Mn. Silvestre Arnau Pascuet

A Mn. Silvestre, en diferentes ocasiones le ofrecieron la libertad a cambio de incorporarse al ejército de la Republica. Su respuesta fue siempre la misma: "...donde va el ecónomo yo voy también". Inclusive, mientras lo llevaban a fusilar, de nuevo le hacían la misma propuesta, -hay un testigo presencial-, y la respuesta no se hizo esperar.

En la persona de Mn. Silvestre se cumplió lo que nos dice la Escritura: "Acabó pronto, pero había recorrido ya un largo camino. Su alma era preciosa a los ojos del Señor, por eso la retiró pronto de su ambiente corrompido. La gente al ver eso no entendió; no comprendieron que la benevolencia y la misericordia de Dios acompañan a sus elegidos, y que él vela por los suyos" (Sab. 4, 13-15).

Aquí el Señor se presenta como un hábil escultor que esculpió su imagen y semejanza en la persona de Mn. Silvestre. Y nuestro biografiado se dejó transformar interior y exteriormente por su Maestro y Señor.

La gente admiraba la vida del futuro beato, pero muchos no lo entendían y es por eso que, en el momento en que el Señor acabó su obra en Mn. Silvestre, le hizo salir de prisa entre los malvados. Esto tuvo lugar después de 25 años de su nacimiento en el pueblo de Gósol.

L'estança de mossèn Silvestre a la Pobla fou breu, uns nou mesos aproximadament, però tothom el recorda amb molt d'afecte i, a la gent, els va impressionar molt positivament la seva formació intel•lectual. Encara avui l'anomenen el Dr. Arnau. La seva dedicació a tots, particularment als petits de la Parròquia, fou un altre tret molt peculiar de mossèn Silvestre. Però allò que realment va impactar la gent de la Pobla fou la seva profunda vida ascètica i mística. Aquestes característiques del són les mateixes que ponderaven els seus companys del Col•legi Espanyol de Sant Josep de Roma.
Resta, encara avui entre nosaltres, un testimoni excepcional que durant quatre anys va conviure intensament, endemés de la profunda amistat que els unia, amb mossèn Silvestre.
Ens referim al Dr. D. Baldomero Jiménez Duque, rector que fou durant molts anys del seminari d'Àvila un dels més grans coneixedors de l'espiritualitat espanyola del segle XVI. No dubta en afirmar que es tractava d'un home sant. Que era espiritual, senzill i humil, caritatiu, i que sempre i per tot arreu traspuava pau i serenor. Que el considera home sense defecte i que la seva persona li recordava Sant Lluís Gonzaga o Sant Joan Bermans. Acaba dient que, en el moment en què tingué notícia del seu martiri, no pogué menys que pensar que aquell esdeveniment era la culminació d'una vida de fidelitat al Senyor i a la seva Església.