Aplec de la Mare de Déu de Canòlich

La parròquia de Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra) va celebrar amb més joia que mai el tradicional Aplec de la Mare de Déu de Canòlich, patrona de la parròquia, el 27 de maig. S’esqueien enguany els 800 anys de la troballa, per part d’un humil pastor de Bixessarri alertat per un ocell de colors, de la imatge tan estimada de la Mare de Déu de Canòlich.

L’aplec va estar ple d'activitats arreu de la parròquia amb els actes centrals a l'esplanada de Canòlich i Terra Bogada. Només iniciar-se la jornada d’aplec, diversos coets llançats des de diferents llocs van començar a mostrar que aquell dia d’aplec era festa grossa al Principat d’Andorra.

Un gran nombre de feligresos i devots de la Mare de Déu de Canòlich van peregrinar a peu fins al Santuari -situat a 1.635 m. d'altitud, als vessants de llevant de la Serra Plana- per viure i mostrar la seva devoció i estimació a la Mare de Déu. Famílies senceres, amb infants, adolescents i joves, i la gent major, pujaren a venerar la sagrada imatge de la Mare de Déu i a demanar la seva protecció. Per facilitar el transport i acostar l’aplec a tothom , es va disposar d´un servei d´autobús gratuït.

L’aplec va estar marcat per la celebració de diverses Misses. La primera, com és costum, va tenir lloc a l'església parroquial de Sant Julià i Sant Germà, presidida pel Rector de la parròquia, Mn. Pepe Chisvert. A més, es van dur a terme dues misses més, al Santuari de la Mare de Déu de Canòlich, i al seu envelat exterior, per tal de facilitar als pelegrins la participació en el joiós dia d’aplec. Durant el matí, a l'aparcament del Prat Nou, es va dur a terme la benedicció i distribució del pa beneït de Canòlich, un gest que evoca la caritat cristiana i la necessitat de compartir amb els més pobres. A més, en la distribució es va tenir en compte els celíacs amb un pa adaptat.

La culminació de la celebració va tenir lloc a les 12h a l’envelat exterior del Santuari, per facilitar la participació dels nombrosos pelegrins, amb l’Eucaristia presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, i concelebrada per Mn. Pepe Chisvert, Rector de la parròquia de Sant Julià i pels altres sacerdots del Principat d’Andorra. A l'Eucaristia hi van assistir una gran quantitat de fidels que van omplir la carpa i esplanada del Santuari, encapçalats per les autoritats, el Cap de Govern d'Andorra, M.I. Sr. Xavier Espot; el Síndic general, M.I. Carles Enseñat; alguns ministres com el Ministre de Relacions Institucionals i Educació, M.I. Sr. Ladislau Baró; la Ministra de Salut, M.I. Sra. Helena Mas; la Ministra d'Afers Exteriors, M.I. Sra. Imma Tor, juntament amb els Cònsols de la Parròquia de Sant Julià, Hbles. Josep Majoral i Mònica Codina així com Consellers Generals, els Secretaris d'Estat lauredians, i l'Ambaixador d'Andorra davant la Santa Seu, i molts pelegrins i devots de la Mare de Déu de Canòlich.

A la seva homilia l’Arquebisbe Joan-Enric va celebrar, amb molt de goig, la indulgència que el Papa Francesc ha concedit al santuari en ocasió dels 800 anys de la trobada de la sagrada imatge, sent una de les tradicions més importants que se celebren al Principat al llarg de l’any. Destacant com “Canòlich més que una festa popular és un símbol d’identitat i agermanament al voltant de la Verge de Canòlich, patrona de la parròquia.” Amb motiu del vuitè centenari de la troballa de la Verge, Mons. Vives va expressar la seva voluntat que “aquests 800 anys siguin per a tots els creients en Crist un veritable moment de gràcia, en què la fe de Maria ens precedeixi i acompanyi com a far lluminós i com a model de plenitud i de maduresa cristiana, a qui mirar amb confiança i de la qual poder aprendre l’entusiasme i l’alegria, per a viure amb un compromís cada vegada més gran i amb major coherència la nostra vocació de fills de Déu, germans en Crist, membres vius del seu Cos que és l’Església i dòcils a l’Esperit Sant.”

El mes de maig, mes de Maria, en què els fidels renoven el seu amor a la Ssma. Verge, el Copríncep ha destacat la necessitat de la fe i del seu enfortiment en aquests moments de desànim i desafecció, recordant que “Déu és gran, Déu ens estima, i això és el millor que tenim, el millor que hem rebut i que ens ha estat concedit de conèixer i de viure.” Maria és un model i un punt de referència per a l’Església, que en ella es reconeix a si mateixa amb la seva vocació i la seva missió, recordà citant Benet XVI. Un model que sempre ha acompanyat Laurèdia i els seus encontorns al Principat d’Andorra, sent l’aplec de Canòlich una invitació “a retornar a les fonts, d’on generacions d’andorrans han extret els valors autèntics de la identitat del País i s’han compromès a salvaguardar-los i a defensar-los, a costa de qualsevol sacrifici”.

