×

Advertencia

JFolder: :files: La ruta no es una carpeta. Ruta: /var/www/vhosts/bisbaturgell.org/httpdocs/images/galeries/201923SMimissions

Presentació "Synodicon Hispanum, XXIII"

171213SynodiconHispanumVolem presentar el volum de l’editorial la BAC, anomenat Synodicon Hispanum, XIII, que fa l’edició crítica dels nostres Sínodes Antics del bisbat d’Urgell. El present llibre forma part d’una àmplia col·lecció, que pretén recollir i publicar tots els sínodes antics, conservats a la Penínsola, incloent-hi els de Portugal. Com és lògic, cada volum conté més d’una diòcesi. El present volum, XIII, edita els sínodes d’Àger, Barcelona, Lleida, Segorbe-Abarracín i finalment Urgell. Aquesta col·lecció, la va iniciar i impulsar el P. Antonio García y García –l’autor del Catàleg dels nostres manuscrits- i actualment la continua amb l’ànim de completar-la, Francesc Cantelar Rodríguez, el qual era ja un ajudant i bon col·laborador del P. García a Salamanca.
Primer hem d’explicar què són i què representen els sínodes per a les esglésies diocesanes i després ens centrarem en l’edició crítica dels nostres sínodes antics d’Urgell.
 

Els sínodes diocesans
Els sínodes constitueixen les assemblees del presbiteri diocesà, o al menys d’una representació de tots ells, amb el seu bisbe, per tal de tractar i legislar els temes de fe, costums i litúrgia. Podríem dir-ne una mena de petit concili diocesà. Les decisions preses passaven a tenir la força de norma o de llei, expressada en els corresponents cànons. L’Església a través dels concilis provincials va establir la forma i els intèrtvals en què cada església particular o diòcesi venia obligada a practicar els seus sínodes. Naturalment el tenor i la vigència de cadascun dels cànons no mantenia la mateixa perdurabilitat en el temps, perquè es redactaren segons les circumstàncies i necessitats de cada moment. Per això, trobem que alguns bisbes publiquen o fan alguna compilació de cànons anteriors, els que encara consideraven útils i vigents, deixant de banda els restants.
Aquestes col·leccions o compilacions de cànons es conserven en alguns manuscrits custodiats en diversos arxius. Hem d’advertir, però, que en l’actualitat no tenim ni conservem tots els sínodes celebrats, ni totes les col·leccions senceres que s’en féu. Malgrat això, el que tenim i ens resta és molt vàlid, per a conèixer la història del passat. Perquè, efectivament, els sínodes és una magnífica font per a conèixer la història d’una església particular. Ells reflexen els problemes i preocupacions d’un temps determinat i les mesures preses per a llur solució. Però no solament són el reflex de la vida religiosa de l’església, sinó que també a vegades ens informen d’alguns costums o vicis de la societat civil d’un determinat temps.
En parlar dels sínodes hem de distingir els sínodes antics i els moderns. Els antics són els celebrats abans del Concili de Trento. I considerem moderns, els celebrats després d’aquest concili. El Concili de Trento tornà a legislar sobre els sínodes i determinà la manera i la frequència dels mateixos. Pel que fa als nostres sínodes d’Urgell, hem de dir que a Urgellia hem anat publicant els sínodes moderns i en el proper número, de publicació dintre d’uns quants mesos, apareixeran els darrers sínodes moderns conservats. I ara, amb la publicació dels sínodes antics en aquest volum de la BAC, podem dir que ja tindrem completa la publicació de tots els sínodes d’Urgell conservats, tant els antics, com també els moderns.
 

