XI trobada de Pastoralistes Manyanetians

misa_trobada_tremp
Cent cinquanta-tres laics i vint-i-un religiosos de la Delegació espanyola -agrupats en tres equips: famílies, joves i professors- vam celebrar i enfortir la missió de viure i anunciar l'Evangeli de la família proclamat a Natzaret en un viatge a les arrels, a Tremp (Pallars Jussà), bressol de Sant Josep Manyanet.

Va ser un viatge curull d'emocions i joia programat i servit de manera generosa i esplèndida per l'equip de pastoral del col•legi JMJ de Sant Andreu i un grup de Joves Manyanet. Ells ja l'havien iniciat la vespra i el van continuar encara el dissabte (Taüll- Vall de Boí).

Ara i adès, en els diferents moments, vam sovintejar el cant, la pregària, el record del pare Manyanet que ens fa més cordials, més família per a les famílies. Vinguts de les diferents escoles i parròquies, a Tremp, ens hi vam sentir com a casa.

Abans de començar el recorregut vam ser saludats pel Sr. Alcalde Vítor Orrit que ens convidar a gaudir de la seva Vila. El P. Josep M. Blanquet SF, amb paraula clara i continguda, ens va il•luminar la infantesa, la família, la formació primera, les primeres passes dels camins de Manyanet.

Després, vam recórrer els carrers del Tremp actual, vam escoltar i refer històries del XIX a la placeta de l'Esgésia i a la plaça de la Creu, vora l'antic Hospital dels Pobres, a tocar de les antigues torres de la murada -de les tres que en resten, una és la dels padres, veïna del que fou el col•legi Sant Josep, el primer-. Vam aprofitar l'avinentesa per visitar l'exposició (100 anys) El Pallars il•lumina Catalunya; per nosaltres, certament, del Pallars ens va arribar la llum que el pare Manyanet havia encès a la seva llar, a la Pila baptismal, als peus de la Marededéu de Valldeflors.

Però la joia del recorregut, sens dubte, va ser la visita a la casa pairal dels Manyanet-Vives (Peresall, 3-5), avui magnífic Casal Manyanet que amb un discurs museogràfic net i acurat, magnífic, ens apropa a la vida i obra del nen, del jove, del sacerdot i fundador, del sant que perdura en les seves obres i en tots nosaltres.

El pa de la llar, la regalèsia de l'escola i el llantió de la pregària van ser les vitualles servides en l'emotiu pelegrinatge que va acabar en l'interior de la col•legiata, també als peus de la Verge de Valldeflors. Convidats pel seu Rector Mn. Joan Anton Mateu a celebrar la fe, presidint la Missa, el P. Mas SF i concelebrada pels religiosos que ens acompanyaven, va ser un esclat d'interioritat, de comunitat i de Comunió, de cant, de pregària. Sobre els colors blau, blanc i morat -Jesús, Maria i Josep- vam deixar un cor de llantions encesos, penyora de la llum que cadascú de nosaltres hem de mantenir en les nostres comunitats.

El dinar de germanor, generós i animat, familiar, va tancar la trobada. La propera, la XII, Alcobendas (Madrid). Agraïm a tote les instituicions tant civils com a religioses la seva acollida i la seva disposició en allò que vam necessitar.

Sant Josep Manyanet, pregueu per nosaltres!