Declaració final de l’Assemblea de Càritas Espanyola

Càritas Espanyola en finalitzar la seva 78ª. Assemblea general a Madrid el dia 26 de juny va emetre una Declaració final que us oferim:

Declaració final

La profunda crisi sanitària, social i econòmica causada per l’impacte del coronavirus ha estat molt present en el desenvolupament d’aquesta Assemblea General, en la qual ens ha inspirat l’esperit genuí del preàmbul de la constitució pastoral Gaudium et Spes, on s’apel·la a “els gojos i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps, sobretot dels pobres i de quants sofreixen”.

Hem estat testimoni de tristeses i incertesa, però també nostres Càritas han estat expressió dels gojos i les esperances transmesos mà a mà per aquesta gran família de deixebles de Crist i ciutadans del carrer que han trobat en el seu cor “el ressò del veritablement humà”. Un clam que es manifesta a través de la fraternitat i d’aquesta capacitat per a treure de nosaltres mateixos el millor en temps forts i compartir gratis el que gratis hem rebut a través del Manament de l’Amor.

La nostra Assemblea vol fer un profund reconeixement de gratitud, pels seus testimoniatges de vida plena i fecunda que “brillaran com centelles que es propaguen en un canyar” (Sab 2, 23-3, 9), a totes les persones que han mort i als qui han perdut als seus éssers estimats

Hem compartit en aquesta Assemblea els reptes que aquesta pandèmia està suposant per a tota la nostra Confederació en abocar-nos a una crisi devastadora que ha irromput amb tot el seu ímpetu en els nostres projectes. Gràcies als aprenentatges acumulats en els últims anys dins dels processos de formació contínua i de qualitat de tots els nostres nivells organitzatius i territorials, ha estat possible reorientar les nostres respostes amb l’agilitat requerida per a acompanyar a un volum creixent de demandes d’emergència.

I ha estat el nostre voluntariat qui, amb el suport inestimable de les persones contractades, ha conjugat de manera admirable la calidesa amb la qualitat per a multiplicar-se en unes accions d’acolliment, escolta i resposta cada vegada majors i més exigents, sense menyscapte de les condicions de prevenció sanitària i distància social que han afegit complexitat al seu treball. La seva dedicació impagable, testimoniatge real que “on hi ha caritat i amor, allí està Déu”, mereix el nostre reconeixement profund i gratitud.

El coronavirus està posant de manifest la naturalesa eminentment voluntària de Càritas i la gratuïtat de la seva missió samaritana com a servei organitzat de la caritat, que, com no hem deixat de repetir al llarg d’aquests mesos, “no tanca mai”. El caràcter global d’aquesta pandèmia ha situat, a més, a Càritas, per primera vegada en la seva història, davant la necessitat de respondre de manera simultània a l’efecte d’una emergència dins i fora del nostre país. El coronavirus està posant a prova les nostres estratègies de cooperació fraterna i la capacitat de la nostra Confederació per a visibilitzar les crides d’ajuda que moltes Càritas del Sud ens llancen per a afrontar l’impacte que la Covid-19 està tenint en altres països i en comunitats molt més vulnerables que les nostres.

Estem sent canalitzadors d’un corrent social de solidaritat poques vegades experimentada abans, que ens fa créixer en responsabilitat a l’hora de gestionar els recursos que ens confien donants privats i empreses col·laboradores per a remeiar les condicions de greu precarietat a les quals s’enfronten milions de persones vulnerables. Agraïm aquest dipòsit massiu de confiança, que ens obliga a reforçar encara més si cap als nostres criteris de control auster dels recursos i el compromís amb la transparència.

Les lliçons apreses de l’anterior crisi ens estan ajudant a orientar millor les nostres respostes en un doble pla. En el terreny de l’acció social, el virus ens exigeix articular respostes immediates i eficaces a les necessitats urgents dels qui estan veient com les seves expectatives de futur s’enfonsen davant l’impacte devastador d’aquesta pandèmia. I en l’àmbit de la incidència política, a liderar una acció inspirada en els principis de la Doctrina Social de l’Església que permeti l’adopció de mesures legals i polítiques que garanteixin ara i el futur els drets de les persones empobrides. Apostem perquè aquesta crisi sigui una oportunitat i no, com en casos precedents, una ocasió perduda per a establir les bases d’un Estat al servei del bé comú, que incorpori d’una vegada per sempre als descartats com a ciutadans en plenitud de drets i dignitat.

Apel·lem des d’aquesta Assemblea a l’esforç i cooperació de tots, des dels poders públics i els agents econòmics i socials a les organitzacions del tercer sector social, les comunitats cristianes i tota la ciutadania. Necessitem, per a sortir reforçats com a societat, adoptar tant a la vida pública i social com en la intimitat de les nostres vides diàries, el millor de les lliçons que es desprenen d’aquesta dolorosa etapa de confinament: el valor del públic, el comunitari i el bé comú, la riquesa de redescobrir el més pròxim i la capacitat de solidaritat i suport que continua latent en els espais veïnals.

Com a Confederació, enmig d’aquesta situació tan dolorosa que estem travessant, acollim la invitació dels nostres Bisbes, amb motiu del dia de la Caritat, de ser testimonis de la fe, constructors de solidaritat, promotors de fraternitat i forjadors d’esperança.



Madrid, 26 de junio de 2020