovar sempre, però potser això esta marcant massa aquestes hores darreres, quan no hauria de ser així, sinó que hem d'intentar tenir aquesta mirada de pau i de fermesa que té el mateix Sant Pare. Que en té molta de pau!. L'he trobat una persona plena de pau, que ha fet la seva missió, que ha discernit la voluntat de Déu, i ara se sotmet a aquesta voluntat. Ell troba a través de la seva consciència il·luminada per la gràcia allò que Déu li demana. Creu que ara ha de passar a un segon pla, ha de fer el relleu al seu successor i al Col·legi de Cardenals que l'han d'elegir, i que unes mans més joves portin el timó de l'Església, sempre amb el convenciment que és Crist mateix qui la condueix.".

 

Més informació:

Declaracions de Mons. Vives a Ràdio Principat:

Declaracions de Mons. Vives a "Diario de las 2" (RTVE):

Declaracions de Mons. Vives a Catalunya Ràdio: