Tras las restricciones debido a la situación sanitaria vivida en los dos últimos años, parecía que este año había aún más ilusión por participar de una fecha tan especial para todos los andorranos, que han vuelto a llenar el templo como antes de la pandemia. Ya en la vigilia hubo una buena afluencia de fieles en el rezo del Santo Rosario en memoria de los 50 años del incendio del antiguo santuario y la posterior Eucaristía presidida por el Arcipreste de los Valles, Mn. Ramon Sàrries.
Al inicio de la celebración, El Arzobispo Joan-Enric también se refirió a aquel trágico incendio que consumió el viejo santuario y entristeció mucho a los andorranos, tuviera unas palabras de recuerdo por el arquitecto Ricard Bofill, que proyectó el actual Santuario y que murió el pasado enero a los 82 años, y pidió al Señor que los incendios no devoren el alma de nuestro pueblo y que sepamos tener entereza ante la adversidad, como hace cincuenta años lo fueron los andorranos al ver destruido el templo que tanto amaban.
La Eucaristía empezó a las once de la mañana con la entrada en procesión de los concelebrantes mientras el Coro de los Petits Cantors d’Andorra, dirigido por Jordi Sabata, entonaba las estrofas del Ave de Meritxell. Estaban presentes los más altos representantes de las instituciones nacionales andorranas encabezados por el Jefe de Gobierno con los Ministros de su gabinete, la Síndica General, una amplia representación de los Consejeros Generales, los representantes de los Copríncipes, los Cónsules de las siete Parroquias y los representantes de las principales entidades sociales y económicas del país.
El Arzobispo comenzó la homilía evocando nuevamente la triste noche del 8 al 9 de septiembre de 1972, cuando las llamas devoraron la casa de la Madre de todos los Andorranos, para poner en valor la forma en que reaccionaron los ciudadanos, construyendo sobre las cenizas un nuevo Santuario que hoy es un símbolo del Principado tanto dentro del país como de fronteras afuera.
Aquella fue una noche de sufrimiento, como ha habido otras después, incluso recientes, como las que han tenido que vivir las personas que ha perdido a un ser querido durante la pandemia. Pero entonces, como ahora, es necesario saber reaccionar ante las dificultades mirando hacia el futuro con esperanza, por incomprensibles, duras o injustas que nos puedan parecer las cruces que debemos sufrir. “Es bueno mirar a la Cruz de Jesús, su sufrimiento; y las cruces de los hombres y mujeres del mundo, y sacar fuerzas e impulso de la Resurrección del Señor. […] Pero desde Jesús, la cruz es portadora de amor y de sentido”, recordó el Arzobispo, y concluyó la homilía pidiendo a la Virgen de Meritxell, “que nos levanta de nuestras cruces y nos sostiene con su amor, […] ilumine los pasos de nuestro País y nos haga difusores de la luz de la fe para iluminar nuestro mundo y hacerlo más justo, habitable, pacífico y fraterno”.
Al finalizar la celebración, el Coro de los Pequeños Cantores interpretó los gozos a la Virgen de Meritxell y el himno andorrano, mientras los fieles se acercaban a venerar la imagen de la Patrona del Principado. Minutos más tarde, en el claustro del Santuario, las autoridades y muchos fieles se acercaron a Mons. Vives para saludarle personalmente, al tiempo que las notas de una copla invitaba a los peregrinos a un baile de sardanas para cerrar el día festivo, compartiendo una cata de torta y moscatel.
Transcribimos a continuación el texto íntegro de la homilía del Arzobispo y Copríncipe:
Homilia Meritxell 2022
Salutacions
Avui es compleixen els 50 anys de l’incendi del Santuari de la Mare de Déu de Meritxell. Fou la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, quan feia poc de l’inici del pontificat del bisbe Copríncep Joan Martí i Alanis. Fou una trista desgràcia i vam perdre-hi la Sagrada Imatge de la Mare de Déu. Tot el poble andorrà s’entristí molt. Les flames devoraven la casa de la Mare de tots els Andorrans, la patrona del Principat d’Andorra des del 1873, a petició del Consell General de les Valls.
Amb tot, el País va saber reaccionar. Tots els andorrans amb les nostres Autoritats al capdavant, li vam bastir un nou temple a la Mare celestial, construït per l’arquitecte Ricard Bofill i dedicat per l’Arquebisbe Joan Martí el 1976, només quatre anys després de l‘incendi. Ha estat més endavant, el 2016, que li hem bastit un nou Cambril amb la còpia exacta de la seva Imatge, i el Sant Pare Francesc ens ha regalat l’honor que el Santuari sigui Basílica Menor des del 2014. Avui, de tot això, en fem acció de gràcies, amb amor de fills i promesa renovada del nostre poble. I supliquem que els ulls grans i oberts de la Mare de Déu de Meritxell sempre ens mirin misericordiosos, i que amb la seva llarga mà estesa i caritativa, sempre ens beneeixi.
Les flames ens ho van arrabassar però la reacció fou immediata. I podem aprendre d’aquell dolorós esdeveniment. El foc és una desgràcia terrible (ho hem comprovat novament aquest estiu) i només units el podem vèncer. Com els deia el Papa Francesc a la gent de l’Àquila, a Itàlia, que va patir un terrible terratrèmol el 2009: “vosaltres heu demostrat que sou persones resilients”. I Andorra també ho fou fa 50 anys. La resiliència o enteresa és el procés d'adaptar-se bé a l'adversitat, a un trauma, tragèdia o amenaça; a una greu difamació o calúmnia; a fortes tensions, com ara la mort d’un ésser estimat, o problemes familiars o de relacions personals, problemes seriosos de salut o situacions estressants de la feina o financeres.
Necessitem aquesta resiliència, que unida a la perseverança i a la paciència ens allibera de quedar-nos presoners de la impotència, de la queixa, sense fer res. No fou aquesta la reacció dels Andorrans després de l’incendi de Meritxell. Es va posar tot el País en marxa i mans a l’obra. Ens vam aixecar renovats. I avui tenim un Santuari molt visitat, que ha anat entrant en el cor de tots els andorrans i és ja una icona del país.
Davant l'esperit del món, dominat per l'orgull i la mentida, la Verge Maria ens convida a fer les coses units; amb humilitat i perseverança; amb ideals grans de superació; amb “esperança”, que és la petita virtut de què parla Charles Péguy al “Pòrtic del Misteri de la Segona Virtut”. L’esperança ens fa reaccionar amb sa realisme, ja que ens fa reconèixer el nostre potencial i també les nostres debilitats. Aquesta és l’esperança que recomana el Papa Francesc, i la fonamenta en Déu mateix. “Déu ens espera sense cansar-se mai. Aquest és el motiu de la nostra esperança. Quan ens extraviem, ve a buscar-nos; quan caiem per terra, ens aixeca; quan tornem a Ell, després d'haver-nos perdut, ens espera amb els braços oberts. El seu amor no es mesura a la balança dels nostres càlculs humans, sinó que sempre ens infon el valor de tornar a començar. Ens ensenya la resiliència, el valor de tornar a començar”.
És cert que també Andorra no està aïllada, i ha patit la llarga epidèmia del Covid, que sofreix les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, de la crisi energètica mundial, de l’emergència climàtica i de les emigracions i la globalització... I també veiem que es perden molts valors de cara a la família, l’educació, la dignitat de la vida humana, el repartiment just de la riquesa, la fe i les nostres tradicions... Partint precisament de les debilitats que experimentem, la humilitat ens fa apartar la mirada de nosaltres mateixos i somiar. Que en són de grans i necessaris els somnis. Necessitem estar oberts i confiar en l’ajut del cel. Per això jo us animo a dirigir la nostra mirada avui a la Mare celestial i per Ella a Déu, a Aquell que tot ho pot i que ens aconsegueix allò que no podem obtenir per nosaltres mateixos: “A Déu res no li és impossible” (Lc 1,38), li digué l’àngel a Maria; i Jesús diu als seus deixebles: "Tot és possible al qui creu" (Mc 9,23).
Com un eco d’aquestes paraules i d’una manera complementària ho canten els poetes, com ho fan Feliu Ventura i Lluís Llach:
“No abarateixis el somni. Res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni, que és com l'estel que hi ha al fons del camí.
Si cal, refarem tots els signes d'un present tan difícil i esquerp.
Però no abarateixis el teu somni mai més.
Que ens han fet preu per al viure, i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres, que no ens permeten la història dempeus”.
Us invito a donar gràcies per aquesta festa tan joiosa de la nostra Mare i Patrona. Que Ella ens agermani, vessi l’amor i la pau al Principat d’Andorra i als llocs del món on hi ha guerra, violència i injustícies, i que ompli d’amor el País Andorrà. Que Santa Maria, la fidel creient, la humil serventa del Senyor, que sempre estigué unida al seu Fill Jesús, intercedeixi per nosaltres, ens acosti a Déu, ens ensenyi a estimar millor, i ens ajudi a mantenir la fe cristiana ben viva i a conservar les tradicions del nostre poble.
Hem escoltat a l’Evangeli que Maria va estar valenta i ferma “vora la Creu de Jesús”, acompanyada d’uns pocs fidels. Cal saber “estar” a prop, sostenint els qui passen creus, els qui més sofreixen. Tenir cura de l’altre. Això significa romandre, continuar-hi, perseverar. Avui això costa molt, però hem de voler que sigui l’estil de la societat Andorrana, de les seves institucions i de cada un de nosaltres.
En els sofriments, sobretot quan són immerescuts, o inesperats, o injustos... és bo mirar la Creu de Jesús, el seu sofriment; i les creus dels homes i dones del món, i treure forces i impuls de la Resurrecció del Senyor. La creu quasi sempre és inesperada, dura, feixuga, immerescuda, excessiva... repel·leix a la raó, es fa insuportable, no se li troba sentit... Però des de Jesús, la creu és portadora d’amor i de sentit. I de manera inexplicable per a la raó, porta a una pau i una serenor noves. Ho explicita Blaise Pascal en un famós pensament seu: “El cor té raons que la raó no comprèn”.
Benvolguts. Aquest Santuari estimat de Canillo, que atrau tots els andorrans, va cremar fa cinquanta anys i es va alçar de nou. Ara és la casa sempre oberta de la nostra Mare celestial, que ens acull, ens abraça, ens refà i ens envia a millorar el món, començant per millorar-nos nosaltres mateixos. Ella ens aixeca de les nostres creus i ens sosté amb el seu amor. Que Maria, la llum esclatant del migdia, il·lumini els passos del nostre País i ens faci difusors de la llum de la fe per il·luminar el nostre món i fer-lo més just, habitable, pacífic i fratern.
View the embedded image gallery online at:
https://www.bisbaturgell.org/index.php/es/mas-noticias/895-noticies-2021-urgell/12641-fiesta-de-la-virgen-de-meritxell#sigProId01c1fe7e7e
">https://www.bisbaturgell.org/index.php/es/mas-noticias/895-noticies-2021-urgell/12641-fiesta-de-la-virgen-de-meritxell#sigProId01c1fe7e7e
