“Pregueu en tota ocasió, moguts per l'Esperit” (Ef 6,18)

Un dels pilars de la Quaresma i de tota la vida cristiana és l'oració. Però de tant en tant ens interroguem i ens interroguen sobre què és pregar. Podem respondre que és "un intercanvi d'amor", segons el teòleg Romano Guardini, o "pensar en Jesús, estimant-lo", segons el beat Carles de Foucauld. I el Catecisme (nº 2.558) cita Sta. Teresina per definir-la com "un impuls del cor, una simple mirada dirigida al cel, un crit de reconeixement i d'amor, tant en la prova com en l'alegria". Necessitem pregar com necessitem respirar, ja que és la respiració de la nostra fe i del nostre compromís. Crist pregava i l'Església no cessa mai de prestar-li la veu al seu Espòs, amb acció de gràcies, súpliques i intercessions constants, moguda per l'Esperit Sant.

En el recent dia de recés diocesà, a Balaguer, sota el lema "Vetlleu i pregueu", he recomanat la riquesa de les diverses formes de pregar, que ara us ofereixo a tots, perquè renovem la nostra oració en l'Esperit Sant, el nostre Mestre.

Tenim la pregària litúrgica, que és la pregària pública de l'Església, que fa que en cada membre pregui tot el Cos, per al bé de tots i del món. La litúrgia de les hores i sobretot l'Eucaristia, la gran pregària de Jesús al Pare, per obra de l'Esperit, així com de l'Església al Pare. Visquem, doncs, l'Eucaristia com un moment intens d'oració, preparant-la i participant-hi activament.

La pregària vocal, amb formules ja redactades, que culmina en el Parenostre que és la pregària per excel•lència. També l'Avemaria, el rosari, l'àngelus, el via-crucis... Té gran tradició en l'Església i no podem menysprear-la, sinó cercar que la intenció acompanyi les paraules.

La lectura espiritual (o lectio divina) fa pregària a partir del text de la Bíblia. No estudia sinó que escolta Déu en la seva mateixa Paraula. Consta de la lectura, primer seguida i després per fragments o versets; la meditació, que va pensant què em diu aquell verset o paraula, rumiant-la, traslladant el text cap a mi, i jo cap al text. I finalment l'oració que eleva els afectes al Senyor, perquè es mostri la veu de l'Esperit. I acabant sempre amb una petició.

La revisió del dia, o de la vida, pregant des del que passa. Ja que Déu està present a tot arreu i en tota situació, la nostra vida quotidiana ha de ser lloc de trobada amb Ell. És "veure" i "contemplar" les persones i els esdeveniments, des de la fe, units al Senyor. Sigui a la nit, pensant què haig d'agrair avui, de què haig de demanar perdó, per qui haig d'intercedir... Sigui des del moment en què faig oració cap enrere, observant les situacions i els altres, sense aprovar ni condemnar, tan sols veient-hi Déu present amb el seu immens amor. I ja s'aniran imposant accions de gràcies, peticions, súpliques, i els canvis que Déu em demana. Així mateix, fer oració fixant-se sols en les persones, en els rostres, veient-hi el rostre de Déu, pensant en cada persona, en les seves necessitats, problemes... i adorant el Crist en elles. I finalment una bonica forma de pregar és al matí, amb l'agenda o el pla del dia al davant, oferint el que vindrà, pensant en les persones amb qui em trobaré, l'esperança que necessitaré... Després, en viure-ho, veuràs que Déu se't fa molt present.