Càritas Catalunya i altres entitats proposen una llei per acabar amb el “sensellarisme”

Entitats confessionals com Càritas Catalunya, Sant’Egidio i Sant Joan de Déu, amb entitats i tots els Partits polítics menys Vox van entrar al regis­tre del Parlament de Catalunya el dia 25 de gener de 2022 una pro­po­sició de llei de mesu­res tran­sitòries i urgents per a fer front i era­di­car el “sen­se­lla­risme” a Cata­lu­nya. Ha estat elaborada per diver­sos juris­tes de la UB i la UAB jun­ta­ment amb enti­tats soci­als que es dedi­quen a aquesta pro­blemàtica. La llei pre­veu­ria garan­tir a totes les per­so­nes sense llar, que podrien ser unes 18.000, un “espai resi­den­cial digne” en dos anys i un habi­tatge d’inserció social en cinc anys. Garantir un espai resi­den­cial digne, on s’hi pugui acce­dir les 24 hores del dia i que tin­gui con­di­ci­ons de vida pri­vada. A més, es garan­teix a tot­hom un títol de trans­port, buga­de­ria, con­signa, dutxa i ser­veis fune­ra­ris bàsics.

Es tracta d’una pro­posta impul­sada des del món acadèmic, que ha diri­git Antoni Milian i Mas­sana, catedràtic de Dret admi­nis­tra­tiu de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB), i amb la participació, entre altres, de Vicenç Aguado i Cudolà, catedràtic de Dret admi­nis­tra­tiu de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB). La pro­posta de text ha comp­tat amb el suport i la impli­cació plena d’enti­tats soci­als que es dedi­quen a la defensa dels drets de les per­so­nes sense llar com Assís Cen­tre d’Aco­llida, Fun­dació Arrels, Càritas Cata­lu­nya, la Comu­ni­tat de Sant’Egi­di i Sant Joan de Déu Ser­veis Soci­als.

L’objec­tiu és regu­lar per llei les actu­a­ci­ons i els ser­veis que les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques hau­rien de por­tar a terme al ter­ri­tori català per garan­tir els drets de les per­so­nes sense llar i per era­di­car aque­lla situ­ació. Cal remarcar que les perso­nes sense llar tenen els matei­xos drets que la resta de ciu­ta­dans, però no tenen una llei específica com sí que tenen altres col·lec­tius vul­ne­ra­bles. La llei es diri­geix al sen­se­lla­risme més dur i crònic, a les per­so­nes que es tro­ben en les tres pri­me­res cate­go­ries de l’escala euro­pea sobre exclusió resi­den­cial: les que viuen a l’espai públic sense domi­cili, les que per­noc­ten en albergs i pas­sen la resta del dia al car­rer i les que viuen i dor­men en refu­gis o cen­tres de ser­veis específics per a per­so­nes sense llar. S’adreça als muni­ci­pis de més de 20.000 habi­tants o que tenen més de 20 persones sen­se­llar cròniques.