Mons. Vives fou rebut a la seva arribada pel Conseller, membres del Consistori i pel Rector de la Parròquia, Mn. Joan Díes. I van participar Mn Josep M Mauri, Vicari general, i Clara Arbués, Delegada diocesana de Patrimoni.
Els treballs de restauració han consistit en la consolidació estructural de l’edifici i les seves cobertes. S’ha desmuntat la coberta, substituït les bigues malmeses i construït un acabat amb pissarra recuperada del país. També s’han rejuntat tots els paredats, amb morter de calç, deixant a la vista els junts originals encara existents. S’ha reconstruït l’absis i s’ha recuperat la seva volumetria, omplint la gran esquerda amb un mur ciclòpid amb recuperació de les pedres originals. S’ha recuperat la finestra absidal i, a més de l’obertura de portes i finestres, s’han restaurat els brancals, llindes i arcs.
L’ermita de Santa Maria de la Serra, també coneguda com a església de la Mare de Déu de la Serra de Farrera, està situada als afores del municipi, sobre la carena de la Serra. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès local (BCIL) i la referència més antiga correspon a la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós, visitades l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. Segons fonts orals, durant la guerra civil l’edifici va servir com a niu de metralladores. Per a aquest ús es va ampliar l’obertura central de l’absis deixant l’esvoranc del mur absidal en l’estat actual. Els promotors d’aquest projecte són l’Ajuntament de Farrera, el Bisbat d’Urgell i el Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), i forma part del programa Reviure les velles ciutats, que té com a objectiu la recuperació i rehabilitació del patrimoni històric.
A l’acte van tenir diversos parlaments i una actuació poètico-musical, i al final un compartir productes del Pallars.