També digué: "Les connotacions de la nostra història i cultura, de fe i de sentiments profunds del nostre Poble, que descobrim a Canòlich, ens l’associen a les arrels més profundes i vitals de la identitat de Sant Julià i d’Andorra, com a Poble i com a comunitat nacional. Una identitat gestada i afaiçonada pel curs d’una història mil·lenària, com s’afaiçona la identitat d’una persona per al seu curs vital. També com la persona, es podria desintegrar, si se’n perd la consciència o l’estima de la seva transcendència i dignitat. És un risc que corren sobretot les petites i més febles entitats d’ara, enfront d’una globalització que relativitza els més alts valors, inclosos els compresos en una perspectiva laica, fins al punt d’estar comunament admesa la seva crisi en el moment actual.

I en l’ordre social es converteix en una globalització més insolidària i mercantilista que humanista: la globalització de la indiferència, en expressió del Papa Francesc a Lampedusa en el seu primer viatge fora de Roma. L’Aplec de Canòlich ens invita a retornar a les fonts, d’on generacions d’andorrans han extret els valors autèntics de la identitat del País i s’han compromès a salvaguardar-los i a defensar-los, a costa de qualsevol sacrifici –“usque ad effusionem sanguinis” (fins a vessar la sang)-, com es diu en la màxima 52 del nostre clàssic Manual Digest. No ens hem d'avergonyir mai del que som, de les nostres millors tradicions i de la salvaguarda del valors cristians".

La missa fou solemnitzada pels cants de diverses corals: la Coral Rocafort, la Coral Signum de La Seu d’Urgell, la Coral Capella de Santa Maria de Puigcerdà i l’acompanyament musical de la cobla Ciutat de Manresa. A l’ofertori es va dur a terme l’ofrena del tradicional ball a llaor de Canòlich a càrrec de l'Esbart Laurèdia, que enguany complia 25 anys, un ball tradicional, que sempre acompanya aquest aplec i que és molt estimat per tots els lauredians.

Al final de les pregàries dels fidels, l'Arquebisbe en nom de la Diòcesi, va pregar la Mare de Déu amb l'oració que el Papa Francesc vol que facin tots els fidels, per la seva protecció envers els proper Sínode de l'octubre 2023.

Amb motiu del vuitè centenari de la trobada de la Sagrada Imatge de la Verge, el Papa Francesc, va concedir la gràcia de la indulgència plenària a tots els fidels que visitessin el Santuari de Canòlich entre el 20 i el 27 de maig i tinguessin la disposició interior d'un deseiximent total del pecat, fins i tot venial, i, a més, complissin les condicions que l’Església demana: confessió, combregar i resar per les intencions del Sant Pare. També, l’Arquebisbe, impartí a l’Eucaristia la benedicció apostòlica amb indulgència plenària.

Està previst que el proper dimecres 31 de maig tingui lloc el pelegrinatge a Roma per portar una talla de fusta policromada còpia de la Mare de Déu de Canòlich al Sant Pare i que presideixi l'audiència pública d'aquell dia a la Plaça de Sant Pere..

Al llarg del mes de maig s'han dut a terme diverses activitats entorn d’aquesta commemoració, amb el lema «Verge de Canòlich, 800 anys agermanant», i que culminarà amb l'estrena del curtmetratge «Tirites» el proper 1 de juny als cinemes Illa Carlemany (Principat d’Andorra). Un relat que explora la relació entre tres generacions sota l’ombra de la llegenda de la troballa de la talla de la Mare de Déu de Canòlich.

Entre les iniciatives organitzades per a commemorar l’efemèride, també cal destacar l’edició del llibre “Petita història de Canòlich”, amb il·lustracions de Pilarín Bayés i textos de Jordi Pasques, el repartiment d’unes 1.000 banderoles commemoratives perquè els veïns engalanessin les façanes i balcons, la confecció d’una litografia de l'artista Sergi Mas i de l’“Auca de Canòlich” reeditada en color o la benedicció d’una representació de la Mare de Déu de Canòlich, realitzada per l’artista portuguesa Margarida Cepeda resident a Andorra o la recepció d’ una talla de la Mare de Déu dels anys 1940 del segle XX, que ha estat donada per la seva veneraqció a l’església parroquial per la família Marfany de Sant Julià, que l’ha custodiada en els darrers anys.