Catedral de Santa Maria d'Urgell




El terratrèmol de Catalunya de 1428 va destruir l'alberg i la capella. Es va fer una primera reconstrucció l'any 1449 i es va reconstruir per complert entre 1640 i 1648. L'any 1728 foren ampliats.
L'església actual es va inaugurar l'any 1911. Poc després es va afegir l'hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis, obra que no s'acabaria fins a 1963.
El 22 de juliol de 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, el rector de la parròquia va fugir cap a França emportant-se la imatge de la verge. La volia salvar dels milicians i de la crema indiscriminada d'objectes religiosos que alguns d'ells estaven fent.
La imatge va acabar a Suïssa on va estar amagada fins al 1941, any en què va retornar a la vall. En acabar la guerra civil, l'exèrcit franquista va instal·lar a la vall unes dependències de l'exèrcit de muntanya.
El 29 de novembre del 2014 se celebrava amb solemnitat el títol i dignitat de Basílica Menor, atorgat pel Sant Pare Francesc.
L'antic santuari de Meritxell, d'origen romànic, reformat i ampliat el segle XVII, va ser destruit
per un incendi el 1972. A la vora l'aquest s'aixecà un nou temple, obra de Ricard Bofill, que va ser inaugurat el 1976.
L'antiga capella ha estat condicionada com a espai de record. La nova església acull de forma permanent visitants d'arreu que volen conéixer directament un dels llocs de devoció més importants d'Andorra, el dedicat a la seva patrona.
En projectar el nou santuari, Bofill va voler reflectir alguns elements simbòlics que posessin de manifest les particulars connotacions d'aquest espai singular. Amb el sol incrustat damunt l'altar va voler significar el nom de Meritxell, provinent, segons el filòleg Coromines, del mot latí meridiem, migdia; amb les dues naus que es creuen, la confluència dels camins que porten de l'una a l'altra frontera i de la vall del Valira del Nord a la del Valira d'Orient; amb les parets tallades horitzontalment per la part superior, l'incendi que colpí el temple, i amb el claustre descobert, la protecció de la Mare de Déu que vetlla sobre el cel d'Andorra.
El 13 de maig del 2014, quan s'esqueien exactament els 100 anys de la declaració pontifícia de la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona principal de les Valls d'Andorra, el santuari va ser honorat amb el títol i la dignitat de Basílica menor.
A l'interior hi ha una reproducció de la talla romànica de la Mare de Déu, així com les escultures corresponents als set Sants titulars de les parròquies andorranes, que donen fe de Meritxell com a Santuari Nacional.
Bona part d'aquest edifici actual és d´aquella època. Era d'estil romànic, del qual queden encara la porta i la rosassa de la façana principal, que donava al pla d'Almatà. L´altar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó. Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha l'arc que sosté el cor.
Al segle XVII, a causa de la gran devoció cada dia més creixent pels miracles que, segons s'explicava, feia el Sant Crist, s'eixamplà el temple i es posà sota l'advocació de la venerada imatge.
Es posà l'altar major al braç situat al nord. La porta principal s'obrí al sud, cara a la ciutat, on es construí una façana totalment plana i coronada per un arc amb curvatura descendent a ambdós costats.
A finals del segle XVIII es va aixecar la volta de la nau principal i es va construir el cambril per al Sant Crist. Durant les primeres dècades del segle XX es construí la façana i la portalada actual.
La venerada imatge fou cremada el 28 de juliol de 1936. Es pogué salvar solament el peu dret. Per encàrrec de Pere Corberó i Trepat fou esculpida de nou pels artistes Joaquim Ros i Josep Espelta de Barcelona. La beneí el bisbe Ramon Iglesias Navarri i la retornà al seu lloc el 16 de marc de 1947.
Essent capellà del Sant Crist Mn. Pere Ribes, l'any 1972 es va fer la renovació del presbiteri i l'any 1973 es va decorar el cambril amb frescos del pintor Llucià Navarro. L'any 1997 es feu l'obertura al sostre per donar llum al presbiteri.
El 9 de novembre de 2016, se celebrava solemnement el títol i dignitat de Basilica menor, atorgat pel Sant Pare Francesc.
És el prototip d'església romànica de planta basilical, amb les tres naus separades per columnes i coberta de fusta a dos aigües, capçalera amb tres absis i campanar de torre.
El Pantocràtor de Sant Climent de Taüll ha estat la imatge emblemàtica més utilitzada per representar el romànic català. L'original es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A l'església podem veure'n una còpia juntament amb altres fragments de pintura original entre els quals hi destaca l'escena de Caïm i Abel.
Tres talles romàniques completen el conjunt de béns mobles conservats a l'interior del temple.