Els sínodes antics
Són els que publica el present volum de la BAC. Com hem avançat abans, fou el P. Antonio García, qui va idear, preparar i portar a terme aquesta magna obra. De la mateixa manera com Jaume Villanueva va portar a terme una història eclesiàstica de tota l’Espanya, també Antonio Gracía es va proposar de fer una edició crítica dels sínodes antics de tota la Penínsola, amb Portugal. Cal saber que el P. García era un jurista gallec, molt amic i relacionat amb juristes portuguesos i que per aquest motiu va dedicar un volum d’aquesta col·lecció a Portugal. Després de la mort del P. Antonio García, ha continuat aquesta magna obra un altre gallec, el Reverend Francesc Cantelar Rodríguez, molt amic del P. García i gran col·laborador seu, ja des del temps que es vàren trobar junts a la universitat de Salamanca.
L’objecte de l’edició crítica és primer, reunir tots els manuscrits en els quals s’han conservat els sínodes d’una diòcesi i després, examinar-los, per tal de determinar quin d’ells és el millor, que reprodueix amb més fidelitat el que al seu dia fou el text original. I el manuscrit millor servirà com a text base per l’edició, que amb els altres podrà completar també les seves possibles llacunes. Al propi temps, també s’anoten a peu de pàgina totes les variants que siguin rellevants en els restants manuscrits. D’aquesta manera s’obté la transcripció d’un text que esdevé el més fidel possible al text original. Cal tenir en compte que la majoria dels manuscrits conservats sovint contenen moltes llacunes i errades.
En aquesta edició dels sínodes, els textos venen precedits per unes introduccions, que contenen una suscinta nota biogràfica del bisbe que els presidí, amb una simple explicació de la celebració i de les circumstàncies de cada sínode. Es mencionen també les fonts, indicant els manuscrits conservats i l’exemplar base, que s’ha utilitzat en l’edició.
 

Els nostres sínodes antics del bisbat d’Urgell
Els sínodes antics d’Urgell, conservats, d’abans del Concili Tridentí, foren 14. El primer conservat és de l’any 1276 i el darrer és de l’any 1545. En llurs actes empren la llengua llatina, llevat dels sínodes del segle xvi, que ja inclouen alguns textos en català.
La recerca dels manuscrits dels sínodes d’Urgell, la va fer el P. Antonio García i va reunir un còdex, provinent de Santa Maria de Ripoll, conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquest ha estat el manuscrit base d’aquesta nostra edició crítica. En descobrí un altre a l’Arxiu Nacional d’Andorra, que és molt fidel i coincideix, ordinàriament, amb el manuscrit anterior de Ripoll. Al nostre Arxiu Capitular també en conservem dos més. I encara Jaime Villanueva va editar els nostres sínodes, segons un manuscrit de Solsona, que actualment no s’ha conservat.
El Rvd. Francisco Cantelar és qui ha fet la transcripció dels textos, amb el corresponent aparell crític, i és l’autor que ha preparat i dirigit aquest volum sinodal, el número XIII.
 

Caràcterístiques o notícies notables dels nostres sínodes
En remarcarem dues. En el sínode del bisbe Francesc d’Urríes, celebrat a Sanaüja l’any 1542, hi ha una relació de tots els preveres que formaven part del bisbat d’Urgell en aquell temps. En efecte, en donar la relació dels preveres assistents, cadascun d’ells esmenta tots els preveres de la seva comarca que ell representava. Aquest tipus de relació no es troba recollida en cap altre sínode.
La notícia, però, més sorprenent la trobem al sínode del bisbe Guillem Arnau de Patau, del 3 d’abril de 1364. Inclou en aquest sínode un tractat o compendi catequètic. El bisbe el considera que serà de gran utilitat per una bona instrucció dels preveres que administren els sagraments i tenen la cura de les ànimes. S’inicia el tractat amb una breu exposició dels articles de la fe i dels manaments. A continuació, passa a expossar àmpliament els sagraments i la seva recta administració. És un ajut i un adoctrinament important pels rectors, que són els ministres dels sagraments. Aquest manual catequètic fou publicat per primera vegada l’any 1289 en un sínode de la diòcesi francesa de Rodez. El bisbe Guillem Arnau l’aplicà íntegrament i al peu de la lletra al nostre sínode d’Urgell. Això no és d’extranyar, si sabem que aquest bisbe tenia a la seva biblioteca un tractat dels Sagraments, de Septem sacramentis, que podria molt ben ser la mateixa obra del sínode francés de Rodez. A més, també altres sínodes d’altres bisbats han incorporat algun manual catequètic. Així també un sínode de Tarazona va copiar aquest mateix manual, que com el nostre, prové del sínode de Rodez. En canvi la diocèsi de Barcelona, l’any 1241, n’incorpora un de diferent, que es troba editat en aquest mateix volum.
El bisbe Guillem Arnau afegeix, encara, unes taules o un resum d’aquest manual catequètic.
Com a cloenda, podem dir que la consulta d’aquest volum del Synodicon Hispanum esdevé molt important per a la nostra història del bisbat d’Urgell, perquè fa l’edició crítica de tots els nostres sínodes antics conservats.