En un tres i no res ja ens trobàvem al punt de trobada amb l'esmorzar que ens tenien preparat l'equip d'intendència. Un esmorzar que feia goig de veure!
Així que, carregades les piles, hem seguit la ruta fins a la vora de un riu, a 5km. aproximadament del nostre destí. El arroyo de Lavacolla. Allí ens tenien preparada una dinàmica que consistia en remullar-nos dins el riu, cadascú fins on creia més convenient. Tradicionalment, era el lloc on els pelegrins es rentaven abans d'arribar a Santiago. Hi ha qui s'ha mullat els peus, a qui l'aigua li arribava als genolls o fins i tot qui s'ha capbussat per complert. Tot això simbolitzava l'alliberació de totes les angoixes, problemes i maldecaps que teníem guardats dins nostre al llarg del camí.
Finalment, amb cos i ànima ben refrescats, arribàvem al Monte de Gozo, amb les vistes de Santiago al fons. No hem aconseguit divisar la catedral, però no ens ha amoïna't, estem convençuts que l'espera valdrà la pena.
