El Dr. Salvador Pié a la 2ª Jornada de formació permanent sobre el Concili Tarraconense i la sinodalitat

El dia 3 de febrer, al Santuari del Sant Crist de Balaguer, va tenir lloc la 2ª jornada de formació permanent per als preveres i diaques del Bisbat d'Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. El ponent fou el Dr. Salvador Pié-Ninot, teòleg, professor d’Eclesiologia a la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, expert de diverses Comissions Pontifícies. El tema de les seves intervencions fou el Concili Provincial Tarraconense (CPT), en escaure’s aquest 2020, el 25è aniversari de la seva celebració, així com la sinodalitat a l’Església.

El Dr. Pié oferí dues conferències als preveres i diaques. En la primera, reflexionà sobre els trets essencials que ell destaca dels 4 grans capítols que formaren el Concili Provincial Tarraconense: 

1.- Anunciar l’Evangeli a la nostra societat; 2.-La Paraula de Déu i els sagraments en les nostres Esglésies; 3.- La sol·licitud pels més pobres i marginats; 4.- La Comunió eclesial i la coordinació interdiocesana de les nostres Esglésies. El Dr. Pié va destacar que el Concili Provincial Tarraconense fou un esforç per tal d’aplicar a l’Església de Catalunya el Concili Vaticà II. El ponent va voler en la seva ponència, més que fer un resum de les resolucions del Concili, posar els 4 grans blocs temàtics del CPT a la llum del document magisterial fonamental del Papa Francesc, l’Exhortació apostòlica “Evangelii gaudium”, subratllant com el tema de l’anunci de l’Evangeli a la societat i el tema de la sol·licitud pels més pobres són temes que el Papa Francesc estructura clarament en la seva exhortació apostòlica declinant-los d’una forma molt més concreta i explícita.

A la segona conferència el Dr. Pié va tractar fonamentalment el tema de la sinodalitat que té les seves arrels fonamentals en la categoria teològica “Poble de Déu” ja que aquesta categoria teològica permet englobar dins d’ella tots els membres: bisbes, preveres, diaques, consagrats, laics, que encara que tinguin carismes diferents, tenen la mateixa dignitat a partir del Baptisme, tal com subratlla Lumen Gentium n. 12. El Poble de Déu és infal·lible en el “in credendo”, és a dir, que quan creu no s’equivoca, encara que no trobi les paraules adients per expressar la seva fe. Déu dóna a tots els batejats, a tots els fidels, un instint de fe, el “sensus fidei”, que els ajuda a discernir el que realment ve de Déu (DV 8, LG 12). De fet, pel Dr. Pié, el “sensus fidei” és la clau hermenèutica per comprendre la teologia de la sinodalitat que subratlla sobretot el Papa Francesc. El professor Pié va destacar com la Constitució apostòlica “Episcopalis communio” del Papa Francesc, sobre l’estructura del Sínode dels Bisbes, accentua l’element fonamental de la consulta al Poble de Déu i de l’Església sinodal en què l’exercici del primat petrí rep una major llum gràcies al que al Papa Francesc li agrada anomenar el “primat diaconal”, expressió que ha utilitzat ja 6 vegades per descriure el primat petri. El significat de “primat diaconal” és presentat pel Papa Francesc lligat a la formulació paradigmàtica de Sant Gregori Magne del “Servus Servorum Dei”.

Un ric diàleg entre els assistents i el ponent i un dinar de germanor entre tots els assistents clogué la joiosa jornada formativa, que havia iniciat amb la Pregària de Tèrcia i les informacions diocesanes que va aportar l’Arquebisbe Joan Enric.