Ordenació de prevere de Mn. Àlex Vargas i Mn. Jerrick Banzuela

El dia 24 de juny, a la tarda, a la S.E. Catedral de Sta. Maria d’Urgell, dins la solemnitat litúrgica del Sagrat Cor de Jesús, van rebre l'ordenació de prevere de mans de l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, els diaques d’Urgell Mn. Àlex Vargas i Mn. Jerrick Banzuela. Estigueren acompanyats per la seva família i per un bon grup de preveres i diaques d’Urgell i d’altres Bisbats amb seu a Catalunya, així com pels seus companys al Seminari diocesà d’Urgell i al Seminari Major Interdiocesà. Concelebraren l’Eucaristia el Rector del Seminari Major Interdiocesà, Mn. Armand Puig; el Rector del Seminari d’Urgell Mn. Gabriel Casanovas; els Vicaris Generals i Episcopal d’Urgell; Mn. Ignasi Navarri, Mn. Josep M. Mauri i Mn. Antoni Elvira; el Secretari general i Canceller de l’Arquebisbat de Madrid; el Rector de la Parròquia de Ntra. Sra. de la Paz de Madrid, on Mn. Àlex està acollit mentre realitza els seus estudis; el Provincial dels Carmelites de Catalunya i els Rectors de les parròquies on els nous ordenands han exercit el seu diaconat: Balaguer, Encamp i St. Julià de Lòria.

Solemnitzà els cants la coral filipina de Barcelona.

Després de l’Evangeli tingué lloc la crida dels ordenands amb la resposta generosa: “Sóc aquí!”. A la seva homilia l’Arquebisbe subratllà com es complia de nou la promesa de Déu al seu poble que en la festa del Sagrat Cor ens dona Exequiel: “Jo mateix buscaré les meves ovelles... les recolliré, les faré venir... Faré pasturar les meves ovelles i les duré a reposar. Buscaré l’ovella perduda”. Va destacar com l’Església diocesana d’Urgell pregava aquell dia amb amor i humilitat l’Esperit de Déu perquè li fossin donats dos nous ministres, pastors i sacerdots de Jesucrist, pastors missioners per a un temps d’anunci. Pastors amb esperit sinodal, que treballin per la comunió, la participació de tots i la missió”. Jesucrist és l’amor de Déu en els nostres cors (Romans). És el Pastor, el meu, el nostre Pastor, que vetlla pel ramat, que sempre estima, que es carrega a les espatlles el qui s’ha extraviat, li retorna la seva dignitat. I fa festa... (com per al fill pròdig), i com Joan baptista que porta sempre l’alegria al seu entorn.

Déu mai no nega l’Esperit Sant als qui li ho reclamen, i en aquell dia el donava als qui el demanaven per a aquells germans que serien ordenats.

Va subratllar com en temps d’eclipsi de Déu”, cal ser testimonis del seu amor. Els creients d’avui estem cridats a ser en el món signes creïbles i lluminosos de l’Evangeli, de les seves radicalitats i de les seves paradoxes, sense acomodar-nos a la mentalitat d’aquest món, en tants aspectes desorientat, molt individualista i egoista; que descarta els vulnerables... Un món que tendeix a allunyar els homes de Déu, fins a intentar eclipsar la seva glòria totalment... Per això avui torna a ser prioritari “testimoniar” la fe en Déu i l’amor de Déu. Per això necessitem sacerdots segons el Cor de Jesús, plens del seu amor, que acullen i posen en pràctica la cultura del tenir cura, del Déu de la vida. Aquesta és la missió de cada cristià i de tota l’Església, de tot sacerdot, revelar l’amor de Déu a una societat que el necessita tant, i que sovint no ho sap. Perquè l’amor ho és tot. “Déu és amor”, diu Sant Joan, i, si un estima, i estima molt i desinteressadament, sacrificadament, trobarà Déu, perquè ja viurà en Déu.

Per això va animar els nous preveres Jerrick i Àlex, rebent el do del ministeri presbiteral en la festa del Sagrat Cor de Jesús: a ser “Sacerdots, testimonis de l’amor de Déu”! L’amor no és, per als cristians, un compromís sec, una obligació; ni el fruit d’una decisió ètica o la conclusió d’una idea filantròpica, sinó la resposta a l’amor amb què Déu ens ha estimat primer en Jesucrist. És imitar el pastor misericordiós de la paràbola proclamat, que surt decidit a recuperar l’ovella perduda i espantada.

Els sacerdots, doncs, han de fer present l’amor de Jesucrist que salva. Això és el que ha d’omplir la seva vida. I per a això val la pena tot l’esforç, la paciència, l’obediència i la donació de la seva virginitat. Fer-ho tot per amor! Per això, animà Mn. Jerrick i Mn. Àlex, a viure d’amor i per amor, i només un amor molt gran i disponible envers tothom, serà creïble i atraurà cap a Déu i cap a la salvació. El celibat entregat serà segell d’aquest amor incondicional i fidel, com el del mateix Crist. I l’Eucaristia que celebraran–“sagrament de l’amor”, font i cimal de la vida i de la missió de l’Església- serà el vostre gran oferiment a la comunitat i al món, a semblança del Crist. La caritat pastoral és el fonament de la missió del qui és la imatge viva del “Bon Pastor que dóna la vida per les seves ovelles” (Jo 10,11). Amb aquesta caritat s’han d’apropar a tots els germans, especialment als més pobres, per anunciar-los el Regne de Déu, i la paternitat de Déu.

La litúrgia d’ordenació prosseguí amb les promeses sacerdotals dels nous preveres; la promesa d’obediència al Bisbe diocesà i als seus successors, i la invocació dels Sants en la lletania perquè ajudessin els qui serien ordenats. El moment culminant de la litúrgia d’ordenació fou la imposició de mans a Mn. Jerrick i Mn. Àlex per part de l’Arquebisbe i de tots els preveres presents a la celebració Eucarística així com la pregària d’ordenació: “Us preguem, doncs, Pare omnipotent, que concediu a aquests servents vostres de formar part de l’orde dels preveres; renoveu en el seu cor l’Esperit Sant; que rebin de vós, oh Déu, el ministeri de secundar l’orde episcopal, i que la seva vida sigui un bon exemple per als altres”. Posteriorment, els nous preveres van rebre la unció a les seves mans que a partir d’ara celebraran el sacrifici eucarístic i perdonaran els pecats en nom del Senyor: “Que nostre Senyor Jesucrist, a qui el Pare va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, sigui sempre amb tu, perquè santifiquis el poble cristià i ofereixis el sacrifici a Déu”. Finalment l’Arquebisbe els va lliurar el calze i la patena que abans els seus pares havien ofrenat, perquè puguin presentar sempre l’ofrena del poble sant a Déu, pensant allò que faran i reproduint en ells mateixos el que commemoraran actuant com a sacerdots, i configurant la seva vida a la Passió del Senyor.

Al final de l'Eucaristia, els nous preveres van adreçar unes paraules d'agraïment a tots els presents, especialment als qui els varen acompanyar en el seu procés vocacional: família, Arquebisbe, rectors de Seminari i formadors, companys d’estudis i de seminari i, ben especialment, als Mossens i fidels que han conegut en el seu servei com a diaques.

En acabar la missa els dos nous preveres van restar al peu de l’altar perquè el Poble de Déu els pogués mostrar la seva acollida besant-los les mans ungides o saludant-los amb afecte.