Diari del pelegrí

6 de juliol

06

_dsc3267
Cinquè dia de camí. Avui, de tots ells, el que menys hem matinat. Ha estat un matí tranquil, en el que hem estat els últims en sortir de l'alberg per dirigir-nos al Monte de Gozo des d' O Pedrouzo.
La majoria de pelegrins acostumen a fer l'etapa des de O Pedrouzo fins Santiago, però nosaltres em preferit esperar. Fent cas al lema principal d'avui: "És millor caminar ple d'esperança que arribar", serà demà quan gaudirem de l'arribada a la nostra meta.
La ruta ha constat de uns 15km., la més curta de totes fins ara, i en la que en ho hem pres amb més tranquil·litat.
Les prediccions meteorològiques d'avui eren de sol, i en un inici no ha estat així. Ha estat un dia força tapat en el que de tant en tant hi havia petites clarianes.

En un tres i no res ja ens trobàvem al punt de trobada amb l'esmorzar que ens tenien preparat l'equip d'intendència. Un esmorzar que feia goig de veure!

Així que, carregades les piles, hem seguit la ruta fins a la vora de un riu, a 5km. aproximadament del nostre destí. El arroyo de Lavacolla. Allí ens tenien preparada una dinàmica que consistia en remullar-nos dins el riu, cadascú fins on creia més convenient. Tradicionalment, era el lloc on els pelegrins es rentaven abans d'arribar a Santiago. Hi ha qui s'ha mullat els peus, a qui l'aigua li arribava als genolls o fins i tot qui s'ha capbussat per complert. Tot això simbolitzava l'alliberació de totes les angoixes, problemes i maldecaps que teníem guardats dins nostre al llarg del camí.

Finalment, amb cos i ànima ben refrescats, arribàvem al Monte de Gozo, amb les vistes de Santiago al fons. No hem aconseguit divisar la catedral, però no ens ha amoïna't, estem convençuts que l'espera valdrà la pena.

dsc04650dsc04670_dsc3270_dsc3364_dsc3378_dsc3394