Receso para los sacerdotes y diáconos de Urgell en Balaguer

El lunes 19 de diciembre tuvo lugar el Retiro espiritual que predica el Arzobispo Joan Enric para los sacerdotes de Urgell cada año en estas fechas, para terminar de preparar la Navidad, y para celebrar juntos como familia y presbiterio diocesano, la próxima solemnidad del Nacimiento del Señor. Tuvo lugar en el Santuario Basílica del Santo Cristo de Balaguer y asistieron una cincuentena de los sacerdotes de la Diócesis así como también los diáconos.
Al terminar la charla del Arzobispo, tuvo lugar un rato de silencio y oración personal donde muchos sacerdotes aprovecharon para celebrar el sacramento de la reconciliación entre ellos. El acto central de la jornada fue la celebración de la Eucaristía en el Santuario del Santo Cristo de Balaguer presidida por el Arzobispo Joan Enric y donde concelebraron los sacerdotes y diáconos, especialmente, los dos ordenados en el último año, Mn. Gabriel Casanovas, y Mn. Antoni Baldomà. Los cantos fueron solemnizados por las Hermanas Clarisas del Santo Cristo de Balaguer.
En su homilía el Arzobispo invitó a los sacerdotes a vivir con intensidad su ser sacerdotal desde la figura profética de Juan Bautista y glosó el Evangelio del día de Lc 1,5-25 donde el ángel Gabriel anuncia el nacimiento del Bautista a Zacarías y este quedó mudo por haber dudado. Mons. Vives contrapuso este episodio con el fiat de María que no dudó nunca que lo que el ángel le anunciaba se cumpliría por más que le pidió como se haría lo: libertad y gracia. El Arzobispo exhortó los sacerdotes y diáconos a sentirse gozosos del ministerio misionero recibido y a vivir la Navidad llevando la salvación que Cristo nos ofrece, especialmente a los más débiles: enfermos, pobres, presos y marginados.
El esquema del RETIRO del Arzobispo fue este:
 
1.       Veniu a reposar

       Cal aprendre a reposar en el Senyor: silenci, repòs, lloc tranquil, capella, escoltar, donar temps, cercar la pau de Déu, cercar el perdó del Pare...

       Moisès: “Descalça’t que el lloc que trepitges és sant!” (Ex 3,5)

       El cec de Jericó: “Què vols que et faci? – Senyor, que hi vegi!” (Mc 10,51)

       “Maria, no tinguis por” (Lc 1,30).- “Josep, no tinguis por” (Mt 1,20)

2.       Què ens acompanya a cadascú en aquest Recés, com hi venim? què visc? :

•         Dificultats en l’exercici del nostre ministeri, poca resposta, descreença, indiferència de la gent davant la nostra missió pastoral?

•         Guerres i violència, terrorismes, crisi de valors i econòmica, pobresa enquistada, capitalisme injust?

•         Malalties i mort de persones estimades, soledat i debilitat de la vida?

•         Amb moltes pors, pot haver-hi lloc per a l’esperança, per a la il·lusió i el servei?

•         La conversió pastoral nostra, a la llum del Misteri de Nadal, la humilitat de Déu, l’amor que es fa real i proper en un Infant, la Pau que davalla del cel per a tots els homes i dones de bona voluntat, la gràcia de Déu que tot ho pot.

3.       Exigències més fonamentals de la nostra identitat (Papa Francesc 23.9.2015).-

“Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la bona nova de Déu” (Rm 1,1), (2ª lectura d’ahir, diumenge IV cicle A).

1.       “Som servents de Jesucrist”.- Servents d’oració assídua, amb la Litúrgia de les Hores i l’Eucaristia, la meditació i els sagraments per als fidels.

2.       “Destinats a anunciar la bona nova de Déu”.- La predicació de la Paraula de Déu, que hem acollit i donat, com la Verge Maria al Nadal.

3.       “Cridats a ser apòstols”.- Som pastors missioners.

3.1. Siguem “amics de Déu”, servents de tothom. Mediadors i intercessors. Atrevir-se a ser humils per demanar i servir. Creuar cada dia la mirada amb la de Jesús, per viure en la confiança contínua amb el Senyor.

Explicar-li a Déu el que tu necessites, i sobretot el que necessiten els altres, els germans, l’Església, els pobres i el món. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?

Viure en l’abandó confiat. La llum de Déu ens fa veure que no hem de dirigir nosaltres les coses, sinó acceptar que sigui Ell qui porti la història, amb la seva Providència.

I Déu sempre ens respon: Cal acollir el signe dèbil d’una noia Verge i d’un fillet, l’Emmanuel = que és Déu amb nosaltres.

3.2. Estimar la Paraula, guardar-la i predicar-la, ja que és Bona Nova de Déu.

El Diumenge de la Paraula, demanda del Papa Francesc, i dels Bisbes de Catalunya.- “La vostra Paraula fa llum als meus passos, és la claror que m’il·lumina el camí!” (Sl 118,[119] 105).

Estudiar contínuament l’Evangeli, pregar amb els salms, il·luminar la vida amb la Paraula de Déu.

Anunciar el goig de Crist, mot i ressuscitat.

3.3. “La nostra major alegria és ser pastors, res mes que pastors, de cor indivís i amb una entrega total d’un mateix que ja no ens fem enrere mai més.”

No pasturar-se un mateix, sinó saber anar enrere, abaixar-se, descentrar-se, per alimentar de Crist la família de Déu. Pastors propers a la gent

Sense autoreferencialitat, o narcisisme o mundanitat. Mai notaris o buròcrates. Prudents com a líders i astuts com administradors. Forts amb la feblesa de Déu. No deixant que la por ens paralitzi. Promotors de la cultura de l’encontre. Testimonis de la condescendència divina, de la seva misericòrdia. Amb el diàleg com a mètode.

Aprenents de Jesús, seguidors seus “benèvol i humil de cor” (Mt 11,28-29)

Treballadors en comunió, col·legialment, ja que aquesta és la missió confiada. Cuidar molt la unitat, reconciliar les diferències, perdonar-nos els uns als altres i superar tota crítica maliciosa i tota divisió.