Família Cuñé Oliveres: “ La pregària et reconforta i et manté viva per afrontar un nou dia”

Per a mi, és exigent: llevar-te molt més aviat del normal per poder fer teletreball tranquil·la abans de que es llevin les petites; quan es desperten, donar-te al 100 per cent perquè no es desanimin en el confinament de la llar; mostrarte forta i feliç, donant-los un amor incondicional. Compartir amb la parella, en la poca intimitat que dona la situació, moments de por, d’impotència... per no poder fer un petó als pares, ara que tant ens necessiten. Miro d’intentar cuidar a distància pares, tiet, sogres, amics, germanes... transmetent-los amb seguretat que tot anirà bé. I al vespre, quan me’n vaig a dormir, esgotada, dones gràcies a Déu pel dia que has tingut, pregues a la Verge del Claustre demanant-li que tot això s’acabi i aquesta pregària et reconforta i et manté viva per afrontar un nou dia, desitjant que sigui millor que l’anterior, que surti la vacuna que ens faci immunes a la Covid-19 i que l’endemà quan ens despertem aquest malson s’hagi acabat per sempre.